Per millorar el compte de resultats d'una empresa, també hi compten els intangibles, i un de fonamental és l'indret on desenvolupa l'activitat, les energies que hi flueixen. L'ancestral art del fengshui –literalment, l'aigua i el vent- és un sistema filosòfic que harmonitza l'energia ambiental d'un lloc per afavorir la salut, el benestar i la prosperitats dels qui l'ocupen, i que de mica en mica provoca l'interès del món empresarial. Des de firmes com ara l'Estudi de Fengshui Marian Duran s'ha pogut percebre que com cada vegada més empreses sol·liciten un mapa d'energies de l'espai que ha d'esdevenir un centre de treball.

Pel que fa a l'empresa, Cipriano Toledo, un dels socis de l'estudi, és prou rotund quan diu que “el fengshui no té res a veure amb l'interiorisme, que pot cercar la bellesa o la funcionalitat d'un espai, busca senzillament millorar el compte de resultats i el clima de treball.” Li agrada remarcar, contra el risc de banalització, que en el fengshui no s'hi valen fórmules estàndards, cada cas és singular. “Per fer el fengshui d'un espai de treball, en calculem les energies a partir de l'orientació exacta de l'edifici, per situar-lo en l'espai, i l'any de fundació.” El mètode que s'utilitza podria tenir un cert parentiu amb la física quàntica. És una tècnica, no pas una superstició com la presenten alguns, i ha fet declarar a empresaris pragmàtics com Donald Trump: “No hi crec pas, en el fengshui, però si l'aplico és perquè em fa fer diners.”

I les energies no sempre es comporten igual: “Les energies que poden resultar desfavorables a una consultoria, per exemple, poden, en canvi, tenir un efecte benèfic per a un bufet d'advocats.” Arreu del món, grans firmes, com ara Microsoft, CBS, Coca Cola i HSBC, han confiat en el fengshui perquè creixi la productivitat de l'harmonia ambiental del lloc on es treballa. A Hong Kong, per exemple, qualsevol projecte arquitectònic incorpora el fengshui de forma natural. El cas de la nova seu del banc HSBC, obra de Norman Foster, és paradigmàtic: va comprar el terreny que hi havia davant perquè no s'hi edifiqués i poguessin resultar alterades les energies positives, i va cedir el terreny a la municipalitat perquè hi emplacés un parc infantil.

A casa nostra, podríem esmentar, entre d'altres, l'asseguradora Arag o, en el sector públic, el Departament d'Interior de la Generalitat. Després d'aplicar alguns canvis a la seu barcelonina d'Arag, explica, “el director ens va confessar que havia pogut comprovar com les ràtios de productivitat havien millorat de forma sorprenent”. En el cas de la nova seu d'Interior, “el número tres del departament ens va comentar que per primer cop en molt de temps havien aconseguit acords amb els sindicats, després d'actuar sobre l'espai”. Val a dir que el fengshui, una intervenció en què no s'arrasen les energies dolentes, sinó que es modulen o se n'aprofiten les virtuts, és la discreció: “L'empleat no se n'adona, que hi ha una cortina pujada allà, que el paraigüer ara és metàl·lic o que el color de la paret té una significació especial.” El fengshui que va aplicar Marian Duran als calabossos dels Mossos d'Esquadra, pintats de rosa, va demostrar que, en contra del que deia un estudi dels EUA, que el rosa relaxava, “més aviat activava una energia que afavoria una tensió que afectava tothom, policies i presos”. Color de rosa en espais on s'havien denunciat maltractaments.

Com ha copsat Toledo, entre les empreses que arriben al fengshui, “hom observa com a les grans els preocupa millorar la situació dels treballadors, és el cas d'una gran firma càrnia catalana que va aplicar el fengshui per solucionar una passa de baixes”. En canvi, a la petita empresa “li interessa saber quines dificultats pot tenir el negoci per prosperar al lloc que s'ha triat”.

En tot cas, el fengshui genera fidelitats: “Qui l'ha adoptat una vegada per triar un local, el tornarà a adoptar en el pròxim.”