Tornar amb les mans buides
El transport intern de mercaderies és poc eficient a Catalunya: gairebé la meitat dels desplaçaments es fan sense càrrega
Un dels problemes principals és l'alt nombre de petites empreses de logística
En canvi, el nombre de trajectes de buit en l'àmbit internacional és només del 21%
Imagini's un avió que transporta passatgers només d'anada i que torna de buit al punt d'origen per tornar a carregar viatgers, i així una vegada i una altra. Oi que pensaria que és una companyia aèria molt poc eficient? Doncs aquesta és la normalitat per a molts operadors logístics de Catalunya: concretament, el 41% dels desplaçaments tornen de buit. La mitjana de la Unió Europea és inferior i és del voltant del 38%, mentre que a l'Estat espanyol està per sobre del 45%.
És, doncs, una mostra de les ineficiències del sector. El secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font, adverteix de les conseqüències negatives per al conjunt del país: “Els inversors que estan estudiant si aposten per Catalunya miren amb lupa la competitivitat de la cadena de transport per decidir-se.”
Les dades, recollides a l'últim informe de l'Observatori de la Logística de Catalunya, no suposen una gran novetat: aquests percentatges, amb poques diferències, s'han mantingut estables durant molts anys; ni la crisi els ha alterat. Entre els anys 2007 -que marca el pic d'activitat del sector- i el 2013, el nombre total d'operacions de transport ha passat de ser d'unes 55.000 anuals a menys de 30.000. Però aquesta forta correcció del negoci no ha anat acompanyada de cap millora significativa de l'eficiència per la via de l'optimització dels trajectes i el pes de les operacions sense càrrega en tot el període es manté, amb poques diferències.
Atomització.
També és cert que, en el cas dels trajectes de llarga distància -cap a la resta d'Espanya o l'estranger-, les possibilitats augmenten i per això el nombre de desplaçaments de buit cau fins al 21% en aquests casos. En canvi, en el transport viari de mercaderies català les operacions de buit són el 46,5%, la setena més alta d'Europa. És aquí on hi ha el problema. “Fa molts anys que parlem de l'atomització com un problema a resoldre però no hi acabem de posar fil a l'agulla”, subratlla Font.
La reduïda dimensió sectorial és un fre per una òptima gestió de les càrregues, però també per avançar cap a la intermodalitat. Un sistema eficient combina els diferents modes (tren, carretera, vaixell i avió) de manera que utilitza el que és millor en cada desplaçament. En aquest sentit, la novena edició de l'informe de l'Observatori de la Logística ha detectat una millora en la combinació de modes de transport en el desplaçament de mercaderies. El 2013 la intermodalitat va assolir una quota de mercat del 26,5%, quan al començament de la crisi, el 2008, era de només el 18,5%.
No obstant això, “aquest increment s'atribueix no tant a un canvi d'hàbits sinó a un descens de la demanda de transport, que ha tingut més afectació sobre el transport per carretera, i a una més gran complexitat de l'operació logística deguda a la internacionalització dels fluxos de transport”, diu l'informe. Així és com s'explica que entre el 2012 i el 2013 el pes de les cadenes intermodals basades en el ferrocarril i el vaixell hagi crescut un 5,8%; que la que combina l'avió i la carretera ho hagi fet un 3,8%, i la que uneix el tren i la carretera, un 1,7%.
Ara bé, Inglada pensa que més enllà de condicionants conjunturals, una part d'aquest transvasament de càrrega d'una sola modalitat a la intermodalitat és sense retorn. I és que respon a l'aposta decidida dels ports de Barcelona i Tarragona pel ferrocarril, o a l'augment del nombre de vols intercontinentals al Prat, que impulsen la càrrega a la bodega de rutes convencionals de passatgers.
Respecte al transport aeri, el 2013 el volum de mercaderies transportades als aeroports catalans ha registrat un augment del 3,2%, més del doble de l'augment de la càrrega al món, que va ser de l'1,4%. No obstant això, cal fer constar que aquest model només representa l'1% del sistema.
“Catalunya està en un lloc geogràfic privilegiat per aprofitar les oportunitats logístiques, les empreses del sector han de deixar de ser tan unimodals i apostar per estratègies multimodals”, ha dit el secretari d'Infraestructures i Mobilitat.
Catalunya ven més a l'exterior que a Espanya
La crisi ha internacionalitzat els fluxos de mercaderies fins al punt que el 2012 va ser el primer any que Catalunya va vendre més a l'exterior que no a la resta de l'Estat. En concret, i segons l'informe de l'Observatori de la Logística de Catalunya, entre els anys 2009 i 2012 el valor de les exportacions catalanes a la resta del món va créixer un 41,9%, fins que va representar el 53% dels intercanvis comercials. En el mateix període, a les vendes a la resta d'Espanya hi va haver un retrocés del 14,1%, i va quedar en el 47%.
En l'informe també es mostra l'evolució positiva que el sector exterior de Catalunya ha tingut des de l'any 2004. Malgrat la caiguda del 2009, (d'un 18%), el nombre d'exportacions ha encadenat creixements sostinguts d'una mitjana del 4% en aquest període. En els tres primers mesos del 2014, aquest percentatge s'ha superat, en el que és el millor inici d'any de la sèrie històrica.
D'una banda, el progrés del nombre d'importacions en l'última dècada ha estat de l'1% de mitjana interanual.
De l'altra, el sector logístic està reflectint la recuperació de l'economia: en el primer trimestre del 2014, el nombre d'empleats en el sector del transport i l'emmagatzematge ha tingut un increment del 8,8%.