El govern estatal ha retallat un 53% la partida destinada a inserir laboralment les persones amb discapacitat a Catalunya. Això deixa el sector desprotegit i amenaça un model que fa més de 30 anys que funciona. Les entitats del sector, tipes d'argumentar de totes les maneres possibles els beneficis irrefutables que té en la salut de les persones amb trastorn mental, discapacitat intel·lectual o física el fet de tenir una feina, han decidit donar arguments econòmics per defensar el manteniment de les polítiques públiques d'ocupació per al col·lectiu. Segons càlculs de la Taula d'Incidència de Centres Especials de Treball (formada per les entitats Ammfeina i Dincat), el cost que suposa per a l'administració un discapacitat actiu laboralment és d'uns 8.000 euros l'any, mentre que si està inactiu passa a dependre dels serveis socials i el seu cost puja fins als 24.000 euros l'any.

Convidat per les associacions Ammfeina i Fecafamm, l'investigador de la London School of Economics David McDaid va presentar a Barcelona a principis de mes un estudi que reforça aquest càlcul. L'informe, que se centra en les persones amb trastorn mental, argumenta que invertir en polítiques d'integració laboral no suposa un cost sinó que és un estalvi a llarg termini. McDaid cita una investigació duta a terme als Estats Units que demostra que les persones amb trastorn mental ocupades redueixen entre un 33% i un 50% l'ús dels serveis de salut pública després de tres anys d'estar treballant, i un 75% els dies d'hospitalització. Un altre estudi similar, però dut a terme a Suïssa, revela que els malalts mentals inactius tenen 17 vegades més risc de ser hospitalitzats que els actius. En aquesta línia, a Catalunya, la doctora Anna Gaviria, de la Fundació Pere Mata, va fer un estudi similar sobre l'impacte de la inserció laboral de les persones amb trastorns mentals severs. La investigació conclou que les persones amb trastorn mental ocupades, dos anys després de començar a treballar, havien reduït el seu nombre d'ingressos hospitalaris per descompensació psiquiàtrica un 55%. “Inserir-los al mercat laboral és un cercle virtuós que fa que siguin menys malalts i més ciutadans”, subratlla el gerent de la Fundació Pere Mata. I és que la inserció laboral dels discapacitats no només suposa un estalvi per a l'administració, sinó que provoca un retorn en l'economia del país, ja que mentre treballen cotitzen, tenen recursos propis per consumir i paguen les seves taxes. “Passen de ser uns passius pacients a uns actius contribuents”, comenta el coordinador d'Ammfeina, Leandro Tacons. Amb tot, per al president de la Fecafamm, Xavier Trabado, el missatge és clar: “La problemàtica associada a les persones amb discapacitat és immensa, si s'apliquen polítiques és evident que funcionen i, a més, són rendibles.” A Catalunya hi ha 12.190 persones amb discapacitat que treballen en règim protegit. D'aquestes, 8.713 tenen especial dificultat a l'hora de ser inserides al món laboral, una categoria que abasta la discapacitat mental i intel·lectual superior al 33% i la física superior al 65%. Amb les retallades, i segons estimacions de la taula d'entitats del Tercer Sector, 2.500 discapacitats d'especial dificultat perdran el seu lloc de treball. Una de les entitats que pitjor ho està passant arran de la tisorada és la fundació Ecom, que ajuda a la inserció laboral de les persones amb discapacitat física i que fa un mes va presentar un ERO per acomiadar el 60% de la seva plantilla. A més, a aquest panorama s'hi afegeix l'agreujant que les contractacions de personal discapacitat per part de l'empresa ordinària també han baixat arran de la crisi. Segons Anna Cohi, directora de la Fundació DAU -centre especial de treball no lucratiu-, la inserció laboral de les persones amb trastorn mental en llocs no protegits ha baixat un 50% en els últims tres anys.