Gran angular

CRISTINA CONTEL BONET

PRESIDENTA DE L'ASSOCIACIÓ CATALANA D'ENTITATS DE SALUT (ACES)

“L'exagerada inversió pública ha matat part de la sanitat privada”

La sanitat privada pot fer activitats cinc cops més barata que la provisió pública
Els ingressos del Barnaclínic no es reinverteixen en la institució si no va a honoraris mèdics
Les asseguradores fan abús de la seva posició dominant escanyant el proveïdor
La concentració d'alguns grups del sector sanitari està motivada per la sortida a borsa
Hi ha d'haver grans hospitals públics però cal derivar patologies on hi havia xarxa privada
Els nostres centres no estan participant de la privatització de la sanitat pública catalana
El sector sanitari privat està en un procés de concentració. Hi ha malestar entre les clíniques privades independents?
És cert que el moviment d'adquisició d'on ha sortit el grup Quiron Salud, de la fusió del Grup Hospitalari Quirón i IDC -antiga Capio- ha produït malestar, però és propi de la resistència al canvi. Ara bé, el procés no està acabat, hi haurà més concentracions per poder competir en el nou grup.
Què el preocupa, d'aquest fenomen?
Que es perdin institucions que eren molt nostres com a país, que ara passin a mans de firmes de capital risc internacional, amb un termini de tres anys, per desinvertir. Molta part de la concentració del sector es deu a la voluntat de sortir a borsa d'alguns grups. La part positiva és que la sanitat no és deslocalitzable, que ens garanteix que aquesta assistència es continuarà prestant. A més, est
à respectant molt les particularitats de cada centre, es dista molt del que solen fer firmes de capital risc, que apliquen una política de taula rasa.
La sanitat privada no n'ha sortit tan perjudicada com la pública, de la crisi?
Des que estic al capdavant de l'ACES hem viscut una època molt convulsa. La inestabilitat política ha arrossegat molts anys d'ajustament.
Jo parteixo de la base que de sanitat només hi ha una, que és un servei públic prestat per dos tipus d'agents, el públic i el privat, i no comparteixo la idea que un ha d'anar malament perquè l'altre vagi bé. Som un servei de vasos comunicants, és important que el sector públic funcioni molt bé, per al qual el sector privat funcioni molt bé. Jo distingiria dues etapes, la d'abans de la crisi, en què hi va haver un període de fer pública la sanitat, els augments de dos dígits dels pressupostos es van destinar a la construcció d'hospitals pel territori que va ensorrar el sector privat. En l'època de bonança hi va haver una inversió desaforada.
En quin sentit?
Posaré l'exemple de Reus, que era una ciutat molt potent en clíniques privades: en tenia 9 i avui només en queda una. I a la resta de la demarcació de Tarragona ha quedat com a privada la de la meva família, la Policlínica Comarcal el Vendrell i la de Monegal, que és d'una companyia asseguradora. La resta han hagut de tancar. A Tarragona han matat el teixit empresarial de la sanitat privada. Ha fet mal, sense sentit perquè gran part dels nous hospitals públics tenen plantes tancades i equipaments infrautilitzats, ha estat uns recursos públics malaguanyats.
Què creu que s'hauria d'haver fet?
Per descomptat que hi ha d'haver grans hospitals públics, però en els territoris en què hi havia provisió privada s'hauria d'haver defensat, perquè serveixen per estalviar recursos públics. Així es fa a Europa. Si tenim una xarxa d'entitats privades, fem-les servir perquè facin front a patologies menors.
Hi ha, però, una sensació que la sanitat pública s'està privatitzant.
Els nostres centres no estan participant en aquesta privatització de la sanitat. Nosaltres hem vist rebaixar els concerts i estem treballant un 20% menys, amb unes tarifes de fa set anys i amb un costos molt més alts.
Però un dels valors de la sanitat catalana és que havia estat, històricament, capaç de trobar la col·laboració entre pública i privada.
Sí que és veritat que en un moment en què s'havia de donar resposta a unes necessitats es va generar aquesta activitat concertada, i va ser un gran encert en aquell moment. La sanitat privada pot fer activitats cinc vegades més barates del que costa a la sanitat pública, i així hi guanyem tots. La sanitat privada no deixa de ser un motor econòmic que en la darrera dècada ha fet un salt importantíssim per poder competir en l'elevada inversió de la pública. Ara tenim hospitals privats amb equipaments i tecnologia, tant o més que els hospitals públics. La sanitat privada que ha quedat tenia, doncs, la capacitat de competir-hi, però aleshores ens vam veure abocats a una crisi econòmica i, a sobre, el sector públic aposta per fer activitat privada.
De quina manera?
S'ha anat estenent un model d'activitat privada en hospitals públics per rendibilitzar les inversions, que ha suposat un drenatge de gran part de l'activitat de la privada. Han convertit llits i plantes en privats, en horari de tarda.
I és aleshores quan vau decidiu demandar el Barnaclínic perquè realitza activitat privada i ho interpreteu que és competència deslleial?
Creiem fermament que existeix competència deslleial. Aquests hospitals estan utilitzant estructures públiques pagades per tots. I competir així ens és impossible. Asseguren que només fan assistència a les tardes, però si es complica no treuen cap pacient de l'UCI perquè és al matí, quan ja fan l'activitat pública. Els malalts de l'activitat privada els estan intercalant amb els de la pública, que s'han d'esperar. Resulta molt curiós que en els pressupostos de la Generalitat, de manera sostinguda en els darrers 7 anys, sempre hi ha hagut uns ingressos de 12 milions d'euros per a l'activitat del Barnaclínic. Any rere any sempre tenen el mateix tipus de pacients, les mateixes intervencions? És molt estrany.
Però la sentència del jutjat mercantil va ser desfavorable.
Hi ha hagut una sentència desfavorable, però ho vam recorre a l'Audiencia Provincial, on en lloc d'un jutge de reforç i suplent hi haurà tres magistrats que ho valoraran, i si no, ho portarem al Suprem.
A més del Barnaclínic, qui més ho fa?
La majoria dels hospitals comarcals, l'Hospital Sant Pau, el de Mataró o Granollers, per posar-ne alguns exemples. Crec que després de la demanda ja no s'ha promogut més, però els que ho estaven fent ho continuen fent, i ara el que fan és buscar vestiments jurídics.
Els ingressos d'aquesta activitat privada on es destinen?
Per llei haurien de revertir en benefici de l'institució pública, però van a parar principalment a honoraris mèdics, amb tarifes que quintupliquen les nostres.
Vosaltres dieu que heu patit un escanyament dels ingressos doble. De quina manera?
L'un perquè amb la crisi més gent es dóna de baixa o no acudeix a la privada, i a més, perquè les mútues han seguit el seu procés de canibalització a canvi de collar el proveïdor. Hi ha tarifes a dia d'avui que estan a preus del 2006. Això, al ciutadà, se li hauria d'explicar, que aquí estem pagant pòlisses de salut de 28 euros mensuals i una urgència bàsica costa 60 euros. Els números no surten, estem treballant el triple i cobrant cada cop menys. Amb les mútues hem intentat establir un decàleg de bones pràctiques, però no hem aconseguit res. Hi ha un abús important de posició dominant, tenint en compte que de mitjana el 63% de la facturació dels hospitals privats vénen de les mútues.
Què s'hi està fent?
Buscar alternatives que no entren dins de la cartera, com ara reproducció assistida o wellness.

Dret per curar-se en salut

Cristina Contel, la presidenta de l'Associació Catalana d'Entitats de Salut (ACES), abans de convertir-se en consellera delegada de la Policlínica Comarcal del Vendrell, que pertany a la seva família, i d'implicar-se de ple en la patronal de sector sanitari privat tant en l'àmbit català com a nivell estatal i europeu, havia estat advocada al despatx Garrigues. Tot i que va estar vinculada a la sanitat per qüestions familiars, Contel té formació en lleis, llicenciada en Dret per la UB i Màster en Dret d'empresa, ha estat clau perquè l'ACES s'embarqués en un procés judicial contra una institució intocable com el clínic i la seva branca privada, el Barnaclínic. Contel és perseverant en la seva idea de sanitat: només n'hi ha una, amb un agent privat i un de públic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.