La situació de molts polígons de Catalunya en molts casos és certament precària, tant per la seva urbanització, com per la manca o el baix nivell de serveis essencials com la neteja, enllumenat, telecomunicacions, etc., que generen greus problemes a l'activitat empresarial. A més, els polígons també tenen greus problemes de mobilitat, que dificulten l'accés al lloc de treball i n'incrementen el temps, així com augmenten el nivell d'accidents in itinere dels treballadors i la pèrdua de competitivitat.

A més, les empreses es troben que els recursos econòmics són escassos en la majoria dels municipis, situació que s'ha agreujat a causa de la crisi econòmica. La majoria d'ajuntaments han hagut de fer un esforç per oferir més cobertures socials i han abandonat els projectes de millora previstos en l'àmbit dels polígons industrials, tot i que, d'altra banda, en alguns casos s'han apujat els impostos que paguen les empreses que hi estan situades però sense que això repercuteixi en cap actuació que les afavoreixi.

L'empresariat i les entitats patronals han impulsat la creació d'associacions d'empresaris i propietaris en els polígons industrials. Així, aquests polígons han aconseguit millorar la gestió dels serveis d'àmbit públic i a més, situar-se davant l'administració local com un interlocutor vàlid per negociar projectes de millora. Amb una bona gestió dels polígons, del seu estat de conservació, la seva accessibilitat per als treballadors i per a les mercaderies, la possibilitat d'impulsar mesures de formació, responsabilitat social, conciliació per als treballadors de forma conjunta, etc., ajudaran a fer que les nostres empreses siguin competitives a escala global i, per tant, atraure la inversió d'altres països.