El sector econòmic de l'esport–les seves diverses indústries– té un ric i dinàmic teixit de pimes a Catalunya que ara volen depassar el marc del mercat local, conjuntament amb les seves homòlogues d'Europa. El clúster català de l'Esport, Indescat, lidera la iniciativa de la Comissió Europea EU4SportsClusters Alliance, que comença al mes vinent i que tractarà d'explorar les oportunitats de negoci d'empreses catalanes, holandeses, belgues i franceses a mercats com els dels EUA, la Xina i el Japó, a banda de promoure la interacció entre els sectors de turisme, salut, alimentació i nutrició, IT, tèxtil i construcció, que tenen en comú el vincle amb l'esport.

Com afirma Xavier Esteve, cluster manager d'Indescat, “el sector econòmic de l'esport presenta moltes oportunitats per a les pimes, perquè està en constant evolució i perquè és un sector molt jove.” En dades d'Indescat, si bé la indústria en general va tenir una desacceleració del 2,5% del 2008 al 2013, l'àmbit econòmic de l'esport només es va alentir un 0,2%. Pel que fa a subsegments, si bé instal·lacions esportives i béns i serveis esportius van tenir retrocessos del 13% i el 20%, durant aquest període el sector d'esdeveniments va registrar un creixement de gairebé el 50%. Segons el parer de l'Esteve, “ens trobaríem en una tendència de creixement de la pràctica esportiva, però contrastaria amb un consum menor per càpita.” Aquí és important assenyalar, com han observat els experts, que el creixement d'esportistes no té aturador: en córrer, del 2005 al 2015, els maratonians han crescut un 58% a Catalunya, de 4.425 a 19.270. D'altra banda, la gent gran es pren seriosament fer més esport: en dades de la Comissió Europea, la meitat de la població de més de 55 anys practica esport, conscient de la importància de mantenir les facultats físiques i mentals. El creixement dels sportlovers és un fet, com ha consignat Indescat, que calcula que un 46% de la població catalana practica esport almenys dos cops per setmana. En seria una bona prova el trànsit “cap a una mentalitat de cercar la salut i benestant amb una estona fent exercici al gimnàs, que substitueix a la cerca del cos 10”.

La crisi hauria fet patir especialment “les botigues multiesportives no especialitzades, pel fet que emergeixen moltes botigues especialitzades, per als esportistes que ja han superat la fase d'iniciació.”

D'oportunitats n'hi ha, però cal posar-hi alguna cosa: “la gràcia és crear alguna cosa nova, com ara la Marató de Vies Verdes de Figueres, la Family Run de Barcelona, en què la família corre junta.” Fer marca, com demostren la Titan Dessert o la Marató de Barcelona, és el repte fonamental del sector, però n'hi ha d'altres. En el segment d'esdeveniments, n'hi hauria la captació de consumidors amb competicions en equip o organitzant serveis que fomentin la socialització. També seria important la desestacionalització o la crucial col·laboració entre organitzadors d'esdeveniments i marques, “per a la qual l'organitzador necessita un bon departament comercial per assolir una relació a llarg termini amb les marques.”

El sector de les instal·lacions és el que ha patit més, amb una crisi en què s'han deixat de bastir poliesportius o piscines. De cara al futur, aquest sector també té assignatures que ha de superar, com generar més bones experiències d'usuari, amb rendiment personalitzat, fomentar la relació amb prescriptors o assolir nous ingressos, amb lloguers i rèntings d'espais i nous, i generar nous productes, com suport tècnic, per diferenciar-se.

En el rengle de béns i serveis, la firma d'estris esportius de gran consum no només haurà de tenir un disseny original, sinó que també haurà de saber diferenciar bé els criteris de compra diferent, entre principiants i experts o nous segments d'esportistes (sèniors, dones o bojos per l'esport, els sportlovers). També seria necessari saber desenvolupar serveis com ara el de monitorar o oferir suport via internet. Per què la tecnologia ho presidirà tot: ja tenim aplicacions que envien la localització del muntanyenc al servei de rescat o samarretes que mesuren constants vitals, com ara el pols o els canvis en la freqüència cardíaca.

Però potser la virtut més important que hauran d'exhibir les empreses haurà de ser la flexibilitat per treballar amb institucions ben diferents, a manera de clúster. Com han fet, amb l'impuls d'Indescat, firmes com Fluidra, que en col·laboració amb la UAB i l'Hospital Clínic i el Club Natació Atlètic Barceloneta, ha lliurat al mercat Freepol, un nou sistema de tractament de l'aigua de piscina que elimina molèsties de nas, ulls, pell i vies respiratòries als nedadors.