L'Índia gaudeix d'una gran oportunitat per convertir-se en una potència regional i exercir de locomotora de l'economia mundial. Es conjuguen diversos factors interns i externs favorables. L'àmplia victòria electoral de Narendra Modi el 2014 li va atorgar la legitimitat i els suports polítics i empresarials per intentar impulsar les reformes estructurals pendents. I pot beneficiar-se de la desacceleració econòmica xinesa, la recuperació d'EUA i Europa, la baixada dels preus energètics, la revaluació del dòlar i del iuan xinès i l'alt creixement dels països veïns del sud i sud-est asiàtic.

A diferència d'altres països BRICS, com Brasil, Rússia i Sud-àfrica, en hores baixes, l'Índia pot fer un salt endavant gràcies a la seva major dimensió territorial i humana i el potencial de consum d'un vast mercat interior d'uns 1.265 milions d'habitants. Segons l'FMI, l'economia índia podria créixer un 7,5% el 2015 i 2016, el major creixement entre els països membres del G20. El govern indi ho situa en el 8%. En tot cas, més que el previst per a Xina, un 6,8 el 2015 i un 6,3% el 2016.

Però els reptes que haurà d'afrontar Modi són enormes: reformar un model afectat per la corrupció i una burocràcia que frenen la modernització i l'eficiència econòmiques. Modi va llançar el 2014 el pla Made in Índia per incrementar el pes del sector industrial, que representa només el 10% de les exportacions i el 17% del PIB. Per aconseguir-ho, urgeix millorar unes precàries infraestructures de transport, comunicacions i energia que minen la productivitat. I formar uns recursos humans més qualificats per crear ocupació per als 12 milions de joves que cada any aspiren a entrar al mercat laboral. Per finançar les reformes, Modi disposa d'un marc macroeconòmic més sanejat. La inflació al 5%. El dèficit fiscal va passar del 7% al 4,1% del PIB. I la balança comercial va millorar en baixar la factura de les importacions energètiques. Però persisteix un dèficit comercial que podria corregir-se incrementant les exportacions manufactureres. Índia ha d'atreure més inversors estrangers, alguns poc inclinats a apostar per l'Índia. Molts capitals procedeixen de Xina.

Nova Delhi es va sumar immediatament al Banc Asiàtic per a inversions en Infraestructures (AIIB) impulsat per Pequín. Però l'elefant indi no vol dependre del drac xinès. I està reforçant les relacions estratègiques amb Japó, EUA, la UE i Corea del Sud per incrementar les capacitats tecnològiques que facin realitat les seves ambicions econòmiques i militars.

Narendra Modi acaba de visitar França i Alemanya. A París es va acordar la venda de 36 avions de combat Rafale a Índia per uns 6.000 milions d'euros. Alemanya és el primer soci comercial i inversor europeu i principal proveïdor de béns d'equip. Les empreses alemanyes, com Siemens, invertiran més en les infraestructures índies, quan Modi concreti les reformes fiscals. Índia preveu invertir en els pròxims cinc anys 137.000 milions de dòlars a renovar la xarxa ferroviària.

En els pròxims anys, Índia podria créixer més que Xina. Però també caure en l'error de fer-ho massa ràpid, amb greus impactes socials i mediambientals. Nova Delhi i Bombai ja estan entre les capitals més contaminades i amb més desigualtats del món.