El diner africà no té espera
La demanda de serveis als països africans és alta, però ja és tard per a determinats negocis
Cal un soci local perquè des d'aquí no es pot controlar tot el procés d'exportació
El mercat europeu està saturat i la competència és ferotge. Trobar un segment de mercat on poder fer negoci equival, sovint, a trobar una agulla en un paller i, en vista d'aquest panorama, no és estrany sospesar la possibilitat d'enfocar la mirada cap al sud del Mediterrani per intentar aprofitar les possibilitats que ofereixen un grapat de països que estan en dinàmica emergent. Arribats a aquest punt, la pregunta és clara i concisa: “Han de posar les empreses Àfrica en el punt de mira del seu radar estratègic?”
La qüestió la formulava Lluís G. Renart, doctor en direcció d'empreses i especialista en la penetració de les empreses catalanes i espanyoles en el mercat africà, durant una jornada celebrada fa uns dies a la Cambra de Comerç de Tarragona. Ell mateix s'encarregava de donar un “sí” rotund com a resposta però, al mateix temps, matisava que, com sempre en la vida, hi ha un temps per a cada cosa. D'aquesta manera, es referia Lluís G. Renart al fet que les bicoques no existeixen ni tan sols a l'Àfrica i que, també allí, cal actuar amb prudència per no enganxar-se els dits.
En aquest sentit, recomana analitzar el grau de convergència entre el servei que s'ofereix i la demanda que actualment hi pugui haver d'aquesta oferta en aquell mercat: “Amb determinats productes ja s'ha perdut el tren i amb d'altres encara cal esperar.”
Els 1.000 milions d'habitants que hi ha a l'Àfrica suposen un mercat potencial molt llaminer i les possibilitats de creixement són quasi inesgotables perquè les previsions apunten que l'any 2050 la població arribarà als 2.000 milions.
Gossos amb llonganisses.
No obstant això, ell mateix alerta que “el punt de partida són uns nivells de renda molt baixos” i que “de 1.000 milions d'habitants, només 110 milions tenen un sou fix a final de mes”. Els productes i serveis de gran consum (vins, begudes i alimentació) ofereixen possibilitats de penetració perquè el seu preu de venda al públic no és excessivament car.
També hi ha forat per a les empreses que fabriquen o comercialitzen equipaments i maquinària per a l'agricultura, la ramaderia i l'agroindústria: “Molta exportació africana és en brut. Cacau, cafè o te són venuts a l'exterior sense cap procés d'elaboració. Tard o d'hora hi haurà una progressiva industrialització perquè el producte final tingui més valor afegit.” Afegeix l'expert de l'Iese que el sector turístic ofereix encara possibilitats i que tampoc està esgotada la rendibilitat d'activitats relacionades amb la construcció i les infraestructures.
Ara bé, també apunta: “Si ets una empresa de telecomunicacions, vas tard.” Les dades revelen que “la taxa de penetració de la telefonia mòbil està per damunt del 90% i, en casos com el Marroc, per damunt del 100% de la població perquè hi ha persones que tenen dos telèfons”. També cita com a exemple el cas de Kenya: “Fa 10 anys hi havia 300.000 línies de telèfon fix, avui hi ha 25 milions de telèfons mòbils.”
El debat està en quina classe d'oferta és més interessant des del punt de vista del negoci: “Pots entrar per la base de la piràmide i oferir productes i serveis per a la majoria de la gent, que guanya 2 o 3 euros al dia, o provar d'entrar-hi per la punta i servir al 3% o al 5% de la població, que té un alt poder adquisitiu.”
En qualsevol cas, una cosa és clara: “Per a la gran empresa pot ser més senzill, però la petita i mitjana empresa han de tenir assumit que s'ha de buscar un soci local perquè des d'aquí no es poden controlar tots els detalls del procés d'exportació.”
Sense por de travessar l'Estret
Mostra de l'atractiu que tenen els països del sud del Mediterrani per a les empreses amb inquietuds exportadores és el fet que un total de catorze empreses estaran, des del dia 11 fins al 22 de maig, participant en una missió comercial organitzada per la Cambra de Tarragona. La ruta els porta a buscar vincles comercials a la República del Congo, a la República Democràtica del Congo (antic Zaire) i a Gabon.
En la mateixa línia, la companyia catalana Grupo Spec informava recentment de l'ampliació de la seva presència al nord d'Àfrica. L'empresa, que va ser fundada l'any 1978 i que està especialitzada en sistemes de control horari i de control d'accés, informava en un comunicat que s'ha encarregat de desenvolupar i instal·lar els sistemes de control horari a Maroc Modis, una empresa marroquina, amb seu a la ciutat de Fes, que es dedica a l'activitat tèxtil i que ocupa 3.000 treballadors. Maroc Modis és la responsable de la confecció de la marca alemanya Triumph.
Grupo SPEC consolida la seva presència al Marroc, on té clients en el sector tèxtil, bancari (BNP Paribas), farmacèutic i en l'administració pública.