Empreses

Quixots que desafien els molins de la crisi

La metal·lúrgica MTC Estampació es reinventa amb un sistema d'enllumenat sostenible en què ha invertit gairebé 1 M€

Els fanals són el fruit de quatre anys de recerca en un sector que no coneixien
La gent ens pregunta si som emprenedors o inventors i nosaltres diem que som bojos

“La gent ens pregunta si som emprenedors o inventors, i nosaltres repliquem que som bojos”, diu en to jocós Carlos Rossell, director general d'Eolgreen, una empresa innovadora de Sant Boi de Llobregat, circumstància aquesta -la del lloc d'origen- que convida a agafar les seves paraules amb una certa sorna. I el somriure no es fa esperar quan descobrim que aquests bojos ho són perquè, venint d'una empresa en crisi, es van reinventar ideant uns moderns molins de vent que alimenten fanals d'il·luminació urbana. En definitiva, uns quixots davant els gegants de la crisi!

L'admirable demència es comença a manifestar l'any 2009, quan MTC Estampació, una empresa metal·lúrgica nascuda el 1959, dedicada a la producció de maquinària per a les indústries d'automoció, farmacèutica i consum, internacionalitzada i amb planta a Polònia, pateix de ple la crisi fins al punt de plantejar-se abaixar la persiana: “El dilema era tancar o agafar un nou rumb”, reconeix Rossell. El fet és que l'empresa posseïa un potent equip d'R+D que avalava el segon camí. “Vam identificar els camps que podien constituir oportunitats de futur i ens vam decantar per les energies renovables, concretament, ens vam plantejar el repte de definir i desenvolupar un sistema d'enllumenat urbà independent, és a dir, no integrat a la xarxa elèctrica, i que s'alimentés d'energia autogenerada provinent del sol i del vent.

Compromís.

Certament, hi havia i hi ha una oportunitat en aquest mercat. D'una banda, perquè cada vegada hi ha més municipis compromesos amb els acords de sostenibilitat que marquen l'agenda internacional. D'altra banda, perquè els comptes públics suporten importants càrregues i són ben rebudes les iniciatives que signifiquin pagar menys. El sistema d'enllumenat públic sostenible Eolgreen promet un estalvi de fins un 20% en la instal·lació respecte dels sistemes convencionals, que demanen estar connectats a la xarxa elèctrica. Cal pensar que cada fanal Eolgreen costa uns 7.500 euros, més del doble que un fanal convencional, però mentre el primer no necessita pràcticament obra civil, ni cablejat, ni reguladors de tensió, el segon reclama una inversió molt important per aquests conceptes. A aquest estalvi cal sumar el derivat de dir adéu definitivament al rebut de llum i al del manteniment. Rossell explica que els materials i el disseny utilitzats en la construcció de la torre la fan molt resistent, com el fet de treballar en tensions molt baixes, ja que pateix menys.

A tall d'exemple, un municipi com el Vendrell, amb un pressupost de 49 milions d'euros, paga un milió d'euros anuals a la companyia elèctrica en concepte d'enllumenat i uns 420.000 euros més en manteniment.

En el moment de començar la comercialització d'aquest invent, Rossell es mostra molt convençut que tindran èxit. De fet, ja han tingut comandes de Huelva, estan a punt de tancar un contracte per a una instal·lació a Miami (EUA) i tenen acords amb Sony per adaptar-lo al camp de la seguretat substituint els llums per càmeres. Però segurament el més prometedor és el suport de la Diputació de Girona per a la introducció als municipis de la demarcació.

Però per arribar a aquest punt, el camí ha estat molt i molt complex perquè pràcticament des del moment zero van descartar l'opció de comprar els diferents aparells en el mercat i integrar-los. Calia desenvolupar-los i ho havia de fer una empresa amb poc coneixement del sector.

Turbina-generador.

Segurament l'element clau és el tàndem que formen la turbina i el generador, i el primer repte que van tenir va ser dissenyar una turbina capaç d'arrencar amb vents molt febles: “Les turbines existents s'activen amb vents d'entre 4 i 5 metres per segon, però la mitjana d'aquest país és d'entre 2 i 3 m/s: la nostra ho fa a 1,4 m/s”, explica el responsable d'Eolgreen. Molts dissenys previs i moltes hores de túnels de vent van caldre per assolir aquest molí tan sensible, que també és resistent a vents molts forts i ben silenciós. A més, un revestiment de grafè hi afegeix altres propietats, com la resistència o l'autoneteja.

Per al generador, van haver de trucar a la porta de la universitat i el professor Ramon Bargalló de la UPC va assumir el repte: calia fer un aparell que pogués transformar en electricitat l'energia del molí des d'un llindar de revolucions baix. En un any i vuit mesos ho va aconseguir i avui és l'únic generador del món capaç de convertir l'energia cinètica en electricitat a partir d'1,7 m/s.

Per gestionar el sistema energètic, és a dir, les turbines i les plaques solars (aquestes sí que són de sèrie), es va idear un regulador, que també monitoritza el conjunt i permet el control a distància via GPRS. Fins i tot s'ha hagut d'investigar i dissenyar les bateries que són de liti-ferrofosfat. El resultat és un sistema eficaç en condicions meteorològiques com les pròpies d'aquest país, amb una autonomia de 58 hores o sis nits consecutives sense vent ni sol.

L'abril passat s'ha començat la comercialització, tot i que Rossell prefereix parlar de “ronda de prescripció”: “Tenim un producte innovador per a un mercat que no està madur i hem d'explicar de què es tracta, però de moment no hem trobat cap administració que no ho vegi amb bons ulls”, diu.

La fabricació dels pals es fa a la planta de MTC Estampació de Sant Boi, però la resta de components es produirà a Girona.

“Als industrials: que apostin per nous mercats”

El sistema d'il·luminació urbana sostenible d'Eolgreen ha representat una inversió de prop d'un milió d'euros i quatre anys d'investigació. Però, sobretot, moltes hores de feina de molts treballadors que se han sumat a les necessàries per mantenir ben viva la flama d'MTC Estampació.

De fet, la descàrrega d'il·lusió al voltant del projecte d'Eolgreen ha estat un factor de fer pinya en els moments més complicats de la crisi.

Sobre el procés de desenvolupament, Carlos Rossell explica que es van constituir diferents grups de treball que simultaniejaven les tasques, i que van tenir moments de frustració, amb els petits fracassos, i d'eufòria. Al final, s'han convertit en experts en matèries que s'allunyaven del seu camp habitual. “Aquesta aventura em dóna forces per enviar un missatge d'estímul als industrials d'aquest país perquè apostin per nous mercats tot i que no coneguin la tecnologia, i que busquin el suport de la universitat, perquè hi trobaran gent molt motivada per treballar amb els empresaris”, explica el director general d'Eolgreen, qui assegura que a través de la recerca la seva empresa, que va estar a punt de tancar, “s'ha reactivat en expectatives de futur”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Quixots que fan front als molins de la crisi

Publicat a