Tecnocim es va trobar amb el repte d'un client: augmentar la precisió dels robots antropomòrfics que tenia a la fàbrica. A partir d'aquí, van començar a treballar amb el client, Noguera SA, el centre tecnològic Eurecat-BDigital i la belga Deltatec per desenvolupar un sistema que analitza els moviments dels robots i els ajuda a ajustar-los. Segons Héctor Soler, de Tecnocim, el projecte està desenvolupat i en fase de validació. Soler creu que el producte té potencial perquè hi ha indústries que ja tenen robots d'aquest tipus i no els fan servir perquè no són prou precisos. I altres que tenen al cap comprar-ne de nous.

El Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes de la UPC, CD6, situat al campus de Terrassa i agent Tecnio, va dur a terme un projecte de recerca que desenvolupava una tècnica de mesura, una de les aplicacions de la qual era poder determinar el pols de les persones amb un làser que apuntava a una part del cos. I es va pensar en la possibilitat d'aplicar-ho a la detecció del pols del fetus. Després d'una presentació pública, l'empresa BCB Electrònica i Control van veure potencialitat al projecte. Van patentar la idea i actualment s'està desenvolupant el primer prototip. Santiago Royo, director del CD6, destaca que el làser que desenvolupen possibilitaria fer una prova no invasiva i a molt baix cost. Per això creuen que pot tenir sortida en el mercat.

Royo assegura que el centre que dirigeix està acostumat a treballar amb empreses. De fet, el 70% de la seva facturació, superior al milió d'euros, prové dels serveis que presta a companyies privades. Segons diu, aquests projectes solen ser més complicats, però també més interessants. “Ens agraden més”, assegura. Els contactes amb aquestes arriben per diferents vies: jornades públiques, consorcis que es comparteixen, accions directes del centre per trobar clients o encàrrecs. Segons diu, reben peticions de tot tipus d'empreses, tant grans com pimes.

El programa de creació de noves empreses de base tecnològica Indústria del Coneixement, engegat enguany, té el seu embrió en el programa pilot d'Equips d'Innovació, que es va portar a terme el 2014. Va ser en el marc d'aquest programa que el Sincrotró Alba, l'Institut de Microelectrònica de Barcelona del Centre Nacional de Microelectrònica del CSIC i l'spin-off d'aquest centre, Alibava Systems, totes entre el campus de la UAB i Cerdanyola del Vallès, van començar a col·laborar. La idea partia d'una necessitat del sincrotró català: un detector de raigs X. Es va veure, però, que el producte podia ser d'interès per a altres sincrotrons i instal·lacions científiques similars que s'haguessin trobat amb la mateixa necessitat. I aquí és on ha d'intervenir l'empresa Alibava Systems, que s'encarregarà de comercialitzar-lo.

Carlos Jumilla, projecte mànager de la companyia científica, comenta que, de moment, encara no n'han comprovat l'èxit, perquè acaba de començar l'etapa de la comercialització. Però tenen esperança que tingui sortida. Segons diu, ha estat senzill treballar amb les dues institucions científiques amb què han compartit projecte perquè ja hi havien coincidit amb anterioritat. Per la seva banda, Núria Valls, de l'oficina industrial del Sincrotró Alba, assegura que la participació en el programa pilot ha accelerat el procés. Segons diu, les directrius que han rebut i el finançament els ha ajudat a avançar amb més rapidesa i fermesa en el projecte. “Segurament el projecte hauria acabat igual, però el programa ha accelerat el procés”, declara Valls.