La independència és un punt de partida. Aconseguir
la independència no és per fer un govern de dretes o d'esquerres. És per poder triar sempre nosaltres el govern que vulguem, de dretes o d'esquerres, moderat o radical, i poder-lo canviar democràticament quan la majoria del nostre poble ho vulgui. És per no dependre més de governs llunyans elegits per altres
majories.

Siguem responsables.
Pensem en el país que podríem construir per als nostres fills i néts. Pensem també que la independència de Catalunya no hauria de suposar renyir amb els espanyols, amb qui ens uneixen llaços de parentiu. Tot el contrari, seria poder convertir la dominació actual en amistat, que solament és autèntica quan és entre iguals, no entre dominants i dominats.

Em dol el silenci de tants intel·lectuals espanyols. Em dol que es deixin portar per tics nacionalistes antiquats i no vegin aquest futur possible de pau i amistat, sense arrossegar més el maleït problema catalán que ens separa.