El pes de la indústria de l'alimentació catalana és molt important per al desenvolupament del país. Crec que la Generalitat té consciència del paper transcendental d'aquest sector, però el handicap és que es tracta d'una indústria molt fragmentada. En la seva majoria es tracta d'empreses petites o mitjanes que des de fa anys treballen de la mateixa manera. En canvi, la indústria de l'automòbil ha sabut tendir cap a una concentració que li confereix una imatge molt potent. Tot sector industrial que prefereixi fragmentar-se i no unir-se tindrà més difícil avançar, li serà més complicat trobar crèdit o internacionalitzar-se. Les indústries fragmentades no aconsegueixen tenir el pes de marca que sí tenen d'altres sectors. Però és que és la nostra realitat, tenim una manera de fer que no ajuda a fusionar-nos.

És un aspecte que, en aquest sector, es dóna bastant en l'àmbit europeu. Al nord d'Europa s'ha provat de fer clústers per potenciar el treball conjunt, per unificar temes d'investigació i per avançar en desenvolupament o innovació. És cert que no és un objectiu fàcil perquè a les empreses els costa trobar punts en comú, però l'empresa catalana o espanyola ha de decidir què vol. Ha de decidir si vol ser una potència dins del mercat intern, que està bé, o si vol marcar el pas al món. Una aposta et porta a cobrir necessitats i l'altra et porta a crear mercats.

Qui marca el ritme és el consumidor. Si el consumidor s'orienta cap al preu barat, això obliga que tota la cadena s'hagi d'adequar a competir amb preus barats. Repercuteix i es pateix des del sector primari fins a la lleixa del supermercat. Fenòmens com el desenvolupament de la marca blanca responen a una demanda del consumidor per comprar barat. És important que incentivem el productor a innovar, cal producte de valor afegit pel qual el consumidor estigui disposat a pagar una mica més, perquè llavors tota la cadena se'n beneficia. Si el consumidor paga menys, tothom guanya menys, tothom es veu afectat, no només els agricultors. Per això són importants projectes com Alimentària, perquè donen a les empreses la possibilitat de trobar-se, parlar-se i unir esforços per guanyar massa crítica.

No ho crec. El Mobile és molt present el dia d'avui, també. Alimentària té molts visitants però a la vida és important la quantitat i també la qualitat. Són perfils complementaris. Sí és una bona notícia que Alimentària tingui més visitants que d'altres anys i que la gent s'animi a exposar novetats, perquè això vol dir que confia en trobar-hi clients i en vendre.

Un món low cost no és desitjable a llarg termini perquè deriva en sous cada vegada més barats. El que cal és incentivar la innovació. Les empreses són el motor i qualsevol ajuda de l'administració en forma de reducció d'impostos i d'ajudes a la investigació és poca perquè, al cap i a la fi, són les empreses les que acaben donant un millor producte. Evidentment que hi ha companyies que busquen competir per preu i que sacrifiquen la qualitat, però sempre hi haurà algú que ho farà més barat. Pensem, en canvi, que tot va en augment. Puja el preu de l'energia, pugen els costos i per tant, les companyies que van per preu han de ser molt eficients per a ser competitives. Una empresa petita no pot competir mai amb aquestes armes, el preu només funciona bé si treballes per volum.

Per a les novetats i per als productes punters sempre hi ha lloc al món. Hi ha lloc per a noves idees. No només per a nous productes, sinó per a solucions innovadores en matèria d'envasats, per exemple.