‘Catalunya è mobile'
El comportament de l'economia catalana es caracteritza per una gran volatilitat, que la fa créixer més que Europa hores d'ara però que la podria fer caure amb taxes superiors si hi ha cap deteriorament
No veig elements de preocupació pel que fa als factors de creixement interns
El futur govern espanyol no tindrà marge per variar la política econòmica
Impulsada per les dinàmiques internes de recuperació, l'economia catalana no quedarà penalitzada excessivament pel deteriorament del context internacional i la formació d'uns núvols negres de tempesta al l'exterior d'unes proporcions encara difícils de predir. Els analistes pensen que la riquesa de Catalunya ha de continuar creixent a un ritme superior a la mitjana europea. De fet, aquesta setmana el Fons Monetari Internacional (FMI) ha mantingut el creixement del conjunt de l'Estat en el 3,1% del PIB per al 2015 i 2,5% per al 2016, malgrat haver de rebaixar dues dècimes el de l'economia mundial.
De moment, Catalunya se'n salva. Cal recordar que en el segon trimestre el país va generar un 2,8% més de producte interior que fa un any (la UE-28 ho va fer un 1,9%), i que la previsió que el govern va fer pública al juliol és que s'acabi l'any amb un 3,2% d'augment.
Aquest creixement s'explica en bona mesura per la demanda interna: el consum de les famílies continua millorant amb les dades de creació d'ocupació i la confiança de les llars en l'economia. Però destaca, sobretot, la ràpida recuperació de la inversió en construcció i el fet que la inversió de les empreses en maquinària continua ben viva. D'altra banda, el consum de les administracions va abandonar definitivament els valors negatius del passat. També destaca l'aportació de les exportacions, si bé queda contrarestat pel fort impuls de les importacions. El balanç del sector exterior podria ser més favorable en successius lliuraments de dades per factors com ara la depreciació de l'euro respecte al dòlar i a la caiguda del petroli. “No veig cap element de preocupació pel que fa als factors interns de creixement”, diu Raül Ramos, professor del grup de recerca AQR-IREA de la UB.
Ramos veu lluny i, en tot cas, moderada una futura pujada de tipus del BCE. Gràcies a la baixada dels preus del petroli la inflació està controlada i, en aquest context, el consum intern continuarà millorant, amb la taxa d'atur.
El 20-D.
Joan Ramon Rovira, cap del gabinet d'estudis econòmics de la Cambra de Barcelona, pensa que si els espanyols no trien una opció rupturista el futur govern no té gaire marge per abandonar l'ortodòxia: “Espanya continua sent un país molt endeutat i sense capacitat per canviar de polítiques a voluntat”, afirma.
la Xina preocupa.
Tot plegat ha portat la directora gerent de l'FMI, Christine Lagarde, a advertir del risc de caure en el que ha anomenat “la nova mediocritat”, és a dir, un període llarg de creixement lent al món. Lògicament, el comerç internacional se'n veurà automàticament afectat. El 2014 va avançar un 2,8%, quan la mitjana de creixement des del 1990 havia estat del 5,1%. Per al 2015, l'Organització Mundial del Comerç (OMC) acaba de rebaixar la previsió del 3,3% al 2,8%.
Lògicament, les empreses catalanes que exporten a fora de la UE se'n ressentiran. Tampoc no és descartable que Alemanya i altres economies exportadores pateixin i que, de retruc, això també afecti el teixit empresarial de casa nostra. “Passi el que passi, Catalunya tindrà un comportament volàtil: si Europa creix, creixerem més, però si cau, caurem més”, preveu Rovira.