Les noves fórmules d'expressió de creativitat que ha fet emergir internet i les noves tecnologies, així com el moment de mutació –també és això la crisi- que viu el sector editorial, fan guanyar protagonisme a l'escriptor que emprèn, és a dir, que s'autoedita. En dades de l'ISBN, si l'any passat a Espanya la publicació de llibres tradicional va caure un 2,7% respecte del 2013, l'autopublicació va créixer un 4%. En un mercat com el dels EUA, l'any 2013 es van publicar 500.000 llibres autopublicats, un 17% més que el 2012.

Per fer realitat l'objecte llibre, sense passar per totes les fases de la cadena de la seva producció i mantenint tot el control sobre l'obra, és possible acudir a plataformes d'autopublicació com ara megustaescribir, vinculada a l'editorial Penguin Random House Grupo Editorial. L'autor, en recórrer a aquesta via, com explica Mireia Sáinz, responsable de megustaescribir, “a banda d'escurçar els terminis de la publicació, que es pot enllestir en un parell de mesos, és l'amo de tots els drets de l'obra, i si té ressò i les editorials volen editar-la pel canal tradicional, hi hauran de negociar”. De fet, un parell d'autors de megustaescribir s'han situat en el top 100 d'Amazon, i això ha desvetllat l'interès de Penguin Random House per dur-los al canal tradicional. A més, l'escriptor pot esbossar el disseny de la portada, triar els tipus de lletra o el paper, dins de la gamma de serveis que se li ofereix, des d'una pàgina web a book trailers, notes de premsa, vídeos i
exemplars de cortesia. Una plataforma com ara megustaescribir ofereix a l'escriptor packs de serveis que van dels 399 als 3.999 euros, tot depenent del ventall d'aquests. Fins i tot n'hi ha un que l'acostaria a l'editorial amb tots els ets i uts, un programa de reconeixement en què un lector editorial llegeix el manuscrit i comenta l'estructura, la trama, l'estil, etc. La distribució es fa en línia i pel sistema de comandes de Penguin. No és paradoxal que una editorial munti una divisió que aparentment va contra el seu negoci? Com diu Mireia Sainz, “l'editorial tradicional necessita noves fórmules per descobrir talent, ja que rep 500 manuscrits per setmana, i quan se n'accepta un per publicar, poden passar fins a dos anys abans no es publiqui.” De fet, hi ha diverses editorials, sobretot petites, que estan optant per compartir amb l'autor els costos de l'edició, davant les dificultats que imposa un mercat editorial a la baixa. L'autopublicació, que practicaren Poe, Kipling o Carroll, s'explica ara per la lògica de comunicació del món virtual. Mireia Sáinz afirma sobre els autors que s'autopubliquen: “Es beneficien de la blogosfera i les xarxes socials, àmbits on tothom dóna la seva opinió, un univers on es busca una literatura indie, diferenciada.”