Gran angular

El ser o no ser de la UE en energia

Els suggeriments de la Comissió sobre política energètica obren un debat sobre quin és el model que cal seguir

Demanen internalitzar els costos de totes les energies

La proposta de política energètica de la Comissió Europea per al període 2020-2030 deixa sensacions contradictòries: si per a alguns cal elogiar l'ambició de generar 900.000 llocs de treball en la indústria de l'energia renovable, la qual ha de representar una quota del 27% en el consum el 2030, per a les veus crítiques s'ha posat el fre a l'energia verda amb concessions per donar vida a la generació d'energia fòssil.

En la indústria eòlica, com expressa el portaveu d'Eoliccat, Jaume Morrón, ha suscitat un interès especial la demanda als estats de la UE que dissenyin plans nacionals d'energia en què s'incloguin objectius de penetració lineal d'energia renovable en el mix. “S'obliga els estats a posar-se al dia des del primer moment, ja que si aquests plans no quadren amb l'objectiu agregat de la UE, la Comissió pot exigir-ne la revisió.” En aquest sentit, el director de l'oficina de representació a Barcelona de la Comissió, Ferran Tarradellas, destaca el mecanisme pel qual “la Comissió, si considera que els plans no tenen prou volada, dona l'opció als estats que hi contribueixen a l'expansió de les renovables a altres parts d'Europa”. Com argumenta, així es vol donar un incentiu a progressar en la interconnexió de xarxes, que és la clau per assolir un veritable mercat interior d'energia.

Més polèmic ha estat validar els anomenats “mecanismes de capacitat”, plantes tradicionals de generació elèctrica que estan “de guàrdia” per evitar apagades en el servei si les renovables no poden proveir la xarxa. Per Ferran Tarradellas, “aquesta decisió s'ha pres perquè no hi hagi distorsions de preu per la tarifa regulada, i per la intermitència de les renovables: mentre no avancem en emmagatzematge, és necessari tenir capacitat de reserva”. Per la seva banda, Jaume Morrón reconeix que “tot i que la proposta parla d'últim recurs, hi ha el risc que sigui la via per finançar els combustibles fòssils en estats com l'espanyol, en què s'utilitzaria la norma per mantenir oberts cicles combinats que haurien d'estar tancats”.

Per a l'expert en energia Pep Salas, “podria ser raonable un mercat energètic sense prioritats, en què cadascú s'espavili, però caldria que totes les tecnologies internalitzessin costos, perquè així sí que hi hauria una assignació de preus justa”. En el cas espanyol, les cinc grans companyies elèctriques, que mantenen gairebé el 50% de la potència eòlica instal·lada però que tenen molts interessos dipositats en energies contaminants, podrien prioritzar aquestes en detriment de les renovables.

Aquest punt, al seu entendre, explicaria molt bé l'evolució de la política energètica de la UE: “Aquest ha estat el quart paquet de mesures d'ençà que es va iniciar el procés de liberalització. Si mirem enrere, veiem que els estats, les seves elèctriques nacionals, no cedeixen poder davant la UE, i així es donen models energètics de país ben contraposats.” Jaume Morrón també observa: “Les polítiques energètiques dels estats estan molt allunyades les unes de les altres: l'Ajuntament de Barcelona volia fer una comercialitzadora d'energia, semblantment a la de ciutats com ara Munic i Berlín, però el marc jurídic ho impedeix.” Justament, pel que fa a la figura de l'agregador, un gestor de xarxa en baixa tensió, que tant destaca amb llum pròpia entre les propostes de la Comissió, “lamentablement s'ha deixat a la discrecionalitat de cada regulador de donar permís a distribuïdores a assumir aquest paper, tot permetent el poder d'influir del lobby de les grans energètiques perquè ocupin aquest espai”.

Com reconeix Tarradellas, una de les grans preocupacions de la Comissió és anar cap a un regulador europeu “perquè hi pugui haver solucions en energia per al conjunt dels estats”. Fins ara, l'ACER, una agència de reguladors europeus, ha assajat un model de polítiques energètiques compartides, i l'ambició de la UE és anar més enllà, amb “la creació de reguladors regionals que determinin les regles del joc”.

Ferran Tarradellas també vol remarcar que tots els eixos del paquet de la Comissió van encaminats a lluitar de manera efectiva contra el canvi climàtic: “L'objectiu clar de reduir un 40% les emissions respecte del 1990 determinarà un preu de la tona de CO2 que ajudarà a impulsar l'eficiència en camps tan diversos com la generació d'energia o l'edificació.”

Apoderar consumidors

Regular l'autoconsum, “apoderar el consumidor, perquè pugui emmagatzemar energia i vendre-la”, és una altra gran aportació del paquet de la Comissió, com bé destaca Ferran Tarradellas. Amb tot, algunes veus s'han mostrat decebudes per la limitació del vessament a xarxa en 10 MWh per al sector domèstic i 500 MWh per a les empreses. Pep Salas interpreta que s'ha tractat de “posar entrebancs a qui vulgui esdevenir productor d'una manera més o menys encoberta”. Jaume Morrón creu que “l'autoconsum és un fenomen que evolucionarà al ritme que marquin les firmes tecnològiques que ho impulsen, però és evident que no s'obre del tot la porta, perquè a les elèctriques no els interessa un autoconsum massiu”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.