S'acompleixen 25 anys de la posada en marxa del Mercat Espanyol de Futurs Financers de Renda Fixa (MEFF). El 16 de març de 1990 s'inicià la negociació de contractes de futurs sobre bons nacionals de Deute Públic, seguida poc després de contractes de futurs sobre tipus d'interès del mercat interbancari.

Era el resultat de la col·laboració entre Generalitat de Catalunya, Borsa de Barcelona, Dirección General del Tesoro i Banc d'Espanya, així com la participació de la pràctica totalitat d'entitats financeres nacionals, representats per tresorers i operadors financers que participaven en un mercat al comptat i a termini, en clara fase d'expansió a causa de l'existència d'un dèficit públic creixent. Tot això no hauria estat possible sense la participació d'un grup de professionals que apostaren per participar en un projecte il·lusionador i que pretenia aplicar el que ja s'havia implantat a d'altres països financerament avançats.

Sempre hem pensat que els que érem als inicis del MEFF, sabíem molt poc de derivats, però amb una il·lusió infinitament superior als nostres coneixements, vam aprendre ràpidament i bé. Aleshores els centres de decisió financera eren a Madrid. Podia semblar que un mercat amb seu a Barcelona era contra natura, però el fet que el mercat es basés en una aposta tecnològica innovadora, amb un sistema de negociació, liquidació i compensació totalment electrònic autòcton, va permetre que tot arranqués amb èxit i, amb els anys, la creació i desenvolupament de MEEF sigui la realitat més rellevant de la Barcelona financera de les últimes dècades.

Darrerament s'ha desprestigiat el concepte de mercat financer portant-lo a la consideració d'especulació agressiva sense escrúpols. Voldríem trencar el que fes falta per ressaltar alguns aspectes positius. Els mercats d'instruments derivats de Deute Públic permeten efectuar operacions de cobertura i protegir-se contra riscos de preu i de tipus d'interès en emissions públiques i privades, al qual es pot afegir l'increment dels volums de contractació, conseqüent augment de liquiditat i generació de sinergies entre l'operativa de mercat al comptat primari i secundari i el propi mercat de futurs, contribuint a la reducció de la prima de risc i a la reducció dels costos financers del servei del Deute Públic espanyol.

Un mercat financer és un lloc on s'intercanvien finances i diner, i aquest pot ser quelcom relativament allunyat de les sensibilitats humanes, però cal assenyalar que els mercats financers també tenen ànima, i que aquesta la posen les persones que creuen en els projectes i pensen que l'organització del mercat forma part d'una activitat empresarial, en la qual el factor humà permet aportar el millor de tots nosaltres: professionalitat, talent, esforç i les bones pràctiques de col·laboració laboral i personal.

Voldríem reconèixer alguns mèrits. La creació i èxit de MEFF va tenir molt a veure amb dues persones: Ramon Trias Fargas i Josep Lluís Oller. El primer, com a conseller d'Economia de la Generalitat, aportà la seva experiència professional i importants contactes al sector bancari per tal de consensuar la participació d'entitats financeres de tot Espanya. El va substituir com a president del MEFF José Manuel Basáñez, que fou un autèntic baluard en defensa del mercat i de la plaça financera de Barcelona.

Amb el segon, com a director general, tinguérem l'honor de poder celebrar l'autorització oficial de l'obertura de mercats de derivats a Espanya. A més, també volem tenir un record per a Lluís Via, director financer i director general del MEFF.

I per acabar, creiem que seria molt convenient que el MEFF, que segueix funcionant eficientment als contractes de renda variable (accions i índexs), aconseguís reactivar amb èxit els contractes de futurs sobre Deute Públic espanyol, tenint en compte que la ruptura d'alta correlació entre tipus d'interès d'Espanya i Alemanya, segurament justificaria per motius de trading i de cobertura que el contracte aconseguís volums de contractació significativament més elevats, així com una aposta més decidida per part de l'organització del mercat espanyol.