Gran angular

Martí Parellada

Catedràtic de la UB i membre del grup d'opinió EuropeG

“Cal revertir el procés de retallades a les universitats”

La crisi ha augmentat el ‘gap' entre els països del nord i del sud d'Europa
Les universitats amb millors resultats són les que tenen més autonomia
Es poden tenir plantilles estables sense haver de passar pel funcionariat
El 25% dels graus tenen menys de 50 alumnes de nou ingrés, i això no és racional

Fa pocs dies el grup d'opinió en economia política
Europe G (integrat pels professors Antoni Castells, Manuel Castells, Josep Oliver, Emilio Ontiveros, Gemma Garcia i el mateix Martí Parellada) va presentar el seu quart informe, dedicat en aquest cas a la situació del sistema universitari a l'Estat. La conclusió: la universitat pública necessita obrir un procés de reforma profunda per actualitzar-se i guanyar competitivitat.

La primera fotografia no és gaire optimista si es té en compte l'impacte de les restriccions pressupostàries...
Qualsevol que digui que la situació de la universitat pública espanyola és bona és que no està en aquest món, la situació està com no havia estat en les darreres quatre dècades. En el període 2009-2011 els ingressos no financers consolidats han caigut al voltant d'un 8% i això s'ha expressat fonamentalment amb una reducció de les transferències públiques. Que cal un marc de consolidació fiscal, sí, però haurem de revertir aquest procés de retallades, socialment hem de tenir molt clar que no es pot canviar el model econòmic del país d'esquena a la universitat.
No tots els països europeus han seguit aquest camí.
Les dades de la European University Association mostren que hi ha un conjunt de països, aquells que han tingut més dificultats per la crisi, com ara Grècia, Portugal, Islàndia o l'Estat espanyol, on el finançament públic ha disminuït més d'un 10% entre el 2008 i el 2011, el que es contraposa amb el que ha passat a altres països del centre i del nord d'Europa, on fins i tot hi ha hagut augments. Això ha fet que augmenti el gap entre països quant als recursos amb què compten les universitats, el que al seu temps acaba tenint impacte en els resultats del sistema universitari. Però dins l'Estat espanyol també ha augmentat aquest gap perquè mentre hi ha hagut comunitats autònomes on les retallades han estat molt fortes, com per exemple Castella-la Manxa, en d'altres, com el País Basc, hi ha hagut augment de recursos.
L'informe destaca que la clau de la reforma ha de ser dotar les universitats de més autonomia. Més autonomia per fer què?
Els estudis evidencien que les universitats que tenen millors resultats en la seva capacitat de recerca i docent són aquelles que són més autònomes. Això vol dir més capacitat per contractar el seu personal i definir les seves condicions laborals, més capacitat per intervenir en els preus públics dels seus graus, més capacitat per seleccionar els seus estudiants i més capacitat per a gestionar els seus pressupostos i el seu patrimoni.
Adéu als funcionaris?
Podem tenir plantilles de professors estables sense haver de passar per la condició de funcionaris. Als EUA, els tenured són professors permanents com funcionaris, però amb la diferència que si incompleixen amb les seves responsabilitats se'ls pot fer fora. A més l'actual sistema tampoc no ajuda a atraure talent perquè a les nostres universitats públiques els costa molt competir en sous amb les universitats europees.
Un element clau en la reforma és el model de governança i el camí que planteja el govern i que defensen vostès és el de substituir l'actual sistema dual de consell social i consell de govern per un patronat. Una opció que alguns veuen com un pas cap a la privatització...
A l'Estat espanyol hem tingut un sistema de govern molt col·legial, on els col·lectius de la comunitat universitària participen en el seu govern i designen les màximes autoritats. És positiu atendre les demandes de la comunitat universitària, però cal poder atendre també les demandes de la societat, que és la veritable propietària de la universitat pública. Per tant, privatitzar, no, tot el contrari, és donar més oportunitats perquè la societat participi de les decisions de la universitat.
No estem dient res més que el que s'ha fet a aquells països europeus amb sistemes universitaris amb millors resultats. El model col·legial alenteix les decisions i dificulta reptes com la innovació o la internacionalització.
Algun altre element clau que hauria s'hauria de plantejar en la reforma de la universitat?
Que no sigui homogènia, sinó que sigui prou flexible per adequar-se a les diferents realitats de les universitats públiques espanyoles. L'ideal seria que establís un marc general que permeti després a les comunitats cutònomes i a cada universitat adaptar-la a les seves necessitats.
Cal reduir la dependència dels recursos públics, que avui suposen el 80% dels ingressos?
La societat mereixeria un debat ampli sobre quin ha de ser el model de finançament de les universitats públiques. S'ha de plantejar si està disposada a finançar-la al 100%, i avui en dia , si tenim en compte el programa dels partits majoritaris, no sembla que hi hagi un clam social per demanar la gratuïtat del sistema universitari.
Cal reorganitzar el mapa de titulacions?
El 25% dels graus tenen menys de 50 alumnes de nou ingrés, i això no sembla gaire racional. Evidentment aquesta reorganització s'ha de fer amb cura, no es tracta de despullar una universitat per vestir-ne una altra, s'han de tenir en compte aspectes com la territorialitat, l'especialització, o s'ha de buscar fórmules de col·laboració per fer títols interuniversitaris. I aquest procés ha de tenir en compte no només la demanda d'alumnes que volen fer aquells estudis, sinó també la demanda de professionals que fa el sistema productiu d'aquelles titulacions, perquè no serveix de res tenir graduats a l'atur.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.