Una dècada enrere, el sector aeronàutic i aeroespacial de Catalunya estava cridat a convertir-se en un dels sectors estratègics per al país. Ara, la veritat és que ningú en parla, ni les empreses privades, ni l'administració. Per què s'ha diluït l'expectativa creada llavors? De fet s'han produït un cúmul de circumstàncies que han contribuït a tallar les ales d'una indústria que pretenia volar molt alt. Aleshores es va crear l'associació Barcelona Aeronàutica i de l'Espai (Baie), que aglutinava les empreses més grans, institucions i organismes per coordinar el seu creixement. Tenia per objectiu fer créixer una indústria potent amb base tecnològica que pogués competir amb les millors del món per atraure contractes per al coet Ariane, el GPS europeu Galileu o altres projectes com ara l'aeronau Airbus-380.

Avui, deu anys després, es pot dir que la idea de fer un gran sector competitiu ha fracassat. La Baie s'ha dissolt fa uns mesos. Aquest és un fet que apunta la delicada situació d'un sector que genera 120 milions d'euros i que dóna feina a uns 800 treballadors. Hi ha diverses causes que expliquen el fracàs. Moltes de les empreses que formaven part de l'associació no s'ho van creure prou. També s'apunta que no es va trobar una empresa tractora que pogués arrossegar amb prou força. Per la seva part, l'administració tampoc no va donar prou suport -no només econòmic sinó de convenciment i de promoció–. Sigui com sigui, la realitat és que els projectes no s'han consolidat i els contractes de les grans companyies mundials no es feien a les empreses catalanes sinó a d'altres situades a Getafe, Albacete o Sevilla. Casualment, José Bono, l'exministre de Defensa, va intercedir per ubicar una gran empresa a les seves terres. La ministra catalana també de Defensa Carme Chacón no va moure ni un dit per portar negoci en un espai reservat que hi havia a Viladecans. O el mateix Felipe González, que també va moure cel i terra per fer de Sevilla una zona molt cotitzada per la indústria aeroespacial. Després d'aquest panorama cal aprendre dels errors. Fins ara s'ha invertit en formació, encara queden diverses empreses que ho fan bé. La flama encara està encesa. Però sobretot caldrà treballar amb un pla clar i unit amb vista al futur.