Van patir més la crisi que la mitjana del país, però també estan tenint una recuperació més fulgurant que la resta, amb creixements que, en el pitjor dels casos, dobla el del conjunt. Les vuit comarques capdavanteres de la recuperació s'estan beneficiant sobretot de la millora de la indústria i els serveis (és el cas del Baix Llobregat, el Vallès oriental, el Baix Empordà, Osona, l'Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà) tot i que en algun cas concret el motor és la construcció (Cerdanya) o l'agricultura (Garrigues).

Potser el cas més paradigmàtic és el del Baix Llobregat. En el període que va del 2007 al 2013 –el segon semestre d'aquest últim any ja va començar la recuperació– la riquesa d'aquesta comarca, de llarga tradició industrial i una de les més poblades del país, va caure un 6,25%, dos punts més que el conjunt de Catalunya. El darrer any del període, el 2013, la comarca va continuar caient, però només ho va fer un 0,18%. La recuperació es va deixar sentir de manera notable el 2014 amb un registre de +3,80%. En el fort enlairament de la comarca metropolitana han confluït el gran dinamisme dels serveis (+4,50%) i la ràpida recuperació de la indústria (+3,29%), segons dades del darrer Anuari Econòmic Comarcal de Catalunya Caixa, publicat recentment. Si no hagués estat pel sector de la construcció, que representa el 6,25% del PIB comarcal i que encara resta punts al creixement del territori, el progrés hauria estat més important si cap. En tot cas, el Baix Llobregat és la tercera comarca que més va créixer el 2014, darrere de l'Alta Ribagorça i les Garrigues.

Amb un cert paral·lelisme amb el Baix Llobregat també destaca l'evolució del Vallès Oriental. Aquest territori va ser durament castigat per la crisi. Entre el 2007 i el 2013 el PIB comarcal es va deixar un 8,08% i ni la millora de la segona meitat del 2013 va permetre tancar l'any en positiu. La recuperació es va evidenciar el 2014 amb un augment del PIB del 3,53%. Els serveis es van mostrar especialment dinàmics (+4,77%), com també la indústria (+2,85%). El llast que van significar les aportacions negatives del primari (-5,90%) i la construcció (-1,70%), no han suposat greus minves en el creixement pel poc pes d'aquestes activitats a la comarca.

En les comarques centrals sobresurt el cas d'Osona. La recessió va penalitzar el territori amb un retrocés del 6,56% en els set anys. En canvi el 2014 va exhibir un creixement del 3,41%. El fort repunt és atribuïble novament a la indústria (4,09%) i als serveis (3,84%). Cal pensar que la indústria encara representa el 37% de la generació de riquesa a la comarca, una de les quotes més altes de Catalunya, que ha experimentat una creixent terciarització de l'economia.

L'eix gironí té una comarca en aquestes circumstàncies. el Baix Empordà va acumular una reculada del 7,53% durant la crisi i, en canvi, va créixer un 3,36% el 2014. A un fort increment dels serveis (+4,27%) i de la indústria (+3,14%) s'hi afegeix en aquest cas el creixement de l'agricultura (+4.94%). Aquest sector té un pes de l'1,86% en l'economia del Baix Empordà. En sentit negatiu cal esmentar la construcció, que manté un notable retrocés, del 4,19%, en concret. En aquesta comarca, l'economia vinculada al totxo suposa el 9,54% de la generació de riquesa.

Continuant el recorregut per les comarques més dinàmiques i mirant més cap a l'interior, destaca el cas de les Garrigues per raons molt diferents a les observades fins ara. Es tracta del territori català més dependent del sector primari, que genera un de cada quatre euros de la comarca. Per tant les fluctuacions de les collites i dels preus de l'oli, els cereals o les plantes farratgeres poden alterar substancialment la seva evolució. D'aquesta manera, la crisi va comportar un retrocés del 6,07% del producte comarcal, mentre que la represa ha estat explosiva. El 3,88% de creixement el 2014 és el segon millor registre comarcal. És atribuïble al fort impuls del sector primari (+11,72%), sense oblidar que la indústria va créixer un 2% i els serveis, un modest 0,13%.

De les comarques analitzades l'Alta Ribagorça és la que més va patir el període 2007-2013: el seu PIB va caure un 10,70%. Però el 2014 va créixer un 3,94%, després de la dada negativa del 2013 (-3,85%), gràcies a la indústria (manufactures i energia) i als serveis, sobretot els vinculats al turisme. Per últim, una altra comarca de muntanya, la Cerdanya, que de caure un 9,38 en la crisi ha sortit amb vigor el 2014 (+3,21%). En aquest cas destaca la recuperació de la construcció (+4,23%) i els serveis (3,17%).