Empreses

“L'actitud de l'emprenedor és molt més important que la idea de negoci”

Amb pocs recursos, paciència i treball es poden crear negocis potents
Fa dotze anys emprendre era més difícil que ara; els inversors t'ignoraven
El 2001 vaig haver de vendre'm el pis per pagar deutes i poder tornar a començar
El treball en xarxa ha estat un factor clau; així he conegut socis i treballadors

Va començar en això de l'emprenedoria cap al 1991 amb una empresa de serveis informàtics per passar després al món d'internet amb un web de continguts de futbol. Avui el grup ITnet és un referent en el sector en el segment de l'oci digital que ha generat criatures com ara Akamon, una start-up de jocs socials en xarxa, que enguany farà un salt fins als 12 milions de facturació.

Després de dues dècades com a emprenedor, quin és el balanç?
Que amb pocs recursos, paciència i treballant molt es pot arribar a crear negocis potents. La suma del grup ITnet i Akamon va facturar 9,5 milions d'euros l'any passat, quan la inversió total ha estat ridícula en comparació amb la que han necessitat altres companyies.
Vostè va ser un dels pioners a internet. Risc calculat o pura bogeria?
Quan el 1999 vaig decidir vendre'm els negocis informàtics que anaven molt bé per endinsar-me a internet, els meus amics em van titllar de boig. Després aquells negocis van acabar tancant, com bona part del sector IT, i en canvi a internet, a pesar de la crisi del 2001 i 2002, es veia que hi havia negoci. L'error va ser creure's les paraules dels consultors i pensar que tot seria molt ràpid.
Però molts emprenedors van tirar la tovallola. Què el va fer aguantar?
Tenia clar que no volia tornar a treballar per compte aliè. Per això vaig posar el nom d'ITnet, perquè no sabia si em dedicaria al negoci IT o a internet, però tenia clar que volia emprendre, i això demostra que l'actitud és molt més important que la idea de negoci.
Quina ha estat la clau de l'èxit aquests anys?
El treball en xarxa, és així com he conegut els meus socis, els inversors i els treballadors, i aquí ha estat molt important haver portat el fòrum d'inversió First Thuesday a Espanya.
Com va anar?
El 1999 vaig llegir un article sobre aquesta iniciativa a Londres i vaig pensar que jo tenia els contactes per organitzar-ho a Barcelona. Em vaig posar en contacte amb els fundadors i els ho vaig proposar. Vam començar el 1999 però vam parar el 2002 a causa de la crisi de les puntcom, i després hi vam tornar el 2005, i el mes passat vam batre el rècord de participants a Espanya amb més de 400 inscrits.
Alguna altra clau per tenir èxit?
Paciència i perseverança. Si haguéssim seguit les mètriques de les escoles de negoci, Akamon no existiria, perquè al cap de 24 mesos de vida només facturava 6.000 euros, però avui és líder al món del seu sector.
I els errors?
La majoria dels emprenedors ensopeguen amb les mateixes pedres: la selecció de socis i creure que amb un bon producte no cal màrqueting.
Barcelona ha esdevingut un potent clúster d'start-up tecnològiques. Ara és més fàcil emprendre aquí que fa 20 anys?
Segur! Ara hi ha molts més mentors, els inversors es creuen més que aquests negocis són rendibles. Això ha estat en part gràcies al camí obert per negocis com Edreams, Atrapalo, Softonic, Privalia... Algunes d'aquestes empreses han acostumat la gent a fer servir la targeta de crèdit per comprar per internet. I per exemple Let's Bonus va convèncer la família propietària de Leche Pascual o el tenor Josep Carreras a invertir per primer cop en una start-up.
També han normalitzat la figura de l'emprenedor, però encara és difícil que un nen somiï muntar una empresa...
Això serà impossible mentre a l'educació primària i secundària no s'ensenyi a ser emprenedor.
I a Carlos Blanco d'on li ve l'ànsia emprenedora?
La meva família era molt humil, i jo, pel fet de no tenir, sempre he volgut tenir. El meu primer negoci el vaig muntar amb 14 anys venent cromos al mercat de Sant Antoni i als 16, mentre estudiava informàtica, venia programari de manera totalment il·legal. Vaig fer prou diners per comprar-me un cotxe al comptat.
No sempre les coses deuen haver sortit bé...
El 2001 vaig acomiadar 22 persones, em vaig quedar sol amb la meva exdona, la meva excunyada i un tècnic; em vaig vendre el pis per pagar deutes i em vaig instal·lar a casa dels meus pares amb dos nens per fer net i començar de nou. Vaig estar molts mesos sense cobrar una nòmina, i així vaig poder començar amb ITnet.
L'any 2002 vaig veure l'oportunitat de vendre jocs i melodies polifòniques per a mòbils per internet. Vaig ser dels primers a fer-ho. El 2004 vam patir una altra crisi, però vam saber diversificar el negoci a temps.
Amb aquest bagatge, com es viu la crisi actual?
Molt més tranquil·la. El 2001 era molt més difícil emprendre, els inversors t'ignoraven, i en canvi avui molts diners que abans anaven a la borsa o al totxo es fixen en projectes innovadors.
‘self made man'

Sense tirar la tovallola

Carlos Blanco és d'aquells emprenedors que van créixer sabent que muntarien una empresa senzillament perquè això era el que li demanava el cos. A contracorrent, i amb la valuosa experiència que li va aportar haver estat ja de molt jove entrenador i gestor d'equips de futbol, “la millor universitat que he tingut”, Blanco es va convertir en un dels pioners locals a internet i, amb el temps, en un dels inversors referents del sector que és a més fundador a l'Estat espanyol del fòrum d'inversió First Thuesday. El pas següent, una acceleradora per a empreses emergents tecnològiques que ja busca ubicació a Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a