L'augment de l'esperança de vida als països occidentals està augmentant el risc de patir determinades patologies. El grau d'incidència del càncer, les malalties cardiovasculars i la malaltia d'Alzheimer ha augmentat i ha plantejat un repte als sistemes de salut: procurar no només que la gent visqui més anys, sinó que ho faci amb més qualitat de vida. I no morir-hi en l'intent, és a dir, que aquesta nova realitat no en posi en qüestió la solvència.

Conscients de com aquest objectiu n'és de determinant en el futur de l'estat del benestar, les institucions europees l'han assenyalat en vermell a la llista de temes a resoldre. Per això, aquest és una de les tasques socials que s'han fixat com a prioritats d'Horitzó 2020, el gran programa de R+D+I de la UE. També ho prova el fet que l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia (EIT, per les seves sigles en anglès) hagi creat una comunitat d'innovació i coneixement centrada en la salut.

“L'única manera de poder fer sostenible la sanitat és que s'implementin nous sistemes d'innovació i noves tecnologies en l'àmbit de la salut que entomin tots aquests problemes”, declara Josep Samitier, director de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya, que posa de manifest la importància que l'R+D+I té en aquesta qüestió.

Samitier és el director acadèmic d'un dels nodes que s'agrupen en aquesta iniciativa, situat a Barcelona. La comunitat d'innovació i coneixement sobre salut de l'EIT té la seva seu oficial a la ciutat alemanya de Munic, però està format per sis nodes –el britànic, el suec, el francès, el català/espanyol i l'holandès/belga, a més de l'alemany- i hi estan involucrats uns 144 socis, entre empreses privades, universitats i escoles de negoci, i centres d'investigació.

Segons Montserrat Vendrell, directora de Biocat, un dels socis, tot just ara s'està definint el pla de negoci de la iniciativa, que estarà llest al setembre. La idea és que, a partir del 2016, comenci efectivament l'activitat. Aquesta es fonamentarà en tres pilars bàsics: la innovació, la investigació i la formació. Fomentarà la relació i el treball conjunt entre l'acadèmia, el món científic i l'empresa privada, que hauran de plantejar projectes comuns.

El pressupost total de la iniciativa és de 2.100 milions euros, una quarta part dels quals els aportarà l'EIT. La resta es preveu aconseguir de les aportacions dels socis i les convocatòries competitives. Segons les previsions, es crearan unes 80 idees de negoci el 2016 –que han d'arribar a les 140 el 2018-, que neixin de 70 empreses noves cada any i que e1 milió d'estudiants formin part dels programes educatius impulsats en la iniciativa.

Vendrell valora molt positivament que Barcelona sigui una de les seus d'aquesta comunitat d'innovació i coneixement. És una “oportunitat única”, segons diu, tant pel prestigi que dóna als socis catalans participar en projectes al costat d'institucions de prestigi com l'Imperial College de Londres o l'Institut Karolinska suec, o d'empreses líders com Abbot, Atos i Ferrer, com per les possibilitats de finançament que representa en un moment de recursos minsos.

Magda Rosenmöller, de l'Iese, un altre dels socis, diu que la institució pot aprendre molt de l'experiència de treballar braç a braç amb una indústria de futur i innovadora. I ajudar les empreses a preparar-se per innovar.