Assetjament, una altra cara amarga de la crisi
Els experts detecten un augment dels casos de ‘mobbing' els darrers anys vinculats a la por de perdre la feina per l'alta taxa d'atur i l'apoderament dels directius més agressius
L'administració concentra el major nombre de casos, i els més greus i llargs
Que, atesa la situació del mercat laboral, a una persona li resulta complicat trobar una altra feina si és acomiadada o abandona el seu lloc de treball, és un fet. I això provoca en molts treballadors por de perdre el seu lloc. Per altra banda, els darrers anys, els directius més agressius i especialistes a reduir costos i també plantilles han pres més importància en la direcció de moltes empreses privades i públiques. Dos fenòmens associats a la crisi que, segons els experts en la qüestió, són un caldo de cultiu per a l'augment de l'assetjament laboral. Així ho diu, per exemple, el professor de la Universidad de Alcalá de Henares Iñaki Piñuel, que calcula que el nombre de casos ha crescut un 40% en els anys de la crisi.
Piñuel defineix l'assetjament laboral com un maltractament continuat que es produeix al lloc de treball i que té com a objectiu truncar la resistència psicològica d'una persona vulnerant la seva dignitat. Les conductes són variades i van des del maltractament verbal als crits, passant per altres més subtils com ara el fet de deixar una persona sense feina i després acusar-la de mandrosa, o carregar-la de tasques per culpar-la després de fer-la malament. Tot per treure de circulació una persona que s'ha convertit en una amenaça per a l'agressor.
Els perfils.
Les víctimes, en canvi, no presenten un perfil comú, segons els experts. Són persones que, per alguna raó, són vistes com una amenaça per l'agressor, que està disposat a eliminar-les. Piñuel explica que, de vegades, són persones submises que són victimitzades per això, però també hi ha casos de treballadors reivindicatius, que tenen un criteri propi, i això molesta l'assetjador.
Els sectors on més es dóna aquesta mena de casos són aquells en els quals la relació humana és intensa, segons el professor. Les administracions se situen primeres en el rànquing -sobretot l'educació, la sanitat i els cossos de seguretat-. La raó és clara: quan una persona té una plaça fixa, no pot ser acomiadat i “la manera de treure'l és eliminar-lo psicològicament”. Per això, precisament és en aquest sector on es donen no només el major nombre de casos, sinó també els més greus i prolongats en el temps.
Segons Puig, al principi, les víctimes no són conscients ni entenen el que passa, però els costa dormir, tenen símptomes d'estrès i ansietat, oblits i falta de concentració. És a dir, que passen uns tres o quatre mesos, en estat de xoc. Després poden desenvolupar estrès posttraumàtic, perden l'autoestima, l'ansietat els genera trastorns i, a partir dels set o vuit mesos, solen sumir-se en una depressió major. “Passa molt de temps, de vegades anys, fins que una víctima s'adona del que està passant”, corrobora Piñuel. “I llavors sol ser tard i han aparegut importants conseqüències psicològiques”, afegeix.
Poques denÚncies.
El problema fonamental és tenir una prova que faci evident l'assetjament. Pérez explica que les més comunes són les gravacions per part de la víctima i els informes de Salut Laboral que constaten els danys en la salut provocats per un cas d'assetjament. En la majoria de casos s'opta per presentar una demanda d'extinció de contracte davant un jutjat social -amb una indemnització equivalent a la d'acomiadament improcedent-, però de vegades s'opta per la via penal, que normalment s'allarga anys.
“Continuo la lluita, però no tinc l'empenta que tenia al principi”
Rosario Peña va pujar de categoria professional i va canviar de departament. I, a partir de llavors, va començar el seu calvari. Afirma que els nous companys no la van acceptar des del primer dia i, tot i que hi havia una persona que portava la iniciativa, la resta eren “testimonis muts” que no gosaven enfrontar-s'hi. Primer callava, però va arribar un moment que va trencar el silenci i, fins i tot, ha explicat la seva experiència en dos llibres.