Impacte a les cames i a les butxaques
La Marató de Barcelona fa un estudi per avaluar el moviment econòmic que genera
L'empresa Tradeinn augmenta en un any les vendes de material per córrer un 219%
Kathrine Switzer va ser la primera dona que es va atrevir a córrer una marató. Va fer-ho l'any 1967 a Boston, quan les dones encara tenien prohibida la participació en curses de llarga distància, i la imatge en blanc i negre d'un comissari intentant estirar-la fora de la cursa ha esdevingut mítica. Quasi cinquanta anys més tard, Switzer escriu llibres i fa conferències de superació personal. “La marató ensenya a córrer riscos”, ha assegurat en les seves compareixences públiques.
Més de 19.150 valents s'han apuntat a desafiar el risc aquest diumenge en la Marató de Barcelona. Seran 42.145 metres plens de patiment, dubtes, martiri i autoretrets, però la fal·lera per córrer, lluny d'espantar ningú, acapara fidels. I són fidels que, a part de suar, gasten. Només en sabatilles la despesa és milionària, ja que en el global de l'Estat espanyol les vendes superen els 2,2 milions de parells anuals. A això cal sumar-hi samarretes, ulleres, cronòmetres i material tècnic divers.
Tradeinn, l'empresa catalana que es dedica a vendre material esportiu per internet i que va tancar el 2014 amb una facturació de 32 milions d'euros, va estrenar la divisió de running el 2013. En un any l'increment de la xifra de negoci ha estat del 219%.
Passar per caixa.
A la Marató de Barcelona els preus d'inscripció oscil·len, en funció de si s'ha tramitat amb mesos d'antelació o s'ha deixat per al final, entre els 60 i els 84 euros i a internet s'ofereixen paquets d'inscripció més hotel que superen els 250 euros. Les despeses d'organització de la cursa estan al voltant del milió i mig d'euros i de manera oficiosa s'ha calculat en 18 milions d'euros l'impacte que una prova com la marató representa per a Barcelona.
Prova d'impacte.
Per filar prim, l'organització de la Marató de Barcelona, a mans de RPM Racing, ha encarregat un estudi més acurat a Júlia Bosch, economista i investigadora del Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES). Bosch, que ja va intervenir en un estudi de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes que avaluava les conseqüències que tindria la independència per a l'esport del país, revela que, posats a calcular l'impacte econòmic d'una prova com la marató, cal tenir en compte que “la part més important d'aquests esdeveniments sempre són les despeses fetes pels participants”. En concret, el que gasten “els que vénen de fora, perquè si un corredor és de Barcelona com a màxim gastarà el bitllet de metro”.
La participació estrangera té un pes del 42% (hi ha 83 nacionalitats representades en la llista de sortida), però Júlia Bosch apunta que “els càlculs no es poden fer a priori”. En aquest sentit revela: “L'ideal seria basar-nos en les dades d'una enquesta que es passés a tots els participants i on cadascú detallés quant s'ha gastat en hotels, en restaurants i on sigui, però, com que això ja sabem ara que no serà possible, s'intentarà documentar les dades per una altra via i analitzant també quines situacions es donen en esdeveniments similars a aquest.”