—“L'art i la conservació del patrimoni cultural és allò que, per deformació, potser domine més, però la llengua, la natura que ens és més pròxima i, sobretot, les reaccions de l'ésser humà davant la vida són els temes que més m'atrauen”.

—“El valencià és la meua llengua mare, i és en aquesta llengua com millor i més profundament puc dir les coses. Així de fàcil”.

—“Sí, per una raó: no hi ha altre com jo. Si et fixes bé en qualsevol columnista, podem escriure del mateix tema, inclús podem arribar a la mateixa conclusió, però l'enfocament i la forma de dir-ho segur que és dispar”.

—“La fraseologia popular té la virtut de dir molt en poques paraules i eixa, per a mi, és la literatura més pura i directa”.

—“La inspiració és, en essència, fruit de la capacitat de treball i superació. Hi ha grans treballadors que, a més, són brillants; la majoria, però, fem el que bonament puguem i, per què no dir-ho també, el que ens deixen”.

—“Si jo poguera dominar-les... Jo solament pretenc dominar, si és pot dir així, els temes sobre els que escric. La resta són paraules que van i venen”.

—“Sóc un poeta que sovint no llig poesia, però que –com tot ésser humà— té eixa vena per conrear. Sense poesia, què hi seria de la literatura? Estic convençut que res no seria el mateix”.

—“Crec que el tema literari és només una de les puntes de l'iceberg d'un problema molt més ampli i de calat: la concentració en poques mans de la informació, l'opinió i la creació. Els best-sellers són un filó per a les grans editorials. És igual que l'estil de l'autor siga dolent, que la temàtica siga qüestionable, que la trama puga millorar-se i que el preu dels llibres siguen abusius”.