La negociació s'hauria d'haver produït el passat 2014 però el govern de l'Estat va aparcar sense data la revisió de l'actual model de finançament autonòmic, pactat el 2009. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, afirmava fa pocs dies que convocaria elConsell de Política Fiscal i Finan cera passades les eleccions municipals però no hi ha data concreta.

L'escenari d'aquesta futura reunió, però, és presenta incert tenint en compte la cita electoral a Catalunya i sobretot el resultat que se'n pot derivar. Però més enllà d'aquesta hipòtesi l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB), que penja de la UB, ha posat sobre la taula les bases que haurien de centrar el nou model de finançament per tal d'evitar la inequitat i distorsió que, segons els experts de l'IEB, provoca l'actual sistema.

I un dels principals elements que generen aquesta distorsió són els mecanismes d'anivellament, que en base a la solidaritat acaben provocant que territoris amb un major esforç fiscal quedin per sota d'altres que parteixen de posicions baixes. Per a la professora de la UB i recercadora de l'IEB Maite Vilalta el nou model hauria de basar l'aportació a la solidaritat exclusivament en el Fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals introduït el 2009 i suprimir els altres tres fons (de competitivitat, de suficiència i de cooperació). I alhora, posar fi a l'anomalia que suposen en aquest còmput de solidaritat entre territoris les comunitats forals, introduint també per a elles una quota a aquesta solidaritat. “Fins fa poc semblava que les forals quedaven fora del debat però ara es veu que aquesta distorsió, que no és dóna a cap altre lloc del món, és un dels punts que generen ineficiències al sistema”, destaca.

L'altra gran pota que hauria de centrar la negociació és superar l'actual baixa autonomia financera de què gaudeixen les comunitats, i que no supera el 13% de la cistella d'ingressos. “Els impostos són de molt la principal fons de finançament per a les comunitats autònomes, però alhora la capacitat que tenen aquestes per decidir sobre aquests impostos és molt limitada”, destaca Vilalta. Una situació que contrasta, explica la professora de la UB, amb el que passa amb altres estats de base federal com el Canadà, “on els espais fiscals estan molt clars i els governs tenen plena autonomia sobre la seva part”, o Alemanya, “on els lands tenen poca autonomia però en canvi poden influir molt en la configuració d'aquests impostos a través del seu Senat”.

D'altra banda Vilalta considera com a element clau que el nou acord incorpori elements que garanteixin la lleialtat institucional, “no passa a cap país del món que una de les parts pugui incomplir el que s'ha pactat i no passi res, com ha fet aquí l'Estat decidint unilateralment que no pagava els fons de competitivitat”.

I en definitiva, el que recull l'informe de l'IEB, on se sumen opinions de professors de fora de Catalunya com Julio López Laborda (Universitat de Saragossa) o Jorge Martínez- Vázquez (Georgia State University) és que el model actual ja no dóna per més i que és moment de plantejar un canvi de context. “No es pot anar empenyent un model de finançament d'inspiració federal sense un marc constitucional federal”, diu Vilalta.