Un sistema atomitzat
Un informe del CTESC posa en evidència l'excessiva fragmentació de les iniciatives públiques i privades per a l'impuls de l'emprenedoria en un mapa on el que domina sobretot és l'autoocupació
El CTESC demana més mesures per consolidar els projectes
El 62,5% dels emprenedors són autònoms sense
cap assalariat
Fomentar i donar suport a l'emprenedoria, sí, però amb rigorositat. Aquest és un dels principals arguments que es recullen a l'informe L'emprenedoria a Catalunya, presentat aquesta setmana pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, el CTESC.
L'òrgan consultor de la Generalitat posa en evidència un ecosistema on les iniciatives dirigides als emprenedors s'han multiplicat en els darrers anys tant des del món públic com des del privat, sovint sense molta coordinació i amb un enfocament no sempre selectiu. “S'ha de fomentar l'emprenedoria però amb rigorositat, no tothom pot ser emprenedor”, explica Mercè Garau, ponent de l'informe i consellera del CTESC.
Aquesta mateixa atomització és l'element més definitori del mapa català d'emprenedors, on, segons recull l'estudi, el perfil que hi predomina és el d'un autònom sense assalariats. Segons dades de l'informe GEM recollides pel CTESC, l'any 2011 el 62,5% dels emprenedors catalans entraven en aquesta categoria, un percentatge especialment elevat en comparació amb altres països del nostre entorn.
Per la resta el perfil emprenedor predominant a Catalunya -home, de 40 anys, i amb estudis- correspon a la imatge universal dels nous empresaris, i a pesar que la crisi està fent augmentar els qui s'hi aboquen per manca d'alternatives, el 75% encara ho fan perquè detecten una oportunitat de negoci.
Entre el 15% i el 17% de la població està immersa en processos emprenedors, uns nivells que situen Catalunya en la mitjana europea, però tot i així el CTESC considera que encara cal valorar aquesta activitat. Per a això recomana entre d'altres mesures treballar més en la implantació de la cultura emprenedora des de l'escola, “no tant com una assignatura més sinó amb un tractament transversal que apropi als alumnes la capacitat d'assumir reptes i la capacitat de convertir idees en accions”, destaca Garau.
Precisament en el pas per passar de la idea al negoci el CTESC posa en evidència el fre que suposa encara l'excessiva burocratització i l'existència d'una legislació poc pensada per a les empreses més micro. “L'administració encara es percep majoritàriament entre els emprenedors com un obstacle”, explica Xavier Riudor, director de l'informe i director del gabinet tècnic del CTESC.
Per capgirar aquesta situació l'informe recull la necessitat d'avançar de manera decidida en la simplificació administrativa i en la construcció d'una relació de confiança entre administració i empresa. En altres paraules, fer realitat la filosofia del business friendly.
Incentius fiscals.
A més caldria, diu el CTESC, fer que mesures com la introducció de l'IVA de caixa passin del paper a la realitat ja que, tal com està plantejada, destaca l'informe, no ha facilitat que gaires pimes i autònoms s'hi hagin sumat. “Ara moltes es troben que no poden aplicar-ho perquè als seus clients no els interessa”, apunta Riudor.
A més l'informe també posa l'èmfasi en la necessitat de facilitar l'accés a finançament per a aquests emprenedors, i en aquest punt recomana treballar per implantar un sistema català de microcrèdits així com per equiparar la fiscalitat dels inversors privats amb la del capital de risc. A més l'informe també demana que es pugui capitalitzar el 100% de l'atur i posa d'exemple el País Basc, on el govern autonòmic compensa la part que no es pot capitalitzar (aquesta és una competència estatal).
I més enllà d'impulsar la creació de noves empreses el CTESC alerta que més de la meitat dels nous projectes no superen els primers anys de vida i, per tant, demana avançar en mesures que permetin la seva viabilitat. “Falten iniciatives que ajudin a consolidar els projectes com acceleradores i tasca d'acompanyament més enllà de la fase més inicial”, destaca Garau.
Finalment l'informe del CTESC també destaca la necessitat de facilitar que aquells emprenedors que han fracassat puguin tornar a emprendre. “Cal, primer de tot, canviar un entorn econòmic i social que encara penalitza i estigmatitza el fracàs”, apunta Riudor. En aquest sentit, el CTESC aposta sobretot per establir una separació definitiva entre el patrimoni personal i l'empresarial. L'informe critica a més algunes mesures excloents com el fet que una persona amb deutes pendents amb l'administració no es pugui donar d'alta d'autònom. “Al final estàs abocant aquesta persona a l'economia submergida”, destaca el director de l'informe i director del gabinet tècnic del CTESC.
Una societat que s'espavila
“Subliminarment l'informe apunta cap a un nou model d'Estat.” Amb aquesta frase el conseller d'Empresa, Felip Puig, posava l'èmfasi en la presentació de l'informe del CTESC que moltes de les recomanacions que recull són competència de l'Estat. En aquest sentit, Puig va plantejar la necessitat de tirar endavant d'alguna manera determinades accions “perquè no podem estar esperant” la iniciativa de l'executiu de Madrid. “La societat catalana és emprenedora precisament perquè és una societat que s'ha acostumat a superar els dèficits de l'Estat.” En tot cas Puig també va assumir part de la crítica respecte a la situació d'excessiva atomització. “Sembla un pati d'escola on tothom va darrere la mateixa pilota.” El conseller va destacar que el govern està mirant de coordinar iniciatives a través de Catalunya Emprèn.