Foment i la Cecot no afluixen la corda
El conflicte posa a prova el lideratge de la cúpula i el model d'unitat de la patronal
Ningú vol pensar en un escenari en què la vallesana sigui expulsada
Ja han passat uns dies però les aigües estan lluny de recuperar la calma, en part, perquè Foment va anunciar que obria una investigació a la Cecot per determinar si les accions de la vallesana –la seva ambició expansionista– entraven en conflicte amb els seus estatuts, encara és hora que la cúpula expliqui exactament els motius del conflicte.
I això, és clar, dóna molt de peu a les especulacions més variades. Entre aquestes, que el president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, vol fer fora la Cecot perquè el seu president, Antoni Abad, s'ha allunyat públicament de la tercera via que la cúpula ha defensat respecte del procés pel dret a decidir. És cert que el document que Foment va publicar poc abans del 27-S destacant la “tensió” i “preocupació” que generava el moment polític va fer forrolla, i Abad va lamentar públicament que Gay de Montellà no hagués consensuat la nota amb un debat a la Junta Directiva. Però dir que aquest és l'element clau és quedar-se molt en la superfície.
Acció extraordinària.
Potser la cúpula de Foment només ha volgut fer un gest d'autoritat. Un cop de força per plantar cara, deixar clar qui mana i obligar Abad a no trencar la unitat imposada. Però Antoni Abad no és un president de patronal qualsevol, igual com la Cecot no és una territorial qualsevol. Sempre ha tingut una posició forta, i això, a vegades ha entrat en conflicte amb una casa gran acostumada -com en general totes les cases patronals- a tirar pel dret sense gaire debat.
Aquesta posició de força va fer que la Cecot volgués tenir un peu a Barcelona amb una oficina pròpia al 22@, i va fer que l'any passat portés el seu sopar anual -que ja aplega més de mil assistents- a la capital catalana. I això va arribar als despatxos de la Via Laietana com un pas més de la traïció.
La qüestió del sopar l'any passat ja va estar a punt d'obrir una crisi greu, però algunes veus dins els òrgans de govern de Foment van donar suport a la Cecot i la tensió es va rebaixar. Enguany, però, no ha estat així.
Fonts de dins del comitè expliquen que el salt cap a fora de la vallesana ha generat neguits entre les territorials. Però de nou, cap comunicació prèvia, cap queixa formal davant la Cecot. Tan sols alguns comentaris de Gay de Montellà a Abad, dits furtivament en coincidir en algun acte.
El procediment marca que ha de ser la junta directiva de Foment la que tingui l'última paraula sobre l'afer i, per tant, és en aquest punt que la comissió de règim intern haurà d'exposar els seus arguments, siguin quins siguin. La propera junta estava prevista per al 2 de novembre però per aquelles coses de la casualitat i de l'agenda del president, s'ha ajornat fins al dia 9. Si serà en aquesta reunió que es debati, encara està per veure.
En tot cas, de moment el que predomina és el silenci. I ningú no té al cap l'opció que la Cecot sigui expulsada de Foment perquè, entre altres coses, és una de les associades més fortes i perquè en va ser fundadora. Seria una cosa així com haver pensat en el seu moment -quan les tensions entre Cuevas i Rosell eren més que notòries- la Ceoe hagués expulsat Foment. I potser aquí apareix un altre paral·lelisme interessant. El que Rosell proposava des de Foment a la Ceoe era un debat intern sobre el model de governança de la patronal espanyola. El que pot haver tensat la corda entre Abad i Gay de Montellà també pot ser això.
La crisi ha malmès la situació financera de les patronals perquè han perdut associats, i el govern del PP les ha posat en una situació complicada en restar-los pes -amb els sindicats- en la formació ocupacional. A més, la legitimació social de les organitzacions empresarials està més en entredit que mai i el paper com a contrapoder real tampoc està clar. En els últims anys el Consell per la Competitivitat (format per les grans cotitzades) ha agafat les regnes de l'acció de lobby. Si el bipartidisme té els dies comptats potser també el paper de les grans patronals està en qüestió. La Cecot pot ser només una gota dins un mar més que embravit.
La Pimec pot guanyar representativitat
El conflicte amb la Cecot no és l'únic front que Foment del Treball té obert. I probablement tampoc és el més important per les seves possibles conseqüències en el futur. La patronal presidida per Gay de Montellà té poques setmanes per acreditar el nombre d'associats directes davant la Generalitat, igual que ho ha de fer la Pimec.
El govern els ha instat a fer-ho per revisar, si cal, la quota de representativitat que fins ara els havia atorgat per a la participació en les meses de negociació. Un 75%, per a Foment, i un 25%, per a la Pimec. Això, però, pot canviar.
El president de la Pimec, Josep González, opina que “per fi s'haurà fet justícia perquè els percentatges són totalment arbitraris i ens ha generat un perjudici enorme, tant en la capacitat d'influir en les decisions com en matèria econòmica”, i tot i que no s'atreveix a pronosticar com podria quedar el nou repartiment de representativitats, creu que tendirà més cap a una paritat. La fórmula és una empresa, un vot. Cap discriminació per grandària, i amb una validesa de quatre anys.