Hi ha necessitat?

Mantenir la prudència també és una demanda que fa Rojo. El catedràtic de la UAB no veu amb mals ulls que s'abordi el debat d'una nova regulació sobre aspectes com ara la determinació de quins serveis s'han de considerar essencials i, per tant, sobre els quals s'han d'assegurar uns serveis mínims en cas que quedin afectats per una vaga. No obstant això, deixa clar que el debat s'ha de fer de manera prudent, amb els agents socials i l'administració asseguts en una taula “tranquil·lament” i sense que hi hagi un conflicte concret que estigui en plena efervescència.

Tots dos entenen els recels que les paraules de Rajoy han aixecat en determinats sectors, sobretot els sindicats. “Els projectes que està elaborant el govern espanyol en matèries sensibles com ara la llei de seguretat ciutadana o la reforma del codi penal, no van precisament en la línia de potenciar l'exercici responsable dels drets fonamentals reconeguts en la Constitució espanyola”, declara Rojo. En la mateixa línia, Carrera reconeix que hi ha diversos factors que fan estar a l'aguait sobre si la intenció real del govern del PP és regular els serveis essencials o bé restringir el dret de vaga. Cita, en primer lloc, el fet que de vegades es confon la crisi econòmica amb una crisi jurídica i es qüestiona el sistema d'ordenació de drets fonamentals i constitucionals i la regulació més bàsica. També fa sospitar, segons l'advocat, la tendència voraginosa a reformar que té l'executiu de Rajoy. Una tendència que té “una orientació ideològica clara”, remarca Carrera.

Un altre aspecte que cal tenir en compte a l'hora d'estudiar una llei sobre aspectes relacionats amb la vaga, a més de la prudència en el plantejament del debat, és el fet que el dret de vaga és un dels dos drets laborals reconeguts a la Constitució espanyola com a fonamentals i que, per tant, han de tenir una protecció especial. A partir d'aquesta consideració, Rojo recorda que es poden establir mecanismes per solucionar situacions en què el dret a la vaga dels treballadors col·lideix amb altres drets, per exemple el de lliure circulació de les persones -una situació que es dóna sovint a les aturades dels empleats del transport públic–. No obstant això, hi afegeix que aquests mecanismes hauran de procurar que no es dissuadeixi ni coarti la vaga perquè aquest és el dret que es considera fonamental.

Tant Rojo com Carrera fan referència a la importància que han tingut les vagues perquè el dret del treball evolucionés al llarg de la història. El director de l'oficina de Sagardoy a Barcelona afirma que és cert que la vaga en serveis essencials públics, que és on sovint es generen més conflictes, comporta incomoditat al ciutadà. “Però això ho hem acceptat tots”, declara. “Té tot el sentit del món que la vaga en el servei públic acabi tenint aquesta contaminació sobre els ciutadans”, afegeix Carrera, que argumenta que la butxaca dels gestors d'aquests serveis no es veu afectada si els treballadors aturen l'activitat, tal com ocorre en el sector privat. “Per tant –apunta–, no tindrà molts incentius per canviar la política que està duent a terme, i l'única manera que en tingui és que el conflicte acabi tenint una repercussió pública i que el ciutadà es queixi.”

Espai per als acords.

En efecte, en algunes situacions es generen dubtes a l'hora de considerar essencial un servei. El catedràtic posa com a exemple l'educació. Els alumnes tenen dret a rebre una educació de qualitat, i aquest podria entrar en col·lisió amb el dret de vaga dels professors. Ell dubta que si l'aturada de l'activitat es fa durant el període lectiu ordinari es vulneri el dret dels alumnes. En canvi, diu que és evident que seria així si la vaga tingués lloc durant el període d'exàmens.

Rojo, per la seva banda, comenta que seria positiu que s'establissin unes regles del joc per determinar què són serveis essencials amb acord entre patronal i sindicats, “ni que sigui per la via de l'autoregulació”. Els codis d'autoregulació ja existeixen a Catalunya. De fet, tant Rojo com Carrera parlen d'una certa singularitat de Catalunya en relació amb l'Estat pel que fa als conflictes que es generen en vagues i quan es determinen els serveis mínims. Tots dos ho atribueixen a la tradició de diàleg social, a una major sensibilitat dels sindicats davant les realitats conflictives, més receptivitat de les patronals i un major interès de l'administració a l'hora d'intervenir i facilitar la negociació.

Precisament la concertació entre agents socials i l'administració hauria de ser clau a l'hora d'elaborar la llei, segons Carrera i Rojo. “Probablement seria la norma que més consens necessitaria dels agents socials de les que s'han fet en els darrers anys”, diu Eduardo Rojo, que no és optimista i assegura que creu que aconseguir això en aquests moments és “complicadíssim”. “S'ha d'escoltar de manera clara què diuen [els sindicats]”, clama Marc Carrera, que també veu difícil que l'executiu espanyol actuï així perquè “segurament el que diran no anirà en la línia del que vol fer”. Si no se'ls escolta, hi afegeix, es generarà un conflicte. “I ara al govern no li interessa, ni de bon tros, ampliar la cartera de conflictes”, sentencia.