Borsa

El diner, ni s'apropa

La renda variable pateix per la passivitat del BCE i per la reforma de la banca a l'Estat. El càstig sobre l'Íbex 35 augmenta i l'índex cau fins els 6.876 punts en recular un 3,78%.

El BCE es manté expectant sobre els efectes de la injecció
de liquiditat a la banca abans de prendre mesures addicionals
d'estímul econòmic

El diner continua lluny dels mercats i els inversors, veient les coses que passen des de la barrera. La incertesa sobre l'esdevenir de l'economia frena qualsevol intent de rebot als parquets internacionals, i més concretament a l'espanyol, que rep un major càstig en comparació amb la resta dels principals mercats borsaris. Així, durant la setmana el selectiu índex espanyol ha registrat una davallada del 3,78%, i ha tornat a caure per sota del dels 7.000 punts, en tancar divendres a 6.876, i ha arribat a mínims anuals, 6.776 punts (mínim intradia marcat en la sessió de dimecres).

La setmana va començar amb mal peu amb la confirmació de l'Instituto Nacional de Estadística (INE) que l'economia espanyola havia entrat novament en recessió en el primer trimestre de l'exercici. Aquesta notícia ja estava descomptada pels mercats des de feia alguns dies, però sumada a la rebaixa de qualificació de Standard&Poors's a més d'una desena de bancs espanyols (incloent-hi les grans entitats com ara Santander i BBVA) va incrementar els nervis d'uns inversors ja per si mateixos neguitosos amb el sector bancari a l'Estat. L'Íbex 35 va recular més que la resta d'índexs europeus, però es va mantenir per sobre els 7.000 punts. Així, dilluns es va tancar el quart mes de l'exercici amb un balanç força decebedor. L'Íbex 35 ha perdut durant l'abril 1.000 punts, en passar dels 8.008 punts de finals de març als 7.011 punts amb què va acomiadar a l'abril, nivell que suposa una davallada del 12,45% en només un mes. A més d'aquesta abundosa caiguda, cal destacar que en cap mes del 2012 el selectiu índex ha aconseguit tancar amb guanys, fet que ha disparat les pèrdues anuals de l'Íbex 35 fins al 19,73%.

Els mercats estan esperant notícies noves sobre la reestructuració del sistema financer a l'Estat espanyol, i mentre aquestes no arriben, els nervis que genera aquesta espera es reflecteixen en una fugida dels valors bancaris. Això, sumat a la rebaixa de la qualificació de S&P de dilluns, va fer incrementar les ordres de venda a mitjan setmana sobre la banca, que va tombar l'Íbex 35 i el va enfonsar a mínims anuals i a nivells de l'any 2003. Bankia va ser el valor més castigat, ja que va recular més d'un 5%, seguit del Popular, el Sabadell i Bankinter, que van caure més d'un 4% respectivament. Tot i que la banca és al centre de la diana, el càstig s'ha estès per la gran majoria de sectors representats en el selectiu índex pels dubtes que genera la feblesa de l'economia espanyola i per altres notícies al marge de la crisi econòmica que estan sacsejant algunes companyies espanyoles. Aquest és el cas de la petroliera Repsol, que continua caient al parquet per l'expropiació de la seva filial. Però la companyia que presideix Antoni Brufau no ha estat l'única a ser expulsada d'un país, ja que durant la darrera setmana el govern bolivià ha anunciat l'expropiació a Red Eléctrica de España (REE) de la seva filial Transportadora de Electricidad (TDE). Malgrat que les formes de les dues operacions són diferents, REE també s'ha tenyit de vermell al parquet per aquesta nacionalització (va caure un 2,33% en la sessió posterior a l'anunci).

Amb el panorama enterbolit, els mercats han buscat en el Banc Central Europeu (BCE) una solució a l'embrancament de l'economia de la zona, i en especial dels països perifèrics i els seus problemes amb el deute sobirà. Però el BCE ha preferit pecar de passiu i ha decebut els inversors, ja que ha pres decisions que han desanimat la comunitat inversora, tot i que algunes eren esperades.

SENSE CANVIS.

Per una banda, el consell de govern del BCE, reunit a Barcelona en aquesta ocasió, va optar per no moure del mínim de l'1% els tipus d'interès a la zona euro, amb l'objectiu de mantenir a ratlla la inflació. Els experts no esperaven cap rebaixa en el preu del diner, però sí que creien que Mario Draghi, president del banc emissor, es mostraria disposat a retallar-lo en un futur pròxim per tal d'estimular una economia que no acaba de reanimar-se. Els inversors també volien saber si Draghi estudia tornar a comprar deute de països en dificultats -ja que fa unes quantes setmanes que no ho ha fet, tot i el nivell preocupant que han assolit les primes de risc de l'Estat espanyol i Itàlia- o injectar liquiditat en el sistema bancari, però ni una cosa ni l'altra té pensat el BCE en aquests moments. El banc central roman en espera de veure els primers efectes de l'onada de liquiditat donada als bancs abans de prendre qualsevol decisió sobre el tema. La setmana vinent, els parquets obriran sabent qui ocuparà la presidència de França, però amb la incertesa sobre com afectarà això el futur de la zona euro i la marxa de les borses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.