Catalunya preveu rebre 15,7 milions d'estrangers i batre el rècord del 2007
Després de la crisi del 2009, el turisme exterior s'ha anat recuperant gràcies als mercats no tradicionals
Les afiliacions a la Seguretat Social s'han mantingut en el sector des de la crisi del 2009
Estem guanyant la partida dels territoris emergents
Catalunya batrà enguany el rècord de turistes estrangers establert el 2007 amb 15,2 milions de persones i arribarà als 15,7 milions, segons la previsió de l'Índex UAB d'Activitat Turística 2013. D'aquests, 6,6 milions de turistes, un 20,5% més que el 2012, vindran de fora dels mercats considerats tradicionals, això és, França, Regne Unit, Alemanya, Països Baixos i Itàlia, que només creixeran un 1,5%. Per aquest motiu, el professor del departament d'economia de la URV i director de l'Índex, Juan Antonio Duro, parla de dualitat en el turisme estranger: “L'escletxa s'està produint en els mercats no tradicionals”, subratlla.
És un fenomen que es ve registrant els darrers anys. Així en el període que va del 2009 -quan Catalunya va patir una caiguda sense precedents- i el 2013, els mercats tradicionals hauran crescut un 4,8% front al 64,2% dels que no estan considerats com a tal. Entre aquests països hi ha els Estats Units i Rússia, que han registrat increments anuals molt notables els darrers temps. “Estem guanyant la partida dels mercats emergents i això porta associat més nivell de despesa, estades més llargues i una diversificació superior de la nostra demanda”, afirma el professor Duro.
Certament la diversificació s'ha convertit en la gran taula de salvació del sector a Catalunya. Més preocupant que el baix dinamisme dels mercats tradicionals és l'ensorrament de la demanda domèstica. Així en aquest mateix període 2009-2013, els espanyols que passaran les seves vacances en hotels de Catalunya s'hauran reduït d'un 4,6%, mentre que el flux total d'estrangers haurà augmentat d'un 32,4%. Cal pensar que el turisme espanyol representa aproximadament un 30% del total de visitants, un percentatge que en el cas de Barcelona baixa fins al 20%.
La conclusió de tot plegat és que la gent que visita Catalunya cada cop ve de més lluny. I és d'esperar que la distància creixi a mesura que mercats com el xinès o l'indi s'incorporin amb més intensitat.
Com apunta Duro, aquesta és la principal raó de fons de l'increment de la despesa que els estrangers efectuen a Catalunya. A la qual s'ha d'afegir el gust que els nous mercats tenen pels productes i serveis de luxe. Segons l'Índex UAB, que enguany arriba a la dotzena edició, aquest col·lectiu es gastarà enguany un total de 13.400 milions d'euros, cosa que suposa un increment del 9,3% en relació al 2012. Cal pensar que des del 2011 la despesa dels estrangers s'ha incrementat un 20% en total. Però mentre la despesa que efectuen italians, francesos, belgues i holandesos està previst que es redueixi, la que s'atribueix als mercats no tradicionals creix de forma destacada. L'increment esperat del 19% per al 2013 té lloc després de la pujada del 25% del 2012. Així, des de l'any 2008, la despesa atribuïda a aquest grup de països s'ha doblat.
Segons l'Índex de la UAB, en cas de confirmar-se aquests increments del 2013 els nostres veïns europeus deixarien de ser la principal font d'ingressos del sector turístic, lloc que perdrien en favor dels nous mercats emissors. Aquests passarien de representar el 30% el 2004, al 60% en l'actualitat. De mitjana cada estranger es deixarà a Catalunya uns 852 euros.
La recuperació del sector turístic després de la forta davallada del 2009 ha estat constant i, aquest fet, dibuixa una dinàmica força diferent de la de la resta de l'activitat econòmica. Els afiliats a la Seguretat Social en les branques vinculades al turisme s'han mantingut des del 2008, segons indica l'estudi. De fet, l'ajust es concentra en l'any 2009 i en alguns subsectors com ara en el de les agències de viatge.
A partir del 2009, àmbits com el de l'allotjament o el de la restauració han experimentat increments en el nombre de persones que cotitzen.
Una escapada en cotxe
Un 5,8% més de turistes francesos vindran aquest any, tanmateix les pernoctacions en hotels cauran (-0,5%) i també ho farà la despesa per turista (-8,4%) i la despesa total (-3,1%). Per al professor Duro, Catalunya es converteix per als francesos en una destinació de proximitat per a escapades en un context de crisi.
La lliura dóna ales
El mercat britànic reforça la seva segona posició a Catalunya amb perspectives de millores en tots els indicadors. Quan acabi el 2013, la previsió és que hagin vingut un 7,4% més i que les nits d'hotel hagin pujat un 2,8%hagin deixat un 5,8% més de diners. Això sí, gastaran un 1,4% menys per càpita.
Al rescat de les platges
El motor europeu continua apostant per Catalunya. S'esperen 1,17 milions d'alemanys: un lleu increment del 0,8%, que farà pujar en un percentatge similar el nombre de pernoctacions en hotels (+1%). Això sí, vénen amb ganes de gastar, cadascú deixarà un 2,5% més. I en total deixaran un 3,4% més.
La cançó dels adéus
Holandesos i belgues encadenen alguns anys de baixada: el 2012 van deixar de venir un 14% i el 2013, es preveu que ho deixin de fer un 6,1%. A menys turistes, menys nits d'hotel, que retrocedeixen un 1,4%, i menys ingressos d'aquest mercat. La despesa per turista caurà un 3,3% i la total, un 9,3%.
Tocata i fuga d'un mercat
Les dificultats econòmiques que castiga Itàlia es traduiran en una significativa reducció en totes les xifres: el nombre de turistes caurà un 12,6% en relació al 2012, les pernoctacions hoteleres experimentaran una disminució del 8,7%, la despesa per càpita retrocedeix un 7,4% i la total, un -19,1%.
Benvinguts, passeu, passeu
La diversificació obligarà els estadístics a desglossar l'etiqueta altres països, que comença a deixar de tenir sentit. En qualsevol cas, d'aquests mercats vindran enguany un 20,5% més, que faran augmentar les nits d'hotel un 5,8% i la despesa total, un 18,9%. En canvi la despesa per càpita caurà un 1,3%.