Staedtler supera la crisi i ja obté beneficis cinc anys després

Amb la mateixa cadència, seguretat i fiabilitat d'un metrònom, la filial a la Península de la centenària empresa de material escolar, l'alemanya Staedtler (1835), ha sobreviscut a la crisi després de cinc anys gràcies a la qualitat i solvència dels seus productes tradicionals –el llapis, com a principal exemple–, però també per la introducció de nous materials destinats a un públic modern, més selecte, i a col·leccionistes, com ara les plomes estilogràfiques i els estoigs de diferents tipus de llapis.

Aquests són alguns dels aspectes que han permès a la companyia de Castellbisbal continuar tirant endavant i tornar a tenir beneficis, tancant el 2013 amb una facturació de 19 milions d'euros incloent Portugal, el que significa un creixement de l'1,3%, i a tenir unes expectatives d'augment del 2% de cara al 2014, explica el director general de la planta distribuïdora de Castellbisbal, José Antonio González, ja que “anem per sobre el pressupost”. Malgrat estar encara lluny del 23 milions que facturaven el 2006 –només a Espanya– González és optimista, ja que en aquest període han fet els ajustos de plantilla necessaris i s'han quedat amb 41 treballadors, als quals no han abaixat el sou, han tancat la filial de Portugal i el 2012 el magatzem ubicat a Castellbisbal, per centralitzar-lo a Nuremberg, i el que és més important: “Hem mantingut el rumb i no ens hem fixat tant en la sala de màquines, perquè l'important és tenir clar on has d'anar i ajustar el vaixell en els costos.” També han perdut clients; n'han passat a tenir actualment 1.945, quan en els bons moments havien arribat als 2.500, però González assegura que una altra de les claus per sobreviure aquests cinc anys ha sigut el control de la ràtio d'impagats, que sempre s'ha mantingut per sota de l'1%, afegit al fet que sempre s'han autofinançat, no han tingut dependència dels bancs i “hem tingut un cash-flow positiu”.

Amb aquestes mesures s'han mantingut com la quarta filial de les 22 que té el grup en facturació, només superada per la matriu d'Alemanya, la dels Estats Units i el Canadà, i la del Regne Unit. Competint sempre amb la d'Itàlia per aquesta quarta posició, la de Castellbisbal representa un 10% de la facturació de tot el grup.

Malgrat aquest dosi de positivisme, González també té clar que la recuperació total no arribarà fins al 2018 o el 2020 com a mínim, ja que actualment el mercat “revifa, però cal anar amb compte, perquè això és més fictici que real”. La baixada de salaris, en contraposició amb l'augment del cost de la vida, ha provocat que la gent hagi frenat el consum. I en el seu sector recorda que hi ha famílies que els escriuen cartes en què els demanen ajuda perquè “han de demanar crèdit per tornar a portar els fills a les escoles”.