opinio

Es pot crear ocupació reduint els impostos sobre el treball?

Les mesures adreçades a promoure la contractació dels aturats de llarg termini, així com l'oferiment d'incentius per a l'estabilització de contractes temporals en indefinits, aconsegueixen l'efecte desitjat, tot i que una de les recomanacions de l'estudi és que cal avançar en l'anàlisi del cost-efectivitat de les polítiques d'ocupació i no només en la seva eficàcia

Els impostos afecten les decisions de les persones a l'hora d'estalviar, treballar i formar-se, així com les decisions de les empreses per produir, crear llocs de treball, invertir i innovar. Aquestes decisions es veuen afectades no només per la pressió fiscal sinó també pel tipus d'impostos existents i per la manera com aquests es combinen a l'hora de fixar el nivell de recaptació global.

De fet, durant la recessió, es van fer diferents propostes que tenien com a objectiu redissenyar les estructures impositives per tal d'afavorir la recuperació econòmica, però intentant garantir, alhora, el nivell d'ingressos fiscals. Es buscava realitzar canvis impositius que estimulessin la demanda agregada i l'ocupació sense que hi hagués canvis permanents en els nivells de recaptació fiscal, és a dir, canvis que tinguessin com a conseqüència uns majors nivells de deute en el futur.

A la majoria dels països desenvolupats, els ingressos fiscals procedeixen de tres fonts principals: els impostos sobre els ingressos personals i sobre els beneficis de les empreses, les cotitzacions a la seguretat social i els impostos sobre béns i serveis.

La utilització de cadascuna d'aquestes figures impositives varia considerablement als diferents països de la Unió Europea, però una de les propostes més recurrents durant la recessió consistia a reduir les contribucions a la Seguretat Social, una reducció compensada amb augments d'altres impostos indirectes com, per exemple, l'IVA. El principal argument per defensar aquesta mesura és que una reducció dels impostos sobre el treball podia induir les empreses a contractar més treballadors i, per tant, a reduir els nivells d'atur i alhora estimular la demanda interna compensant així el possible efecte negatiu d'augmentar els impostos sobre el consum.

Reducció de costos.

Un informe publicat recentment per la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball (Eurofound), en què hem participat un conjunt d'investigadors de la Universitat de Barcelona, ha analitzat l'eficàcia d'aquest tipus de mesures com a polítiques generadores d'ocupació.

L'informe analitza amb detall els resultats obtinguts per 68 estudis que han avaluat de manera rigorosa l'impacte sobre l'ocupació de mesures de política consistents en la reducció dels costos laborals no salarials adoptades per països de la Unió Europea durant els últims quinze anys. La principal conclusió de l'informe és que els efectes sobre l'ocupació són reduïts i acostumen a no ser permanents. De fet, en un 40% dels casos, la política no va tenir cap efecte destacable sobre l'ocupació. Ara bé, a la majoria dels estudis on s'observa un efecte positiu, la política anava orientada a un col·lectiu concret. Concretament, les mesures adreçades a promoure la contractació dels aturats de llarg termini, així com l'oferiment d'incentius per a l'estabilització de contractes temporals en indefinits, aconsegueixen l'efecte desitjat, tot i que una de les recomanacions de l'estudi és que cal avançar en l'anàlisi del cost-efectivitat de les polítiques d'ocupació i no només en la seva eficàcia.

Les avaluacions analitzades també apunten l'existència de comportaments oportunistes, és a dir, es cobra la subvenció per crear llocs de treball que s'haurien creat igualment sense l'existència de l'incentiu, així com la substitució entre diferents tipus de treballadors (subvencionats versus no subvencionats) i, en alguns casos, fins i tot amb un efecte expulsió, ja que les empreses subvencionades obtenen un avantatge competitiu que fa que les no subvencionades perdin quota de mercat i redueixin la seva ocupació.

Diferències clau en els impostos sobre el treball a la UE

De mitjana, el tipus impositiu implícit sobre els ingressos del treball representa un 36% als països de la Unió Europea, però hi ha diferències importants entre els països de la Unió Europea: mentre que a països com a Itàlia o Bèlgica se supera el 40% a altres, com Regne Unit o Portugal, se situa al voltant del 25%.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.