Gran angular

Els dèficits educatius dels ‘ni-ni'

A tot l'Estat espanyol hi ha 750.000 joves que ni estudien ni treballen. Els experts atribueixen la xifra a les rigideses del sistema formatiu

El fracàs escolar s'ha mantingut pràcticament en el 30% des dels anys 90

“Els joves són les víctimes d'un sistema d'educació deficient i d'un mercat de treball heretat del franquisme”. Així explica Víctor Pou, professor d'IESE i expert en temes laborals, per què les estadístiques que relacionen joves i mercat de treball són tan desoladores a l'Estat espanyol.

Espanya té el rècord en atur juvenil d'Europa (al voltant del 40%), és la líder en taxa de fracàs escolar (30%) i té una de les xifres més altes de joves ni-ni, és a dir que ni estudien ni treballen. A tot l'Estat hi ha al voltant de 750.000 joves que no fan res, 250.000 més dels que hi havia el 2005.

El professor d'IESE evita criminalitzar el jovent d'avui i atribueix aquestes dades més que a una manca de motivació a un sistema de formació poc flexible i un mercat de treball carregat de rigideses. “El model educatiu actual està dissenyat perquè tothom sigui arquitecte o enginyer, i és equivocat esperar que tothom vulgui estudiar”, assegura Pou.

Segons les darreres dades de l'Eurostat, un de cada tres joves espanyols entre 18 i 24 anys abandonen el sistema educatiu sense obtenir un títol d'ensenyament secundari. Dels 33 països de la UE només Turquia i Malta tenen un percentatge superior de joves que no tenen estudis secundaris, i el pitjor és que el percentatge és pràcticament el mateix que fa 10 anys, quan una tercera part dels joves de tot l'Estat abandonaven les aules. La secretària de socioeconomia de CCOO, Cristina Faciaben, considera que el sistema educatiu actual està allunyat de la realitat i no vehicula l'estudiant que no vol estudiar una carrera.

El pitjor és que les perspectives són poc encoratjadores. Ni tan sols la crisi ha animat els joves a tornar a classe. En els moments de creixement econòmic, els experts atribuïen el fracàs escolar a la fortalesa en la creació d'ocupació de sectors com la construcció, que absorbien amb salaris atractius joves sense formació.

No obstant, tres anys després de la crisi, l'increment de matrícules no és suficient per concloure que hi ha un canvi de tendència. Segons dades del Ministeri d'Educació, la proporció d'estudiants de Batxillerat va augmentar a Espanya un 1,4%, i en FP de grau mitjà un 6,4%. Tot i que les matriculacions han pujat, sobretot entre els 16 i els 17 anys, la taxa d'abandonament d'estudis secundaris ha quedat pràcticament invariable, en el 30%. Així que la crisi multiplica el nombre de joves que no tenen estudis secundaris i que no estudien ni treballen. Una anàlisi de la Fedea calcula que dels joves que tenen entre 18 i 20 anys i que han deixat els estudis secundaris el 30% són ni-ni. Entre els que tenen de 21 a 24 anys, el percentatge de joves drop-out, com es diu en anglès, arriba al 40%.

El sistema educatiu, i sobretot el model FP, no ajuda aquest col·lectiu a buscar alternatives de formació que no siguin anar a la universitat, i l'opció és quedar-se fora. A Catalunya enguany es van incrementar en 4.000 les places de formació professional, que van passar de 74.000 a 78.000.

RIGIDESES.

Víctor Pou explica que per eradicar el fenomen ni-ni actual s'hauria de millorar el mercat de treball i obrir el ventall de les figures contractuals. “Si hi hagués contractes més diversos, això facilitaria l'entrada dels més joves en el mercat laboral”, explica. A Holanda, per exemple, una persona pot treballar tres tardes a la setmana. La taxa d'atur allà és a penes del 4%.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.