Lexvicepresident del Govern espanyol i exministre d'Economia Rodrigo Rato va protagonitzar fa unes setmanes unes imatges surrealistes, en ser detingut per funcionaris de l'AEAT i agents de policia, que el van introduir en un cotxe policial al més pur estil Starsky & Hutch. La detenció de Rodrigo Rato es va basar en els presumptes delictes de frau, blanqueig de capitals i alçament de béns. D'aquest lot de suposades infraccions penals, el que ha cridat més l'atenció és que l'Agència Tributària l'acusa d'intentar ocultar patrimoni per evitar fer front a embargaments i a la fiança derivades de l'escàndol de Bankia. L'expresident de l'entitat financera nacionalitzada el 2012 és sospitós d'intentar alçar béns mitjançant un complex entramat societari. En les empreses sota recerca figuren com a titulars membres de la seva família.

L'alçament de béns és un il·lícit penal poc conegut per l'opinió pública i està enquadrat en els delictes contra l'ordre socioeconòmic. Ho comet el que “es converteixi maliciosament en insolvent ocultant o alienant els seus béns per no respondre amb ells i defraudar als seus creditors”. Per tant, quan un deutor, per perjudicar els seus creditors i frustrar la satisfacció del seu dret de crèdit, realitza activitats fraudulentes sobre el seu propi patrimoni, comet un delicte d'alçament de béns. El delicte d'alçament de béns figura al Dret Penal des del codi de 1848 com un tipus autònom enfront de les altres insolvències. En l'actualitat es tipifica en l'art. 257 del Codi Penal, que estableix penes de presó d'un a quatre anys per als delictes d'alçament de béns en perjudici dels seus creditors.

Perquè es produeixi és necessari que el deutor es col·loqui en situació d'insolvència total o parcial, que experimenti una sensible disminució, encara que sigui fictícia, del seu patrimoni, impossibilitant o dificultant als creditors el cobrament dels seus crèdits. És un delicte de mera activitat o de risc que es consuma des que es produeix una situació d'insolvència, encara parcial del deutor, provocada amb el propòsit de frustrar les expectatives de cobrament del creditor. També es considera que ha comès alçament de béns el subjecte que, amb la finalitat de perjudicar els seus creditors, realitzi qualsevol acte de disposició patrimonial o generador d'obligacions que dilati, dificulti o impedeixi l'eficàcia d'un embargament o d'un procediment executiu o de constrenyiment, judicial, extrajudicial o administratiu, iniciat o de previsible iniciació. El que es disposa en l'article 257 del CP serà aplicable qualsevol que sigui la naturalesa o origen de l'obligació o deute la satisfacció del qual o pagament s'intenti eludir, inclosos els drets econòmics dels treballadors, i amb independència que el creditor sigui un particular o qualsevol persona jurídica, pública o privada.

Val la pena assenyalar que Rodrigo Rato encara tindrà sort en relació al suposat delicte d'alçament de béns, ja que la Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març, per la qual es modifica el Codi Penal i que entrarà en vigor el pròxim 1 de juliol, endureix considerablement les penes. En particular es castiga amb una pena de presó d'un a quatre anys qui realitzés actes de disposició, contragués obligacions que disminueixin el seu patrimoni o ocultés per qualsevol mitjà elements del seu patrimoni sobre els quals l'execució podria fer-se efectiva, amb la finalitat d'eludir el pagament de responsabilitats civils derivades d'un delicte que hagués comès o del qual hagués de respondre. Així mateix la reforma incorpora una norma que dicta que en el cas que el deute o obligació que es tracti d'eludir sigui de dret públic i la creditora sigui una persona jurídica pública, o es tracti d'obligacions pecuniàries derivades de la comissió d'un delicte contra la Hisenda pública o la Seguretat Social, la pena a imposar serà de presó d'un a sis anys.