L'encaix d'una Catalunya independent
L'impacte econòmic que podria tenir una Catalunya independent ha centrat el discurs de la por i l'anhel de la candidatura del sí.
L'encaix d'una catalunya independent en la Unió Europea i la seva capacitat per accedir a la liquiditat del Banc Central Europeu ha centrat el debat electoral dels darrers dies. No és casual. Defensors i detractors del procés saben bé que si hi ha una cosa que preocupa els catalans és l'impacte econòmic que podria arribar a tenir el seu vot, i el reconeixement de Catalunya a Europa n'és l'element clau.
A partir d'aquí, els discursos van del blanc al negre sense passar pel gris. O fem cas a escenaris catastrofistes com el que dibuixaven el president de la CEOE (Joan Rosell) i de la Cambra de Comerç Espanyola i Freixenet (J. L. Bonet) en una carta publicada en la premsa i en què afirmaven que Catalunya quedaria fora de la UE i de l'euro, o confiem que, com diu l'economista i número 7 de la llista de Junts pel Sí, Oriol Amat, Catalunya es mantindrà dins la UE a la pràctica tot i que formalment calgui fer un nou encaix. I així, del blanc al negre, és d'on també van els arguments respecte de què passarà amb la inversió estrangera a Catalunya i quin efecte tindrà una hipotètica independència sobre el procés de recuperació econòmica. L'Econòmic els acosta els arguments dels experts.
Què passarà amb la inversió estrangera?
El debat sobre si la situació política a Catalunya i sobre si una hipotètica independència podria frenar la inversió estrangera al país ve de lluny, i fins ara ha estat una de les armes més utilitzades pels contraris al procés. Perquè, i això sembla que ningú ho pot contradir, la inestabilitat no casa bé amb els negocis i, per tant, hi afegeixen, si Catalunya fes el pas a la independència sense un pacte amb l'Estat espanyol, la inversió fugiria i les multinacionals omplirien les maletes. “La inversió internacional es ressentiria per culpa de la inseguretat jurídica i financera que hi hauria”, destaca el catedràtic d'Economia i Empresa de la UB i Vicepresident de Foment del Treball, Ramon Adell.
Mirem què diuen les dades. Segons les estadístiques del Ministeri d'Economia, la inversió productiva a Catalunya ha tingut una caiguda important en els últims quatre anys, i ha passat dels prop de 5.000 milions d'euros del 2010 als poc més de 3.000 milions del 2014.
En canvi, segons l'anàlisi que fa l'indicador internacional fDi Markets, i que es diferencia de la del ministeri, entre d'altres coses, perquè sí que té en compte les reinversions de multinacionals que ja hi estan presents, aquesta xifra s'ha mantingut més estable. I si tornem a les dades del ministeri, trobem que en el primer semestre de l'any Catalunya ha batut rècords d'inversió estrangera amb prop de 2.000 milions d'euros (la millor dada amb diferència des del 2006).
Per Francesc Granell, això s'explica “perquè les multinacionals no estan tenint en compte, en cap cas, la possibilitat d'una independència de Catalunya”, però per Galí, aquesta explicació “no té cap sentit, les multinacionals, unes 600 presents a Catalunya, s'ho han plantejat i el que han considerat és que hi haurà una estabilitat respecte de la UE perquè interessa a tothom”.
Catalunya quedarà fora de la Unió Europea?
“Europa no pot expulsar Catalunya de la UE perquè de fet Catalunya només n'és membre en tant que forma part d'Espanya.” I per això, afirma el catedràtic d'organització econòmica internacional de la UB Francesc Granell, és absurd pensar que una Catalunya independent podria romandre dins la UE. “Catalunya hauria de presentar una candidatura per entrar-hi com qualsevol estat i això no és gens fàcil perquè ja hi ha països que hi han mostrat el seu rebuig”, hi afegeix.
Recórrer a l'hemeroteca per revisar declaracions de diferents líders i representants d'institucions europees pot resultar un exercici poc productiu perquè les contradiccions han estat constants i les traduccions malintencionades tampoc hi han ajudat. I el cert és que per molt que uns i altres invoquin els tractats per argumentar el seu discurs, cap article fa referència a com cal actuar davant l'escenari que planteja Catalunya. I si passem del dit al fet, si hi ha una cosa que caracteritza la UE és el pragmatisme.
Això és, segons explica el catedràtic d'economia de la UPF i setè a la candidatura de la llista de Junts pel Sí, Oriol Amat, el que acabarà passant “perquè a Europa s'imposarà el sentit comú”. Per Amat, “no té cap sentit que 7,5 milions de persones que volen seguir a Europa se'ls deixi fora”. En tot cas, Amat reconeix que una cosa és estar dins la UE formalment i, per tant, estar representat a les institucions, i una altra és continuar sent europeu, i gaudir dels avantatges com la lliure circulació de persones i mercaderies. La UE disposa de diferents acords bilaterals amb estats que no en són membres que els permeten gaudir dels avantatges comercials de la Unió, i aquest també és un argument de recurs dels defensors del procés. “Això està molt bé, però no oblidem que aleshores estarem renunciant als diners de la PAC o als ajuts europeus a la R+D+I”, afirma el professor de la UB, Gonzalo Bernardos.
Tornant al pragmatisme, Amat encara afegeix un punt més a favor que Catalunya trobi una via directa. “Catalunya és aportadora neta a la Unió”, diu. De fet, segons els càlculs de la Generalitat en el període 2007-2013, el saldo fiscal mitjà anual del Principat amb Brussel·les va ser del 0,72% del PIB, és a dir, una aportació anual d'uns 1.400 milions d'euros (el saldo de Suècia el 2009 va ser de 1.126 milions d'euros).
Un altre argument, destaca el director del CREI-UPF i membre del Col·lectiu Wilson, Jordi Galí, és pensar que tant la UE com l'Estat espanyol hi perdrien si Catalunya en queda fora. “No només seria un problema per a tantes multinacionals europees que acaben d'anunciar inversions milionàries, sinó també per a totes les empreses espanyoles exportadores que passen la seva mercaderia per Catalunya per arribar als mercats europeus”, destaca. Si s'imposarà aquesta lògica o si l'Estat espanyol serà capaç de vetar qualsevol opció d'una Catalunya a la UE, ara com ara, és una resposta difícil d'assegurar. D'una banda, es pot pensar que al capdavall serà una decisió política i Brussel·les podria pressionar Catalunya per repensar els passos a fer, però al final, com diu Galí, “seria la primera vegada que en un espai on hi ha lliure comerç es recuperessin els aranzels”.
Es podrà fer servir l'euro i accedir al BCE?
si hi ha una cosa en què els defensors del cel i de l'infern combreguen és que una Catalunya independent no tindria cap problema per continuar fent servir l'euro com a moneda. De fet, si una Catalunya independent volgués aprovar el dòlar nord-americà com a nova moneda oficial ho podria fer sense haver de demanar permís als EUA.
Però, una cosa és continuar portant euros al moneder i una altra és quedar sota el control i el paraigua del Banc Central Europeu (BCE) i poder accedir a la seva liquiditat. Aquí torna el blanc i el negre. Per Granell, Catalunya quedaria en una posició molt compromesa “perquè si no estàs dins la zona euro pots utilitzar l'euro com han fet Andorra o Montenegro però sense el suport del BCE i sense Aaquest suport, l'economia catalana no seria viable”.
I això no només afectaria, expliquen els crítics amb l'opció d'independència, a les opcions de la futura república catalana per finançar el seu deute públic, sinó també a la capacitat de les entitats financeres catalanes d'accedir a la liquiditat del BCE.
Per Oriol Amat, això no seria un veritable problema “perquè el BCE finança més de 1.500 bancs i molts estan fora de la zona euro, només cal que aquests tinguin una sucursal en un país membre”.
Aquesta, però, és una opció que Granell descarta. “És veritat que hi ha algun banc de fora de la zona euro que hi ha tingut accés, però parlem d'un fet molt anecdòtic d'algun banc britànic, ni de bon tros d'una norma”.
En aquest punt Galí destaca que això, de fet, no seria tan important, “perquè al final el que interessa és que aquestes entitats financeres tinguin capacitat per finançar-se a través d'altres bancs de la zona euro, i per a això, l'únic necessari és que siguin solvents”. I tot i que el consens destaca la importància de mantenir-se dins la zona euro, per alguns economistes, com Gonzalo Bernardos, sortir de l'euro seria una de les millors opcions per a una Catalunya independent “perquè el fet de poder controlar i decidir la teva pròpia política monetària seria molt beneficiós per al futur estat”.
Es frenarà la recuperació econòmica?
I és clar, segons com es contestin les tres preguntes anteriors, el procés de recuperació econòmica de Catalunya podria quedar afectat. “No hi ha res que refredi més la recuperació que la incertesa”, explica Granell. I hi afegeix una alerta, “es parla de la inversió en infraestructures però Catalunya ja es podria anar oblidant del corredor mediterrani si queda fora de la UE”. Evidentment, per Oriol Amat, l'argument és del tot contrari, “Catalunya és la regió econòmica de l'Estat espanyol, lidera el PIB i la reducció en la taxa d'atur, i això no canviarà”, diu. Els economistes que defensen les virtuts del sí minimitzen l'impacte d'un hipotètic boicot sobre productes catalans i auguren un escenari en què la legislació en matèria econòmica estigui més propera a les necessitats de la indústria i la pime que no pas al servei de la gran empresa i sectors regulats, com passa sovint ara amb les normes que surten del Congrés espanyol.
En tot cas, fins i tot els que són més optimistes accepten un cert impacte, si més no en els mercats financers, en el període de transició. La clau, però, és que aquest impacte no arribi a l'encara feble economia real.