Gran angular

Manel Xifra

President AMEC

“La indústria està abocada a dissociar-se de la imatge d'Espanya”

Les empreses es veuen obligades a ser més flexibles que mai. Hi ha molta incertesa
Els sectors nous no solucionen els problemes que tenim a curt termini
La fusió entre les patronals no hauria de trigar. Ara hi ha massa confusió
Facilitar el creixement hauria de ser la base de la política industrial
Els incentius a
la sortida a l'exterior són un 25% del que eren fa cinc anys
El procés sobiranista a Catalunya en cap cas preocupa a l'exterior

Vostè s'ha presentat com el nou president d'Amec en l'etapa de postcrisi.
A àmbit d'economia mundial la crisi del 2008 s'ha superat. Ara bé, ens trobem en un entorn de molta més incertesa. Les empreses es veuen obligades a ser més flexibles. Aquesta incertesa ens obliga a repensar els valors mundials i a treballar en un model d'economia mundial més sostenible. Sinó ens vindran més crisis.
Però es visualitzen pocs avenços en aquest canvi de model.
És cert que tenim molt poca memòria, però hi ha prou indicadors que si fem un treball de fons s'aconseguirà. Pel que fa al nostre país, hem tornat a alguns valors com la importància de comptar amb un sector industrial i la necessitat de vendre a l'exterior.
En aquest entorn de postcrisi, quins serien els seus objectius com a màxim representant d'Amec?
A més de continuar assegurant el suport a les empreses associades i ser un referent del sector exportador de cara a l'administració, també aspirem a millorar el teixit associatiu empresarial del país, estem en una situació que cal una regeneració en patronals i cambres de comerç, per tal d'aconseguir un teixit associatiu més representatiu.
A què es refereix?
S'ha fet un canvi normatiu per a les cambres per carregar-se el model anterior sense preveure abans el nou. S'ha copiat un sistema que només existia a Hongria, i que ells ja troben caducat. Hi ha, a més, molta confusió de la representativitat empresarial, amb diferents patronals, que resulta molt confús. La fusió no hauria de trigar.
Hi ha força veus que parlen que ha mancat una política industrial clara. Cap on creu que s'hauria de dirigir en un moment com l'actual?
Ens trobem en una etapa de concentració en els sectors industrials madurs que obliga a ser-hi molt forts per poder competir amb els més grans. S'ha de donar suport a la indústria existent, i treballar per aconseguir que assoleixin la dimensió necessària. N'hi ha moltes d'aquestes que es troben en una situació límit que si no aconsegueixen redimensionar-se no podran dir res en aquesta cursa internacional. No oblidem que els nous sectors, que pot ser que tinguin molt bon futur, no solucionaran els problemes que tenim ara com ara a curt i mitjà termini.
Existeix, però, resistència a donar ajuts per facilitar el creixement de les empreses.
La indústria ha de sentir que té suport, i caldria establir uns fulls de ruta específics per definir les seves estratègies. Crec que més que per la línia d'ajuts, s'ha de facilitar el suport i el finançament a aquest creixement.
La dificultat d'accés al finançament continua sent la principal preocupació de les empreses exportadores i també de les que no ho són.
Hi ha dos blocs, un, de firmes majoritàriament familiars que han tingut històricament una bona capitalització i no tenen gaires problemes per accedir al crèdit. I l'altre bloc, amb empreses que tenien una base de capitalització molt centrada en el sistema bancari, que estan tenint moltes dificultats per sobreviure. Més que al tema bancari jo em referia a la capitalització per créixer, i el que han d'afavorir les empreses és l'entrada de socis per guanyar dimensió.
La dimensió i l'accés al finançament és encara més crític en el sector exportador.
Sí, i tant, necessitem tenir uns instruments menys feixucs. Per exemple, en les línies de crèdit avalades per l'Estat amb risc país. El model actual suposa un desavantatge comparatiu respecte a d'altres països com Alemanya que disposen d'un sistema molt àgil. Aquesta diferència pot acabar sent determinant en l'adjudicació de certs projectes internacionals.
A més des de l'associació han denunciat que la imatge d'Espanya és un altre desavantatge per a les empreses exportadores.
Quan es parlava del possible rescat d'Espanya o de la sortida de l'euro, alguns clients dels nostres associats no acceptaven avals bancaris d'entitats financeres espanyoles, havien de ser d'un banc internacional. Aleshores hi havia molta desconfiança en el país. Tot i que ha millorat respecte a aleshores, hi continua havent una imatge de país molt deteriorada, que ha empitjorat per la corrupció, que fa que empresarialment s'hagin de fer molts esforços per dissociar la imatge del país amb les empreses.
I en el cas de Catalunya, el procés sobiranista està condicionant d'alguna manera les empreses que s'internacionalitzen?
No, des de fora s'ho miren amb curiositat. Potser a àmbit europeu amb un cert escepticisme, però en cap cas preocupa.
Parlem de mercats. Quines són ara com ara les destinacions més atractives?
Bona part de les empreses
sòcies d'Amec són de béns d'equipament, i per a aquest tipus d'indústria, els mercats més interessants són els països en creixement. Les vendes o la inversió en instal·lacions productives s'han desplaçat molt de la UE i els EUA cap a Europa de l'Est, Rússia, Àsia i Llatinoamèrica. A la majoria d'aquests mercats, a excepció de Llatinoamèrica que és un mercat natural per a les empreses de l'Estat espanyol, hi ha moltes oportunitats i molt poca presència de l'empresa espanyola.
La Xina ha deixat de ser, doncs, el principal país productor per ser a més un mercat imprescindible.
Sí, ja té una capacitat com a mercat local molt important, i per tant hi ha moltes empreses que estan invertint en instal·lacions productives no per exportar des d'allà, sinó per estar més ben situades en el mercat xinès i a la resta del sud-est asiàtic, que té una potencialitat molt alta.
De tota manera, més del 60% de les vendes a l'exterior es concentren a la UE. És un percentatge encara massa alt?
Els emergents són mercats molt difícils, s'han d'enfocar com una estratègia de futur i no per aconseguir resultats a curt termini, però no es pot estar al marge perquè, en els propers anys, un 50% del creixement mundial es concentrarà en el sud-est asiàtic. I per tant qui no estigui allà no podrà ser una empresa global. No és fàcil, sovint ser allà exigeix moltíssimes operacions i sense marge, però és millor que quedar-se a casa.
És l'empresa qui ha de prendre-s'ho més seriosament.
Sí, i preparar-s'ho a consciència. Compten amb entitats com Amec com a punt de trobada, però és un plantejament que se l'ha de fer seriosament l'empresa si no vol quedar-se al marge.
A més, en un moment en què el suport públic està sota mínims.
Els incentius del govern espanyol a la internacionalització avui suposen un 25% del que eren fa cinc anys. I en l'administració catalana són un 10%. A àmbit d'Estat, tant la internacionalització com l'educació i la innovació haurien de ser qüestions prioritàries, si volem tenir futur. En la darrera fira de Plastindia a Delhi (Índia) hi havia un pavelló alemany amb més de 150 expositors; de l'Estat espanyol només hi havia un expositor. Fa pensar.

Segons dades de la Generalitat, l'any 2012 es va assolir una xifra rècord en volum d'exportacions, a què atribueix aquesta fita?
Tenint en compte la situació del mercat local, les empreses s'han vist forçades a augmentar les seves vendes a l'exterior, especialment aquelles que ja havien iniciat una trajectòria d'internacionalització. I és una prova també que els mercats exteriors com el nord d'Europa i especialment els països emergents han tornat a un nivell d'activitat alt.
Malgrat tot, hi ha un percentatge molt elevat de companyies que comencen a exportar i moren en l'intent, i per tant el pes de les exportadores no acaba de consolidar-se.
Internacionalitzar-se és un procés per al qual cal una inversió important de recursos i de temps, i fer-ho amb el suport i la metodologia adequada. No té gaire sentit fer una venda puntual i després no estar preparat per donar servei. Quedar-se a mitges suposarà tancar-se aquell mercat per a futures vendes. Fa uns anys va passar, en empreses espanyoles de poques dimensions que havien començat a vendre a Llatinoamèrica i que va acabar perjudicant la imatge de la indústria del país.
Quins creu que han estat, darrerament, els principals canvis que han engegat les empreses industrials i exportadores que vostè representa?
Hi ha una tendència comuna i és que les empreses estan diversificant més els mercats. Això lògicament respon al dinamisme d'aquestes economies, que ja es veu clarament com una oportunitat de creixement.
Hi ha un fenomen del qual s'ha parlat molt darrerament i és la relocalització industrial en sectors com el tèxtil. Han notat en el sector de maquinària aquest procés?
No ho hem notat d'una manera significativa, és un fet molt concret per a un segment de mercat. En el sector de béns d'equipament també ha passat en la producció de petites sèries de components que es feien a la Xina. És cert que la proximitat és essencial per a certes sèries. No és significatiu perquè això ajudi a regenerar la indústria. Desgraciadament, una indústria que tanca desapareix per no tornar, per tant cal fer molt d'esforç per no perdre teixit industrial.
El cert és que si es miren les dades d'emprenedoria, la indústria no és el sector amb més creació d'empreses?
Les noves tecnologies han obert un ample ventall de negocis, amb la creació de portals que no tenen tanta necessitat d'inversió, per això la importància de mantenir i de potenciar la indústria actual que està sent competitiva.

Predicar amb l'exemple

Manel Xifra és el president de Comexi Group, una firma de Riudellots de la Selva fabricant de maquinària per a envasos flexibles, que ven a l'exterior el 97% de la seva facturació i que està en plena expansió. A més a més de la presidència d'Amec, Manel Xifra és membre del loby Femcat.

Amec és una entitat amb més de 40 anys d'existència, dedicada a fomentar l'exportació, la internacionalització i la innovació de les empreses espanyoles. Les associades sumen un volum d'exportacions superior als 4.000 milions d'euros i inverteixen en R+D el 3,2% de la seva facturació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.