En unes setmanes en què les negociacions entre els representants del govern grec i les institucions internacionals (FMI i Unió Europea) ocupen el centre de la informació econòmica, i tot i que L'Econòmic ja ha dedicat diverses pàgines a aquest tema durant els últims anys, crec que és interessant reprendre el debat sobre l'Associació Transatlàntica de Comerç i Inversió, més coneguda per les seves sigles en anglès, TTIP, de Transatlantic Trade and Investment Partnership.

El TTIP ha estat objecte de negociació entre la Unió Europea i els Estats Units d'Amèrica des del juliol del 2013 i durant l'abril d'enguany es va celebrar la novena tanda de negociacions. L'objectiu de les negociacions és reduir els obstacles al comerç i a la inversió existents actualment entre tots dos blocs econòmics. En concret, es pretén continuar avançant en la supressió d'aranzels (que ja es troben en nivells molt baixos després de les diferents rondes de negociació en l'entorn del GATT i de l'OMC) i en la reducció de les barreres no aranzelàries. Aquest segon punt és el que es destaca com a principal benefici per a les empreses ja que, fins ara, han d'adaptar els seus productes a dues normatives ben diferents. Les negociacions pretenen “acostar” aquestes normatives bé sigui per la via de l'harmonització de les regulacions o bé per la via del reconeixement mutu dels diferents marcs reguladors. Segons els defensors del TTIP, aquesta reducció dels costos de producció derivada de no haver d'ajustar els seus productes a dos marcs reguladors diferents permetria augmentar les possibilitats de negoci de les empreses exportadores, i la major competència permetria, a través de la reducció en el preu dels productes, que hi hagués un clar guany per als consumidors a totes dues bandes de l'Atlàntic.

Ara bé, fins i tot els defensors del TTIP reconeixen que mentre que aquests beneficis es reparteixen entre la major part de la població i tenen un major impacte sobre les petites i mitjanes empreses ja que són les que troben major dificultats respecte a la doble regulació, també hi haurà alguns sectors empresarials que podrien veure's perjudicats. Així doncs, els detractors del TTIP assenyalen dos grans inconvenients: d'una banda, la percepció que l'acostament dels marcs reguladors entre la Unió Europea i els Estats Units suposarà uns nivells inferiors de seguretat i protecció dels consumidors europeus i, de l'altra, que es podrien accentuar els processos de deslocalització de les grans multinacionals americanes que actualment disposen de plantes de producció a Europa i es destruirien milers de llocs de treball. De fet, s'argumenta que els principals beneficiats d'aquestes negociacions són, precisament, les grans empreses i els seus accionistes. Les iniciatives ciutadanes en oposició al TTIP continuen creixent i guanyant força i al Parlament Europeu cada vegada hi ha més grups contraris o, almenys, escèptics.

Segurament tenint molt presents aquestes crítiques, i coincidint amb la celebració de la darrera negociació, la Comissió Europea va presentar els resultats d'una enquesta realitzada durant el 2014 a 869 petites i mitjanes empreses europees. Segons aquesta enquesta, pràcticament la meitat de les pimes europees afirmava realitzar exportacions als Estats Units de manera regular, i d'aquestes, el 82% afirmava trobar obstacles al comerç relacionats amb les barreres no aranzelàries. En alguns sectors, com ara el d'aliments, begudes i productes agraris, les pimes manifestaven tenir dificultats pel fet d'haver de complir dues normatives de seguretat tan diferents i el fre que suposava a la seva activitat econòmica. En el sector químic o en el tèxtil, en canvi, les principals queixes de les pimes estaven relacionades amb les barreres tècniques al comerç, és a dir, amb aspectes relacionats amb estàndards i certificacions. Per exemple, els productes tèxtils s'han de sotmetre a dos tipus de proves diferents en relació amb la seva inflamabilitat: l'una a la Unió Europea i l'altra als Estats Units, amb el sobrecost que els suposa.

Sembla clar, doncs, que tot depèn del costat d'on es mira, però el que és positiu d'aquest procés és el fet que hi ha un debat públic i que els polítics comencen a tenir present que no poden seguir avançant d'esquena a la ciutadania. Aquest és un canvi important en la política europea. Esperem que hagi arribat per quedar-se.