L'ofensiva centralitzadora del govern espanyol posa en perill el model català de comerç, molt centrat a dosificar l'obertura d'establiments de gran format per evitar la desertització dels centres urbans amb el tancament de botigues. La por del petit comerç a les conseqüències d'una major llibertat d'obertura s'accentua en temps de crisi, i els resultats d'una política més liberal a Madrid li donen força la raó, però també ha de ser conscient que les lleis restrictives amb la competència no són una garantia per a la continuïtat del seu negoci. La competència de supermercats i hipermercats és molt important, però el repte principal del comerç de proximitat és un altre, adaptar-se a uns hàbits del consumidor que fa temps que estan canviant, ho han fet més amb la crisi i no desapareixeran amb aquesta. En un mercat en què el consumidor és cada vegada més exigent i té oferta per triar i remenar, el futur del comerç s'ha de basar a saber detectar i satisfer els nous gustos i costums de la clientela, i defugir la temptació de competir només amb preus baixos.

Entre els canvis que posen nerviós bona part del sector s'ha d'incloure el debat sobre la conveniència de deixar obrir més festius a tota la ciutat de Barcelona, o almenys a les zones més cèntriques, per aprofitar els milers de turistes que hi deambulen. És una qüestió que s'ha d'estudiar amb cura per no acabar perjudicant els comerços de les zones no turístiques de la ciutat i fins i tot els de la resta de l'àrea metropolitana, però aquí també ens trobem amb un altre canvi irreversible, com és el de l'aparició d'una demanda potencial que ara està desaprofitada i a la qual el comerç s'haurà d'adaptar més aviat o més tard.