El president de Xipre, Nikos Anastasiadis, i els líders dels partits viatgen aquest dissabte a Brussel·les per discutir amb l'Eurogrup el polèmic impost sobre els dipòsits bancaris i no serà fins que hi hagi un acord quan el Parlament xipriota sotmeti a votació la proposta de rescat.

Segons informa l'agència de notícia xipriota CNA, està previst que la delegació amb Anastasiadis al capdavant surti cap al migdia a Brussel·les.

En cas que s'arribi a un acord amb l'Eurogrup es convocarà aquesta mateixa nit o aquest diumenge al matí una sessió plenària al Parlament per votar la llei corresponent.

La troika (Eurogrup, FMI i BCE) ha exigit que el pla alternatiu a la proposta inicial de Brussel·les, rebutjada dimarts passat pel Parlament xipriota, inclogui una taxa als dipòsits.

El ministre de Finances xipriota ha confirmat aquest dissabte a un canal de televisió grec que s'està parlant d'un impost de fins el 25% per als dipòsits superiors als 100.000 euros en el Cyprus Bank, el banc que ha quedat fora de la reestructuració aprovat aquesta divendres a la nit pel Parlament.

L'assemblea ha aprovat una sèrie de lleis entre les quals figura la reestructuració del Laiki Bank, i la seva divisió en un banc “bo” i un “dolent”.

Segons informen alguns mitjans xipriotes, la troika ha pressionat perquè s'apliqui un impost del 25% sobre el Cyprus Bank, ja que sinó aquest banc haurà de patir el mateix destí que el Laiki.

Entre les lleis aprovades aquest divendres figura una que permet la restricció de moviments de capitals, amb l'objectiu d'evitar una fuga en el moment en què obrin els bancs dimarts que ve.

El Parlament també va aprovar la creació d'un fons de solidaritat, al qual es destinaran part de les reserves dels fons de pensions i de l'assegurança mèdica dels empleats públics. El fons estarà obert a les donacions de ciutadans i empreses privades i podria incloure més endavant l'oferta de l'Església de Xipre d'hipotecar les seves “immenses propietats” i fins i tot de possibles derivats financers creats en base a les eventuals guanys futurs de l'extracció de gas.

L'objectiu del que s'ha anomenat pla B és reunir els 5.800 milions d'euros que exigeix Brussel·les a canvi del rescat de 10.000 milions d'euros.