Gran angular

David contra Goliat

Les pimes critiquen que algunes iniciatives legals del PP podrien tirar per terra la llei de morositat del 2010 i allargar de nou els terminis de pagament, beneficiant així les grans corporacions respecte dels seus proveïdors

Va ser una de les mesures estel·lars de la darrera etapa de l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero. La llei de morositat del 2010 avançava en la convergència amb Europa i marcava un calendari de reducció dels terminis de pagament entre empreses i amb el sector públic que va suposar un veritable punt d'inflexió en un país massa acostumat a pagar tard i malament.

Es recollia així una demanda històrica de les pimes, que de bracet de Pimec i de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMCM) havien portat la indignació dels petits empresaris als carrers de Madrid. L'any passat el govern de Rajoy va ratificar l'aposta amb la llei d'emprenedors -que es va vendre de nou com a mesura estel·lar per reactivar l'economia-, on es marcava que el límit legal de pagament al sector privat era de 60 dies naturals i no laborables com alguns havien volgut interpretar.

Segons les dades de la PMCM, des de l'aprovació de la llei els terminis de pagament s'han reduït significativament al sector privat -de 96 a 75 dies segons les dades per a Catalunya- i no tant al públic, ja que l'administració només ha reduït tres dies la demora, fins als 134 dies. Certament tenint en compte que els terminis legals es limiten a 60 dies i 30 dies, respectivament, es pot pensar que l'avenç ha estat molt limitat, però des de la PMCM sempre s'ha posat l'èmfasi en la importància que des del 2010 les empreses i administracions que dilaten els seus pagaments cometen una il·legalitat.

Règim sancionador.

Quasi quatre anys després de la llei de morositat la setmana que ve està previst que arribi al Congrés el debat sobre el règim sancionador, reclam constant de la PMCM per donar força al compliment de la norma. Al cap i a la fi, si no hi ha sanció l'incentiu per complir la llei és considerablement menor, i així es posa de manifest en l'enquesta de la mateixa plataforma, que evidencia que el 2013 el 65,8% de les empreses van tancar acords comercials amb clients que els exigien terminis de pagament superiors als 30 dies i, per tant, il·legals.

Però mentre es discuteix aquest règim sancionador el govern del PP prepara l'antídot perquè tot quedi en paper mullat. Si més no aquest sembla ser l'objectiu de dues de les disposicions finals incloses en l'avantprojecte de llei de foment al finançament empresarial. “Estem fent un treball constant perquè aquest sigui un país seriós, però els grans lobbies van fent la seva feina i estenen els seus tentacles per no perdre cap privilegi”, destaca el president de la PMCM i secretari general de Pimec, Antoni Cañete.

L'avantprojecte de llei inclou dues disposicions finals que suposen tot un atac a la línia de flotació de la llei de morositat. Bàsicament el text recull la possibilitat que es puguin “ampliar els terminis de pagament previstos a la llei quan creditor i deutor acordin cedir el crèdit o el deute a un tercer sempre que això reporti per al creditor el cobrament dins el termini màxim legalment establert”. La redacció és prou ambigua però obre la porta a recuperar la figura del ‘confirming', una tortura per als proveïdors, que han d'assumir els costos d'una operació que no fa sinó finançar els seus clients i de passada donar negoci a les entitats financeres que actuen de mitjanceres. “I ho fan d'amagat, a les disposicions finals, no es poden barrejar terminis amb formes de pagament”, destaca Cañete.

Per al professor d'EAE i membre també de la PMCM, Pere Brachfield, el govern del PP “intenta fer un canvi per la porta del darrere demostrant l'absoluta ignorància dels polítics del sector privat del que és el confirming i de les seves implicacions per als proveïdors”. De fet, i a pesar del nom, el confirming és un invent 100% espanyol inventat i patentat pel Banc de Santander i després estès a la resta del sector. “Fora d'Espanya aquest sistema de pagament no es fa servir”, diu Brachfield. És un sistema reservat per a cultures de mals pagadors i ara l'avantprojecte de foment al finançament empresarial preveu recuperar-lo i situar-lo de nou a la primera línia.

El problema del confirming és que obre la porta a pactar qualsevol termini de pagament entre les parts, i quan aquestes són per exemple una gran cadena de distribució negociant amb una pime proveïdora, resulta evident qui té les de guanyar.“Es podria arribar a l'absurd que amb la llei a la mà es pactés pagar a 400 dies”, destaca Brachfield.

Però aquest no és l'únic gol que podria marcar l'executiu del PP a la lluita contra la morositat. Ja l'any passat, i també per la porta del darrere, l'executiu va colar en la llei d'emprenedors una modificació en la llei de contractes públics que permet demorar indefinidament els pagaments sota el principi de certificació de la factura. La PMCM ha portat per això una denúncia davant la Comissió Europea en considerar que amb aquest canvi es vulnera la directiva europea sobre terminis de pagament.

La plataforma està pendent de reunir-se aquesta setmana amb el secretari d'Estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, per tractar un litigi que podria comportar sancions de la UE a l'Estat espanyol.

Aquests dies la PMCM també estarà molt pendent de l'entrada al Congrés de la iniciativa per aprovar un règim sancionador associat a la llei de morositat del 2010. El tema arriba a la cambra gràcies al fet que el PP va optar per no vetar la seva entrada, però això no avança de cap manera el sentit que tindrà el seu vot en aquesta tramitació. I d'altra banda, si l'avantprojecte de llei de foment al finançament empresarial prospera tal com està redactat ara el règim sancionador tampoc servirà de gaire. “Si es queda així ho considerarem un causus belli”, apunta Antoni Cañete.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.