El Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CJCC) reunirà els propers dijous i divendres a Sitges més de 700 professionals del sector de l'auditoria per debatre sobre els objectius de la professió, en el marc de la nova llei d'auditoria de comptes, que està en tramitació al Senat perquè entri en vigor al juny del 2016.

El projecte de nova llei d'auditoria és qüestionat pels auditors. Què és el que més preocupa?

Ens preocupa la pressa per aprovar-la, quan hi ha temps fins al juny del 2016 per transposar la directiva europea. Hi ha una cosa molt important: que la directiva fixa normes, però també dóna als estats més de 40 opcions a triar, i si no es fa amb coordinació amb els altres països, el resultat serà que, de l'harmonització que es busca, no n'acabarà havent-hi gaire.

Es queixen que el text que es debat no ha estat consultat amb els auditors.

Entenem que s'hauria de consensuar amb els auditors, però no només amb nosaltres. La CNMV també ha expressat discrepàncies, que no han estat ateses, de la mateixa manera que en el Congrés els partits hi van presentar 154 esmenes i només van prosperar les del PP. Al Senat se n'han presentat més de 130, i es va pel mateix camí... Una norma sense consens és feble.

El règim d'incompatibilitats tampoc fa el pes, al vostre col·lectiu.

Hi ha serveis que és lògic que estiguin prohibits -ja ho estan amb la llei actual-, com portar la comptabilitat d'una Empresa d'Interès Públic (EIP) que audités, o fer-los d'advocat, però la nova llei amplia el perímetre de companyies que tenen aquesta consideració, incloent-hi les que cotitzen en el MAB. La conseqüència és que una norma que a nivell europeu està pensada per a les empreses cotitzades, financeres i d'assegurances, a l'Estat espanyol també obligarà moltes petites empreses, fins a arribar a l'absurd, és a dir, que aquí concentraran el 30% de les EIP europees.

Com afectarà, això, als auditors?

Per evitar la concentració de negoci en les grans empreses auditores, la directiva europea fixa que els contractes d'auditoria en les EIP tinguin una durada màxima de 10 anys ampliable, a criteri dels estats, fins a 24 anys, si hi ha concurs públic i la feina la fan dues auditores. És una mesura pensada perquè les auditores de mida mitjana tinguin accés als contractes amb grans empreses, però el projecte espanyol no esgota aquesta possibilitat i hi posa el límit en 14 anys. La llei espanyola hauria d'incorporar opcions més favorables al desenvolupament de les petites i mitjanes firmes auditores.

És difícil competir, sent petit?

La competitivitat implica ser més gran. Per això, per ajudar que les auditores petites agafin massa crítica, en el congrés hem organitzat un espais destinats a la trobada de professionals per impulsar possibles vies de col·laboració, fusions i compravendes entre firmes del sector.

Una de les reivindicacions que no prospera és la de que els auditors privats puguin auditar els organismes públics.

Hauríem de poder fiscalitzar almenys els ajuntaments més petits. Altres organismes ja estan fiscalitzats per la Sindicatura o el Tribunal de Comptes, però els ajuntaments només estan obligats a enviar els comptes a la Sindicatura, i això no és auditar. Però no hi ha manera, aquesta possibilitat queda clarament exclosa en la llei.