Empreses

R+D pensada per als pagesos

Diuen que els grans projectes comencen en un garatge. Bé, aquesta és si més no la imatge que es té dels emprenedors que inicien la seva aventura empresarial. En el cas de L'Econòmic, que tot just ara compleix el seu primer aniversari als quioscos, el garatge va ser el traster d'un edifici de l'Eixample de Barcelona, ple de bicicletes i cadiretes de jardí en desús. Poc glamur però molta il·lusió en les primeres reunions en què s'anava construint el projecte.

Quasi en el mateix moment, quatre llicenciats en enginyeria electrònica de La Salle es reunien en el pis d'un d'ells per posar en marxa la seva empresa. Com s'acostuma a dir, la família és sempre el primer suport per a qualsevol emprenedor.

Modpow va néixer, com L'Econòmic, el juny del 2010, de la mà de Vicent Ferrándiz, Alexandre Sala, Jordi Barceló i Alexandre Roca, quatre joves que per sobre de tot volien ser emprenedors (vegeu la fotografia de portada de l'Especial). “A diferència del que acostuma a passar, nosaltres no vam començar amb una idea molt clara de negoci. L'important era crear una empresa, i a partir d'aquí vam estudiar el mercat”, explica en Vicent. Així, els quatre amics es van plantejar com podien aplicar els seus coneixements tecnològics per aportar valor afegit, i posats a buscar, què hi ha millor que l'agricultura, un sector que conserva encara molt de la manera tradicional de fer i en què la tecnologia ha estat més aviat escassa.

L'aposta de Modpow consisteix en un sistema que permet parametritzar variables i atorgar així una eina als agricultors per a la presa de les seves decisions. A través d'uns sensors que es distribueixen pel camp i recullen la informació que després es centralitza, l'agricultor pot ser més eficient en decisions com per exemple on cal regar més o on pot haver-hi més risc de fongs. En altres paraules, agricultura intel·ligent.

“La idea es basa en el principi que el camp no és homogeni: hi ha zones més fèrtils, zones on quan regues l'aigua de seguida es filtra o zones on toca molt el sol i de seguida s'evapora tot”, expliquen els emprenedors. Per tant, el que proposa el sistema desenvolupat per Modpow és poder tractar cada àrea en funció de les seves particularitats. Cada àrea de terreny i cada tipus de cultiu, ja que evidentment cada planta té unes necessitats molt diferents. “Amb aquesta eina l'agricultor podrà actuar en funció de si el que busca és qualitat o bé producció”, diu Ferrándiz. La demanda per comprar fruites més grans i maques i la major consciència d'estalvi energètic són altres factors que poden ajudar a generar volum de negoci.

Modpow ja ha arribat a un acord amb un productor de poma de Girona per fer les primeres proves, amb la intenció de tenir els primers sensors llestos per entrar al mercat l'abril de l'any que ve. “No és com un negoci d'internet que necessita poca inversió i de seguida creix; aquí tot és més lent, però tenim l'avantatge que no hi ha gaire competència”, diu Ferrándiz. Un dels punts forts a l'hora de plantejar la comercialització del sistema serà l'estalvi que suposa en relació amb altres tècniques. “Ara els agricultors que volen tenir aquest tipus d'informació detallada han de recórrer a fotos per satèl·lit o a sobrevolar els camps en avioneta, dues opcions molt cares”, destaquen.

Els emprenedors no renuncien doncs a vendre la seva tecnologia a petites explotacions, tot i que un dels sectors que primer volen atacar és el de la viticultura, més acostumat a invertir en R+D. En tot cas l'aprimament dels marges de l'agricultor farà, creuen els emprenedors, que cada vegada hi hagi més petits empresaris interessats a invertir per ser més productius.

Modpow compta a més amb la col·laboració de l'IRTA (l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), amb qui va de la mà en el desenvolupament de la tecnologia i amb qui aspirarà a una línia de finançament del Ministeri de Ciència i Innovació per rebre una injecció de fins a 700.000 euros. Serà un salt important per fer el pas a la comercialització i també a la internacionalització, ja que els emprenedors es plantegen vendre la seva tecnologia a l'exterior des del primer moment. “El nostre mercat és el món, però pensem sobretot en els països del nord d'Àfrica, Israel o Turquia”, expliquen. Els plans són acabar l'any amb una plantilla de 10 persones i demostrar de passada que si hi ha algú que pot generar ocupació al país aquests són precisament els emprenedors com ells.

50 emprenedors, 50 històries d'il·lusió pel futur

Entrevistar emprenedors és una de les tasques més agraïdes. Ho és perquè, tot i la crisi, els problemes de finançament o fins i tot com pagar el lloguer el mes que ve, els emprenedors emanen optimisme pels quatre costats. No és inconsciència o frivolitat, sinó l'entusiasme d'algú que lluita per tirar endavant el seu projecte. Quan un creu en el que fa, els errors es veuen com lliçons de les quals s'aprèn i no com fracassos que s'han d'amagar. El que és important és seguir endavant. Aquest sentiment és el que uneix la cinquantena d'emprenedors que han passat per L'Econòmic en aquest any. Ells són el futur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.