A final de l'any passat, en el si de l'Associació Empresarial l'Hospitalet i Baix Llobregat, vam voler reaccionar per la situació desesperant que viuen moltes de les empreses del territori i fer alguna cosa per frenar l'allau de tancaments. Les empreses estan esgotades de lluitar contra tot tipus d'impediments. Però el pitjor de tot és que a escala social hi ha la idea que l'empresa és una explotadora i va a la seva. Tothom dóna lliçons a les empreses, però les empreses són les úniques que generen riquesa i llocs de treball. El que es vol amb la campanya és donar-los suport i el valor que els pertoca.

Volem que l'administració estigui més al servei de les empreses i pressionarem per aconseguir-ho. Es parla molt de la creació de noves empreses però l'única cosa que s'està creant és autoocupació. L'única manera de reduir l'atur és tenir cura de les empreses que ara per ara tiren endavant, amb molta dificultat, i fan país.

Al web de la campanya hem posat un espai de suggeriments i volem que la gent ens digui què es podria fer per salvar les empreses i guanyar competitivitat. Estan arribant propostes molt interessants i les traslladarem a l'administració competent.

La prioritat del país després de les persones són les empreses, i avui dia sembla que les prioritats del govern són unes altres. Abans està salvar certs organismes, entitats o identitats que les empreses. Quan un té una responsabilitat s'ha de marcar prioritats i les empreses viuen una situació límit i estan molt cansades.

De tots els anys de crisi, aquest és el que han tancat més empreses. I els indicadors ens diuen que a mesura que avança l'any anem a pitjor. És molt trist anar pels polígons industrials i veure la quantitat de naus que estan tancades, o anar pels carrers comercials i veure la quantitat de botigues que han abaixat la persiana.

Sí, però no és la que esperàvem. La reforma laboral era necessària des de fa molt de temps. Ara el que volen les companyies és flexibilitat per adaptar-se a les circumstàncies, fer-se el vestit a mida segons les seves necessitats. Ara de cop i volta, però, l'Estat espanyol ha tret gairebé totes les bonificacions a la contractació i això suposa una mitjana d'un augment del 12% al 15% dels costos laborals. El tema dels impostos també és preocupant perquè ens treu competitivitat. El que s'hauria de fer és aprimar les administracions, perquè estan totalment desmesurades. Per mantenir-se elles, en apugen la taxa fiscal i ens compliquen la vida perquè han de buscar-se la feina. I no pot ser. La part administrativa de les empreses s'ha de simplificar, tenir una finestreta única.

Se'ls ha d'apujar la moral. Dir-los que les necessitem, que aguantin i que tirin endavant. No posar-los traves sinó tenir-hi detalls. Els ajuntaments haurien de poder fer un descompte impositiu a una companyia que faci determinats anys que estigui a la localitat quan tingui pèrdues. També es podia canviar la llei concursal perquè no pot ser que de cada deu empreses que presenten concurs, només una tiri endavant.

Un estat propi segur que tindria una contrapartida econòmica negativa per a les empreses. Ho ha reconegut el mateix president Mas, que ens ha dit que ens espavilem i que anem a buscar mercat a fora, però això no és tan fàcil. Ja ho estem intentant i, de fet, Catalunya és una de les comunitats que exporta més. Però canviar el mercat espanyol no es fa d'un dia per l'altre i no tothom ho podrà fer. Moltes empreses estan exportant un 30% i un 50%, i amb això no es passa. En el món empresarial han de prevaldre els criteris econòmics, no els polítics. L'empresa s'ha d'adaptar a les decisions polítiques de crear un nou Estat? Em sembla que és al revés. La política s'ha d'adaptar a l'empresa.

Les empreses catalanes reconeixen que Catalunya té un tracte fiscal discriminatori, però els empresaris també estan molestos amb altres tipus de tractes que hem tingut aquí, com unes taxes impositives molt altes i legislacions, com la mediambiental, que han estat nefastes per a la indústria. Ens agradaria que l'administració autonòmica fos més proempresa.

El neguit va més enllà del moment polític actual. Per exemple, tota la vida aquest país s'ha diferenciat per la cultura gremial. La gent jove entrava d'aprenent i es formava en un ofici. Aquesta dinàmica i costum donava continuïtat i professionalitat als diversos sectors. Això s'ha trencat del tot i ja no es fa a casa nostra. La gent jove la tenim al carrer i això és absolutament contrari a la cultura del país. Tota la vida hem tingut el jovent a les empreses.

El problema no és aquest, el problema és que la gent jove no pot entrar a les empreses. Perquè la figura de l'aprenent ha desaparegut, perquè hi ha tants condicionants i uns costos tan alts que a les companyies no els surt a compte.

La gran solució és que la gent marxi a fora? Amb el que ens costen les universitats! No, no, no. Els necessitem, i d'aquesta crisi no ens en sortirem amb el 50% dels joves expulsats del mercat laboral.