L'atur als EUA para el cop
Els inversors digereixen la decepció del BCE gràcies a la bona dada d'atur als EUA. L'Íbex 35 repunta un 1,21% i tanca la setmana per sobre dels 10.900 punts.
Bankia ensopega
amb un informe del
Banc d'Espanya sobre
la falsedat dels seus comptes abans de
la sortida a borsa
de l'entitat
Els mercats s'han quedat sense arguments per mantenir l'entusiasme amb la renda variable però tampoc no troben excuses prou convincents per allunyar-se d'aquests actius. La reunió del Banc Central Europeu (BCE) no ha aportat cap novetat als inversors, seguint la tònica de les cites prèvies. Els mercats esperaven que el president de l'entitat, Mario Draghi, concretés un pla d'estímul econòmic basat en la compra de deute públic però en comptes de definir aquest programa, Draghi es va limitar a rebaixar les previsions de creixement per a la zona euro i va reforçar la idea de la contracció econòmica que tant temen els inversors però sense fer res per frenar aquest alentiment. Així doncs, les coses han quedat com estaven. Els parquets, que havien estat dominats per la prudència en el primer tram de la setmana, es van deixar portar pel pessimisme un cop es va confirmar la passivitat de Draghi i els índexs es van tenyir de vermell. L'Íbex 35 va ser un dels índexs més castigats, i només en la sessió de dijous hi va haver un descens del 2,35%, mentre que el Dax alemany queia un 1,21% i l'Eurostoxx-50, un 1,74%. Però poc després de la reunió es va saber, a través del mitjà econòmic Bloomberg, que el BCE està dissenyant el programa de compra de deute que esperen els mercats i que aquest es podria anunciar a la propera reunió de principi d'any. Aquesta nova expectativa d'actuació de l'entitat va permetre que els inversors digerissin la decepció inicial i tornessin a mirar amb cert optimisme els parquets, esperançats amb un 2015 que es podria encetar amb els estímuls del BCE.
Això va permetre que la majoria d'índexs eixuguessin pèrdues i deixessin el balanç setmanal amb mínimes variacions i en terreny positiu, tot i l'ensopegada de dijous. Els efectes negatius del discurs decebedor de Draghi també van veure's minimitzats per la bona dada d'atur nord-americà que es va conèixer divendres al migdia i que confirma que l'economia dels EUA va pel bon camí.
Entre les noves expectatives al voltant del BCE i la fortalesa de l'economia nord-americana, el selectiu Íbex 35 va repuntar en l'última sessió de la setmana (+2,64%) i va esborrar les pèrdues de dijous. Així, divendres l'índex va tancar en els 10.900,70 punts, nivell que suposa una variació setmanal del +1,21% i que acosta l'Íbex 35 a la resistència dels 11.000 punts, cota que es resisteix a l'índex des que va tancar per sota d'aquest nivell, el 22 de setembre. L'evolució setmanal permet que el selectiu mantingui uns guanys del 9,92% d'ençà que començà el 2014, i que s'enfronti a les últimes sessions de l'any amb l'objectiu de superar els 11.000 punts, nivell del qual l'allunya només un alça del 0,90%.
IAG, pels núvols.
D'altra banda, cal remarcar el bon comportament d'un dels pesos pesants de l'Íbex 35. L'operadora Telefónica manté la fortalesa de setmanes prèvies i ha aconseguit saltar per sobre els 13 euros per títol, sumant una alça superior al 3% en cinc sessions.
Per contra, les accions de l'empresa catalana Grífols han esdevingut el fanalet vermell de l'Íbex 35, ja que han tingut un descens superior al 8% sense que hi hagi cap notícia negativa que n'hagi afectat el valor, a diferència del que ha passat amb Bankia. Els títols de l'entitat nacionalitzada han caigut més d'un 5% després que el Banc d'Espanya ha admès que la informació que Bankia va donar als mercats abans de la seva sortida a borsa no tenia res a veure amb la situació real del banc.
Per la seva part, OHL s'ha depreciat més d'un 5% després que el seu principal accionista, el grup Villar Mir, s'hagi desfet d'un percentatge i hagi passat a controlar-ne un 57,6%, des del 61,03% anterior.