Cada any no pot haver-hi el mateix creixement, però una de les dades a remarcar és que fa quatre anys que creixem. I que, a més, es marquen fites històriques. Són creixements rellevants si els comparem amb els creixements que té la UE o alguns països europeus. Aquestes dades ens permeten dir que les exportacions i la internacionalització s'han consolidat en l'economia catalana com un motor de creixement i competitivitat important.

Hi ha una certa recuperació, les empreses cada vegada més veuen oportunitats en el mercat global. I s'estan diversificant més els mercats. És a dir, en anys anteriors el volum d'exportacions a Europa era molt elevat, i ara continua tenint un pes important, però, per exemple el gener d'aquest any, hi ha un fort creixement d'altres mercats com l'asiàtic o l'americà.

Cada vegada tenim més empreses exportadores i crec que la dada més rellevant és que cada vegada tenim més exportadores regulars, que són aquelles que han venut a fora regularment durant quatre anys. Al 2014 es va arribar gairebé a 16.000, amb un increment del 8,6%. Si analitzem el conjunt d'empreses exportadores regulars de l'Estat espanyol, representa un 34,9%.

Perquè són les empreses que denoten que l'exportació no és un fenomen aïllat, sinó un eix vertebrador de l'economia catalana. El fet que aguantéssim una mica millor durant la crisi i que ara comencem a sortir-ne es deu, precisament, a la capacitat exportadora del teixit empresarial. Estem convençuts que no hem arribat al sostre i que Catalunya continua tenint una capacitat exportadora creixent. I també d'internacionalització. És a dir, no només som capaços de vendre producte o servei a fora, sinó també d'implantar empreses a fora. Hi ha empreses que estan obrint seus i noves fàbriques a altres llocs del món. Hem pogut determinar quantes empreses catalanes hi ha establertes a fora i n'hi ha 3.070 que tenen seus o centres productius o d'I+D a altres països, que sumen un total de 7.500 filials -hi ha empreses que estan a més d'un país-. És la primera vegada que es calculen aquestes dades. Ho hem pogut fer gràcies a accedir a bases de dades internacionals i no ens consta que l'Estat espanyol faci aquest càlcul ara per ara. O si el fa, no el publica.

La internacionalització és sempre una estratègia a mitjà termini, mai una solució a curt termini. Pot ser que hi hagi hagut alguna empresa que hagi precipitat la seva sortida a fora, però, quan estem parlant de volums d'exportació que han arribat a xifres històriques, això no és fruit d'una decisió precipitada a curt termini. És fruit d'una decisió empresarial, d'un teixit que està innovant, que té molt valor afegit per aportar a altres economies.

És important, però les destinacions es diversifiquen cada vegada més. Una dada important és que el total de vendes de Catalunya fora de l'Estat espanyol ja és el 57,2% de l'economia catalana. La UE continua tenint un pes important en les exportacions catalanes, d'un 64,7%, però hi ha hagut increments importants a altres països, sobretot als emergents.

Encara estem en uns percentatges d'exportació en aquests mercats emergents que no crec que pugui tenir un impacte important. A més, com que l'economia catalana és molt diversificada, acostuma a ser flexible davant de les adversitats. Per exemple, les exportacions catalanes han crescut després que hi hagi hagut un descens d'un 40% de les exportacions a Rússia. La conclusió que en traiem és que tenim capacitat de ser molt flexibles i adaptar-nos ràpidament a les dinàmiques internacionals. Això no vol dir que puntualment no hagi tingut un impacte en determinats sectors, però tenim capacitat de reorientar les exportacions bastant ràpidament.

Els sectors que més creixen són el de material i equipament elèctric, tèxtil i confecció, farma i vehicles. Però si analitzem el sector que té un major impacte en el creixement pel pes que té, és l'automoció. Amb tot, el sector que lidera és el químic, que ha tingut un creixement que no és tan fort, però representa el 19,8% de les exportacions. I després tenim el sector alimentari, que va fent passos petits però consolidats i que ja representa l'11,6%.

La pime està començant a coliderar el procés d'exportacions i fins i tot d'internacionalització. Hi ha molts casos d'èxit de petites i mitjanes empreses que estan fent aquest pas i són sobretot les que tenen producte innovador i aporten molt valor afegit.

Van absolutament lligades. Avui dia, una empresa que vulgui ser competitiva en aquest mercat global ho ha de fer des de la perspectiva de la innovació constant i de la mentalitat global.

Pot ser que la despesa en innovació s'hagi vist afectada en el moment de crisi. Crec que les empreses catalanes són molt conscients que l'estratègia de competitivitat implica la innovació, però, quan estàs en un moment de crisi, és lògic que les empreses puguin disminuir la capacitat inversora en innovació. No només les empreses, també el govern. Dit això, si analitzem les dades d'inversió en innovació de l'empresa catalana, el 2014 van augmentar i això ha fet que es mantingui estable la inversió global del país. Més enllà de les dades, aquest 2014 s'han focalitzat molts esforços per part del govern a donar un impuls ambiciós i de país per reforçar tot el sistema d'innovació. L'estratègia més important ha estat l'acompanyament a la fusió de sis centres tecnològics de Catalunya. Aquest és un gran projecte i estratègia de país que ens ha de permetre aglutinar en aquest ecosistema els principals agents per fer que Catalunya pugui tenir més pes com a economia innovadora en relació amb la resta de països d'Europa.

L'ultim trimestre del 2014 va ser el millor quart trimestre de la història i es van registrar 1.889,6 milions d'euros, un 23,7% més que en el mateix període del 2013, segons el Ministeri d'Economia i Competitivitat. Hem de posar de manifest que l'única font són aquestes dades i, al nostre entendre, no són reflex real de la inversió estrangera que tenim a Catalunya. En primer lloc, perquè el ministeri no té en compte alguns elements importants com ara les reinversions que fan les filials de les empreses que ja estan a Catalunya. Aquesta dada és important perquè Catalunya té al voltant de 5.700 multinacionals estrangeres implantades. I les reinversions que puguin fer són significatives. A més, el ministeri té en compte l'efecte seu, i qualsevol inversió que es faci a Catalunya però la seu central estigui registrada a Madrid, es comptarà allà, sempre que la mateixa empresa no demani explícitament que aquest recompte es computi a Catalunya. Una cosa que no acostumen a fer. Finalment, en aquestes dades del quart trimestre del 2014 hi ha un 35% d'inversions pendents d'assignar. Per tant, pensem que aquesta dada no respon, no la podem agafar com a referència a l'hora d'analitzar la realitat a Catalunya. I per tant ens hauríem de plantejar tenir un registre propi.

Hi ha molts inputs que ho corroboren. Hi ha altres paràmetres de referència, diferents estudis d'àmbit internacional que situen Catalunya com un dels referents de captació d'inversions del sud d'Europa.

No en tenim cap constància. De fet, al quart trimestre del 2014 es van batre rècords i durant aquest període vam tenir un dels moments més àlgids de tot el procés, la consulta del 9-N. No crec que hi hagi cap mena d'impacte. Al contrari, les empreses sovint s'interessen, però des d'una perspectiva positiva i de l'anàlisi del que podria tenir Catalunya en el seu moment en el conjunt d'Europa. Els moviments d'inversió o deslocalització vénen pel propi cicle econòmic. No tenim cap input que ens faci pensar que hi ha alguna deslocalització per aquest procés.