Gran angular

La gran joieria reviu gràcies al turisme però el comerç s'enfonsa

L'auge dels creuers de luxe a Barcelona ajuda a recuperar les botigues de joies del Passeig de Gràcia però la resta han vist caure els ingressos un 20%

“Hi ha més por. Abans es comprava per impulsos”, admet Esteve Rabat

El sector de la joieria no ha estat aliè a la crisi i hi ha hagut un daltabaix més que significatiu, amb la pèrdua de la meitat del seu negoci. Part del sector, però, s'està refent des de l'any passat i ha aconseguit eixugar les pèrdues del mercat intern gràcies a l'auge del turisme, sobretot del de luxe –especialment creuers–. On més es nota és al Passeig de Gràcia de Barcelona, autèntic centre neuràlgic del turista benestant, i on les botigues de luxe –no només joieries– es barallen per ser-hi. Això ha creat grans diferències en el sector de la joieria, que experimenta dues velocitats: recuperació de les empreses que venen a turistes –i les que exporten–, i la depressió de la resta.

Les vendes detallistes de la joieria i la rellotgeria catalanes van tocar fons al 2007, amb 725 milions d'euros, segons el Col·legi Oficial de Joiers, d'Orfebres, de Rellotgers i de Gemmòlegs de Catalunya (JORG). Des d'aleshores, en el sector hi ha hagut una caiguda del 48% fins als 377 milions facturats l'any passat, un 14% menys que al 2010. Al Col·legi preveuen que el descens d'enguany sigui més suau, del 5%, per la recuperació de part del sector. El president del JORG, Francesc Fayos, és parcialment optimista respecte al comportament del sector per aquest any: “És possible que haguem començat a tocar fons. Hi ha expectatives que el segment emergent del turisme faci que el sector s'estabilitzi a final d'any.”

Malgrat aquestes bones expectatives, tant les empreses com les dades de l'any passat com el JORG parlen d'una fractura entre empreses grans i petites. L'any passa les empreses més grans van perdre només un 1% de facturació, i les més petites, un 20%. “Hi ha un desequilibri important”, admet Fayos, i quan parla d'un sector amb dues velocitats no oblida que la gran majoria del sector és el petit comerç. Per això, a diferència del missatge del JORG, les empreses del sector són pessimistes. El 59% creuen que aquest any serà pitjor que el 2011; el 30%, que serà igual, i només una de cada deu confia que sigui millor.

La crisi ha fet aparèixer un fenomen inèdit fins fa ben poc: el tancament de negocis. Al 2011 van desaparèixer el 6%, i l'acumulat des del 2007 és del 25%. Fayos matisa que els tancaments actuals són deguts a fallides sinó a jubilacions, que abans no es produïen perquè hi havia recanvi generacional i ara no: “Difícilment tancava un establiment. Normalment passava a un familiar”, assegura.

‘Welcome'.

Rabat i Bagués Masriera són algunes joieries del Passeig de Gràcia. Es tracta d'empreses grans que, a més de vendre des de les botigues pròpies, venen a tercers o exporten, cosa que també els ajuda a combatre la crisi. Tot i així, admeten l'impacte del turista d'alt poder adquisitiu.

“No estem en una fase de creixement. El mercat intern està aturat, és un moment d'incertesa absoluta”, explica Joan Oliveras Bagués, conseller delegat de Bagués Masriera, que veu un mercat europeu paralitzat quan d'altres, com el nord-americà i el dels països de l'antic bloc soviètic, estan en auge. Bagués ho nota perquè el 50% de la facturació correspon a exportacions –i va a l'alça–, i aquí es beneficia de la bona localització: “Les xifres del Passeig de Gràcia són enganyoses i alteren la situació real del mercat”, argumenta. L'empresa ha notat l'impacte del turisme i el pes dels clients estrangers ha passat d'un 15% a més d'un 25% durant la crisi, la majoria russos, xinesos, brasilers i britànics.

“Hi ha hagut una gran baixada, hi ha més por. Abans es comprava per impulsos i ara no.” Així és com Esteve Rabat explica la caiguda del consum intern. No obstant això, la joieria Rabat va notar la crisi a final del 2008 però des d'aleshores està creixent i al 2011 va augmentar la facturació en dos dígits. Rabat subratlla l'impacte dels Jocs Olímpics, del modernisme i posteriorment del Barça per a l'auge del turisme a Barcelona. Ara són els creuers de luxe, que “es noten no només al Passeig de Gràcia, a tot Barcelona”. Admet, però, que a la seva empresa, amb dues botigues en aquest passeig, viuen un boom de turistes, sobretot xinesos, russos i llatinoamericans. “I el que gasten és molt més alt”, explica.

A diferència de Bagués Masriera i Rabat, Uró és una joieria petita i a 60 quilòmetres del Passeig de Gràcia –a Manresa–, però també està aguantant bé la crisi, gràcies a la producció pròpia i a les vendes a través de tercers. “Som una empresa familiar, amb clients de tota la vida. Hem notat una mica de davallada, però no tant com d'altres”, explica Neus Uró, una de les 4 sòcies, i germanes, d'aquesta joieria. El fet de tenir taller propi i fer peces d'autor fa que el client que en vulgui les joies només pugui anar a la seva botiga. L'altra via de supervivència és la venda a l'engròs, que van començar al 2010, amb què arriben a més de 50 botigues de Catalunya, el País Valencià, les Balears i el País Basc, mentre estudien entrar a Alemanya. “El pressupost per peça ha baixat molt. La gent encara vol regalar però no vol gastar tant”, conclou.

Seguretat

La sinistralitat baixa un 12% el 2011

No sols la caiguda del nombre de vendes ha estat un maldecap per als joiers els últims anys. Quan els clients anaven a la baixa i els sinistres, a l'alça. Per la crisi es van més que triplicar i van passar de poc més d'un centenar el 2007 a 236 el 2008 i 329 el 2010, rècord en sinistralitat. En canvi, el 2011 va baixar per primer cop en 5 anys. El descens va ser del 12%, fins a 288 sinistres. El que va caure més, el nombre d'atracaments i robatoris amb força, un 41%, però hi va haver més furts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.