Gran angular

Miquel Vilardell Tarrés

President del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

“El sistema sanitari públic català és una joia, privatitzar-lo seria un error”

El grup d'empreses del col·legi ha donat beneficis i els hem reinvertit
Calen més polítiques de personal per ajudar a motivar els metges
A Catalunya ja no es poden retallar més els sous, si es fa més s'acabarà la pau social
Tinc molt clar que els models de gestió en sanitat no haurien de buscar el lucre
Penso que cal un pacte polític en qüestions socials com la sanitat. Ha de ser possible

Vostè ha defensat d'una manera contundent el sistema sanitari públic. Creu que ens trobem davant una ofensiva per privatitzar-lo?
Jo crec que no. A qui se li ha de preguntar és al conseller Boi Ruiz, i quan ho consulto ell m'insisteix que no, i jo l'he de creure. Crec que seria un error privatitzar-ho perquè tenim un model sanitari òptim. El nostre model és una joia única, reconegut a tot el món, que ha sabut combinar el sistema públic i el concertat, sota un model mixt. Ara bé, el que sí que s'hauria de definir és quin tipus de gestió li cal, perquè ens calen recursos.
I quin model de gestió creu que seria el més adequat?
Dintre d'un paraigua de sistema públic no trobo malament que hi hagi diferents models de governança. Ara bé, hem de buscar el model més eficient, per això, s'haurien de poder avaluar els existents en tots els seus paràmetres per determinar quin és el millor. No és fàcil, però tinc molt clar que qui gestiona centres sanitaris no pot buscar lucre, ha de reinvertir els beneficis en la millora de la sanitat i dels professionals i treballadors. I això no té per què voler dir que no tingui autonomia cada centre. Sincerament considero que no és moment de parlar de privatització i d'ens privats a la sanitat, això crea molt malestar i Catalunya no en té necessitat. Hem d'anar en compte. Ara bé, no podem obviar que ens calen més recursos per mantenir aquest sistema.
Com creu que es poden aconseguir?
Que els polítics es posin d'acord per tenir més recursos. Està clar que un primer pas és millorant el finançament estatal. Hi estem d'acord, però potser també hauríem de plantejar més impostos progressius, atenent les capacitats de les persones. Probablement si als ciutadans se'ls pregunta si volen pagar més per mantenir aquest sistema de salut públic d'excel·lència diran que sí. I si creuen que no hi ha d'haver impostos doncs també hi ha la via de les taxes.
Les taxes tenen un component més injust que els impostos progressius.
Sí, però es pot fer servir si no trenca els principis de universalitat i d'equitat. A més es podrien posar taxes en productes que puguin perjudicar la salut, com ja s'ha fet en altres països. Però aquesta anàlisi d'impostos i taxes és al cap i a la fi una decisió política, i en això els metges no podem opinar.
Vostè ha proposat per captar recursos la supressió d'empreses públiques. A quines es refereix?
Hi ha empreses públiques múltiples, haurem de veure com les concentrem, a veure com podem concentrar també serveis d'excel·lència almenys funcionalment però no necessàriament d'estructura. Tot això produiria estalvis a mitjà o llarg termini.
També ha demanat que es desplegui l'agència de la qualitat com una altra eina per captar recursos. Per què?
Per disminuir la variabilitat clínica. Hem de procurar que hi hagi gent experta que avaluï, s'han de fer guies de pràctica clínica i protocols per reduir la variabilitat, i per tant reduir despeses innecessàries en termes de salut. A més, s'haurien de fer avaluacions periòdiques dels protocols. I el següent pas hauria de ser revisar la cartera de serveis, i treure el que no respongui al principi de cost-eficiència en termes de salut.
El problema és que prendre aquestes mesures en unes circumstàncies com les actuals desperta molta susceptibilitat. La sensació que empitjoraria el servei està molt estesa.
La qüestió és que la cartera de serveis no es pot avaluar per criteris econòmics sinó per resultats de salut, i d'aquesta manera es poden treure proves repetitives o molècules que ja han estat superades per noves. Ara bé, s'ha de garantir que en la cartera de serveis hi estiguin inclosos tots els problemes de salut, amb la màxima garantia. Ara qualsevol petita modificació genera més rebuig. És clar, ens trobem en una època molt difícil. Per això mateix penso que cal un pacte polític en política social.
L'eliminació de l'euro per recepta ha suposat una pèrdua de recursos.
Ens semblava bé perquè si no tenim recursos d'alguna manera s'hauran de buscar; ara bé, des del punt de vista del ciutadà suposava una desigualtat respecte a la resta de l'Estat, que no ho pagaven.
Al darrere de totes aquestes mesures hi ha una reivindicació molt repetida i és la necessitat de millorar l'eficiència. Què s'ha de fer en aquest aspecte?
La millora de l'eficiència no és un tema que es pugui fer d'un dia per a l'altre, els canvis s'han de fer de mitjà a llarg termini. I en aquest moment ens trobem amb una necessitat per resoldre a curt termini, i això és per la via de més recursos.
I què creu que caldrà fer, doncs, a mitjà i llarg termini?
Cal una política de salut pública, de medicina preventiva ben desplegada i d'educació sanitària. A la llarga faran sostenible el sistema perquè hi haurà menys malalties. I a més a més, amb això mirem com està la nostra estructura del sistema sanitari, però això sí, consensuada amb els professionals.
Els professionals del sector sanitari a Catalunya van ser els primers que els van retallar sous, es troben al límit?
Hem sigut els pioners a rebaixar-nos salaris i hem d'anar amb compte de no retallar més perquè es posarà fi a la pau social que ara mantenim amb un equilibri inestable, i pot ser que es trenqui. Abans d'entrar a fer qualsevol canvi és essencial que es pacti amb els professionals mèdics. Si no, qui realment ho paga és el ciutadà.
Al full de ruta que es va marcar al Pla de Salut 2011-2015, es proposava als metges que entrin en la gestió. En què ajuda aquesta iniciativa?
Ja existeixen empreses de base associativa de personal sanitari que gestionen centres d'atenció primària a Catalunya, i funcionen molt bé. Tot i que no existeixen gaires diferències de qualitat respecte a d'altres models de gestió, però sí que destaquen per la satisfacció i implicació del personal. Són aspectes a tenir en compte. Ara bé, cal anar un pas més enllà i facilitar que els beneficis d'aquestes societats reverteix al propi centre per quan hi haguessin necessitats.
Alguns experts en economia de la salut creuen que per millorar el sistema els professionals mèdics han de tendir cap a un sistema que no sigui funcionarial. Hi està d'acord?
A Catalunya ja fa temps que hi ha un sistema mixt. De fet un 60% dels hospitals no tenen un sistema funcionarial i depenen de convenis. Els funcionaris també tenen capacitat d'adaptar-se i de flexibilitzar-se. El que s'ha de facilitar, probablement, és més agilitat en les contractacions.
També hi ha cada cop més veus que diuen que caldria establir salaris variables en funció de la productivitat dels metges.
Ja existeixen incentius, però fins ara han tingut una vessant molt economicista i estem d'acord que hauria de determinar-se en termes de salut. Crec que a l'hora de marcar objectius en les retribucions dels metges hauríem de participar-hi més.
Malgrat ser una de les professions més valorades socialment, els salaris són baixos si es comparen amb la resta de països europeus.
Els metges catalans cobren la meitat que a països com Gran Bretanya o França, però ara ens conformaríem que no ens toquessin més els sous i de la resta ja en parlarem més endavant.
Un estudi recent desvelava que les assegurances paguen uns 10 euros per visita mèdica. Quin creu que seria el preu just?
L'acte mèdic sempre és de qualitat. En èpoques de retallades, l'acte mèdic ha estat igualment bo, la feina ben feta ha de tenir una remuneració correcta i això ho hem de demanar sempre, i tan importants com els honoraris són les condicions de treball, que el professional se senti ben tractat. I amb la mínima burocràcia possible.
Al mes de novembre s'iniciarà la campanya electoral a la presidència al Col·legi de Metges de Barcelona, s'hi tornarà a presentar?
Encara no he pres la determinació. Si faig balanç d'aquests tres anys vull dir que he procurat amb la meva presidència millorar la transparència. Perquè el que importa és que el model segueixi.
No es pot negar que els anys de la seva presidència han estat un període molt complicat.
Sí, arran de la crisi econòmica i de les retallades he hagut de fer una major defensa dels professionals, i m'ha obligat a sortir molt freqüentment als mitjans. Sovint hem estat objectiu de la diana i això ho fa més difícil.
El Col·legi de Metges de Barcelona té la particularitat de tenir una estructura empresarial pròpia que el nodreix de recursos.
Sí, és un model que fa dècades que funciona amb l'objectiu de garantir la independència econòmica respecte de l'administració i a més perquè el cost de les quotes dels col·legiats siguin el més baixes possible. Tenim el grup d'empreses Med, que ens aporten ingressos molt importants al col·legi. El hòlding té una corredoria d'assegurances, un grup de finances, una àrea de tecnologia i innovació, una firma de consultoria i altres petites firmes per donar serveis. Però a més tenim el programa de protecció social, el programa Metge malalt.
A més, heu creat fons de capital risc per al metge emprenedor. Quants diners heu mobilitzat en l'últim any?
Ajudem a buscar capital per a metges que tenen una idea emprenedora. Al llarg del 2012, es van rebre 350 projectes, 190 dels quals es van analitzar i al final s'ha aportat capital a uns 13. En total hem mobilitzat 1,5 milions d'euros amb societats de capital risc i hem registrat 40 patents. Enguany hem creat un fons de capital risc, Healthequity, el va autoritzar la comissió nacional de valors el passat 3 d'agost. Volem captar fons de la Unió Europea i amb empreses privada per ajudar professionals mèdics en tots els seus projectes innovadors.

Una vida lligada a la salut

Miquel Vilardell Tarrés (Calders, 1946), cap de Servei de Medicina Interna a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, és des de l'any 2010 el president del Col·legi de Metges de Barcelona. Fa més de quaranta anys que treballa en la sanitat pública i a més és catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva trajectòria l'ha fet vàlid per donar consells en la matèria. Durant l'etapa del tripartit ja li van demanar recomanacions per fer sostenible el sistema, i ara, amb el govern de CiU, també col·labora en el consell assessor d'experts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.