Eines

Xarxes, peixos o canyes

El treball s'ha globalitzat. Per globalització entenem la cerca del mercat ideal, el mercat sense barreres d'espai i de temps. El mercat mundial dura les 24 hores del dia. Primer van ser els fluxos de capital. Després, els fluxos de treball més vinculats amb la tecnologia, la ciència i el coneixement. I, finalment, les feines menys intensives en coneixement. La globalització del treball és molt important perquè és revolucionària i irreversible

Colpit per les tragèdies de Lampedusa i Ceuta, indignat per les morts totalment evitables de moltes persones que viatjaven cap a l'esperança, i astorat per la inoperància de les polítiques europees d'immigració i d'ajuda al desenvolupament, aquí van algunes reflexions sobre la globalització del treball i la pobresa.

Primera. De tant evident que és, a vegades s'oblida, però val la pena insistir-hi. El treball és el principal articulador de l'economia i la societat. L'organització, els resultats, les contraprestacions i la distribució de les rendes generades pel treball són un fonament principal de l'activitat econòmica, fins al punt que estableixen el seu patró competitiu i, per tant, les seves perspectives de futur. Però el treball és molt més que un fet econòmic, també és un fet de reafirmació individual i, sobretot, un fet social. L'ordenació de tota societat depèn, en gran mesura, de les competències, l'organització i dels patrons d'eficiència que determina el seu treball. En aquest sentit, no és estrany que hi hagi una relació causal directa entre el treball, el creixement econòmic i el progrés social. I, encara més, quan no hi ha feina, les persones emigren a la cerca d'ocupació i benestar material. Sense feina, les economies i les societats no funcionen. Sense feina, no hi pot haver ni progrés material ni articulació social.

Segona. El treball s'ha globalitzat. Per globalització entenem la cerca del mercat ideal, el mercat sense barreres d'espai i de temps. El mercat mundial dura les 24 hores del dia. Primer van ser els fluxos de capital. Després, els fluxos de treball més vinculats amb la tecnologia, la ciència i el coneixement. I, finalment, les feines menys intensives en coneixement. La globalització del treball és molt important perquè és revolucionària i irreversible. La globalització del treball s'ha d'inscriure en el context de la revolució global de la tecnologia, la informació, el coneixement, les comunicacions, els transports, els negocis, la cultura i l'esperança de futur. I no es poden posar portes al camp. Posar restriccions a la globalització del treball és igual d'inconsistent que restringir els fluxos de tecnologia o les comunicacions. Senzillament, impossible. Una altra cosa és que aquest flux es pugui ordenar, organitzar, articular i donar-li consistència. De fet, aquest és el repte.

Tercera. Contràriament al que massa sovint es creu, avui al món hi ha mil milions de persones que volen treballar i no poden. Aquest problema, que sovint s'anomena el repte global del treball, s'ha accelerat, i molt, amb la recent crisi econòmica global. I, encara més, a diferència de la creença generalitzada, que insisteix que la generació de llocs de treball continua essent una qüestió nacional, el desafiament del treball és global, perquè els negocis i la producció són globals. Així doncs, per crear llocs de treball necessitem tant polítiques nacionals com polítiques globals. Sense una combinació de polítiques i accions nacionals i globals serà impossible aconseguir que aquests mil milions de persones trobin feina i millorin la seva situació.

El desafiament global.

Quarta. El repte del desafiament global del treball es manifesta de manera específica i particular als països pobres. Com a resultat del procés de transició demogràfica, la força de treball mundial s'està concentrant amb força als països més pobres. Tot i amb això, aquesta concentració, desigual per naturalesa, té algunes característiques comunes al món en desenvolupament. En primer lloc, la importància decisiva del treball informal. En segon lloc, els canvis en la composició estructural del treball, en especial en els seus components de gènere i edat: més participació de les dones i dels trams poblacionals més joves. I, en tercer lloc, les necessàries modificacions en l'estructura de qualificacions per atendre els ritmes de la globalització del treball.

Cinquena. De l'ajuda induïda al desenvolupament a l'ajuda al desenvolupament endogen. Ja hi ha moltes investigacions que avui posen en crisi els resultats de l'actual sistema d'ajuda al desenvolupament. Tot i que hi ha molts motius interns que la fan fracassar: corrupció, mala concreció i gestió de les polítiques, i molt poca mobilització dels recursos interns necessaris, avui sabem que només les ajudes que es materialitzen en inversió efectiva acaben per fer créixer significativament el treball sostingut i de qualitat als països pobres. Tot i aquesta clara evidència, la majoria d'ajuda directa en forma d'inversions, especialment a l'Àfrica, només ha tingut com a objectiu les infraestructures, i en comptades ocasions s'ha impulsat el desenvolupament endogen del capital humà o l'emprenedor.

Sisena. La nova triple hèlix de la política endògena al desenvolupament. Enfront de la necessitat d'instaurar el desenvolupament endogen als països pobres, urgeix la necessitat de buscar relacions de complementarietat entre les ajudes financeres per a infraestructures, la generació endògena de capital humà, la creació, innovació i gestió d'empreses, i el treball de qualitat. Aquesta triple hèlix de desenvolupament endogen, que mobilitza els factors interns i externs, nacionals i globals, s'hauria de constituir en el nou eix de les polítiques d'ajuda al desenvolupament.

La conclusió.

Europa ha de repensar molt seriosament les seves polítiques d'immigració i d'ajuda al desenvolupament. Primer de tot, les ha de vincular. I, segon, les ha de canviar. La globalització i el desafiament mundial del treball així ho demanen. Augmentar les barreres, centrar-se en els problemes interiors del treball i l'atur, i disminuir les ajudes al desenvolupament és del tot insuficient, per no dir inadequat. A l'economia i la societat interdependent d'avui cal considerar molt seriosament els efectes interns, les millores del treball, de les polítiques externes, de l'ajuda al desenvolupament. L'ajuda al desenvolupament és, sens dubte, una política interna activa d'ocupació, perquè el treball també està interrelacionat.

Menys xarxes, menys peixos i més canyes. I les canyes d'avui són l'educació, la tecnologia, la innovació i l'emprenedoria. Hem d'aprendre molt de les ONG. La humanitat ens ho agrairia eternament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.