Ni rastre del vell pols industrial que feia bategar el carrer Pere IV del barri de Poblenou a Barcelona. Conegut antigament com la carretera de Mataró, i fins i tot anomenat “el Manchester català” per la seva activitat industrial durant el segle XX, avui en dia és difícil imaginar els gloriosos temps en què Pere IV fou una de les principals vies de comunicació de la ciutat. Tot i que encara manté el caràcter de carretera al llarg dels seus 3 km, els edificis patrimonials desproveïts d'activitat i la memòria dels seus veïns són els únics records que romanen d'aquell passat il·lustre. La degradació, la falta de vida i la proliferació d'espais buits són actualment el signe distintiu del carrer.

Fruit de la preocupació per aquest abandonament va néixer el projecte Pere IV, l'Eix Ciutadà, guanyador del premi Institut Cerdà 2014, un guardó que té per objectiu promoure el talent entre els joves professionals. L'objectiu del projecte és reactivar els espais buits del carrer mitjançant activitats temporals promogudes pel mateix teixit social i enllaça amb la tasca existent de la taula ciutadana Eix Pere IV, que treballa per dinamitzar l'entorn. Les possibilitats dels barri són infinites però més enllà de l'anàlisi de les diferents opcions, el projecte persegueix un objectiu molt clar: superar el concepte d'urbanisme d'extensió, basat en el consum permanent de nous espais i recursos, per desenvolupar un urbanisme inclusiu i endogen, fent possible que la ciutat utilitzi tots els recursos dels quals ja disposa.

L'eix Pere IV és un exemple que posa de manifest la necessitat d'una reflexió més profunda sobre els espais urbans. Durant les últimes dècades l'urbanisme al nostre país ha pres lògiques més pròpies de fabricació industrial que de la construcció d'una ciutat amable i atenta a les necessitats dels seus habitants. Mitjançant la cerca del creixement continu de les ciutats i el rendiment econòmic insostenible del sòl, el concepte d'urbanisme en el seu sentit més genuí massa sovint ha estat arraconat. L'esclat de la bombolla immobiliària ja ens va ensenyar les conseqüències de concebre l'espai com a un bé mercantil en comptes de com a recurs finit. Ara cal aprendre dels errors passats i no oblidar que la ciutat és dels ciutadans i l'hem de fer entre tots i per a tothom.

Tot i això, per desenvolupar projectes d'aquest tipus no n'hi ha prou amb la participació ciutadana, sinó que la col·laboració de l'administració és indispensable. Amb les eleccions locals a menys d'un mes, la revisió del Pla Director Urbanístic de Barcelona i la redacció de la nova Llei de Territori, ens trobem en el moment ideal per repensar quin model de ciutat volem. Cal reivindicar el paper de la ciutadania com a agent creador de la ciutat i amb aquest objectiu és estrictament necessari comptar amb un govern municipal amb la suficient sensibilitat, obertura i clarividència política per comprendre quines són les tendències de la societat actual. La nova ciutat s'ha de fer des de la coresponsabilitat i la presa de decisions compartida, és a dir: apostant a fons pel diàleg, la deliberació i la construcció de confiança entre tots els actors de la ciutat.