cultura

David Serrano

Cineasta

“La frase «hem de parlar» és l'inici del cataclisme”

Director de Días de fútbol i guionista d'El otro lado de la cama, David Serrano (Madrid, 1975) estrena avui la comèdia romàntica Tenemos que hablar, protagonitzada per Michelle Jenner i Hugo Silva.

En quina mesura la frase “hem de parlar” inspira la pel·lícula?
Ja la deien a El otro lado de la cama, m'estic plagiant a mi mateix. És una frase que Nacho Vigalondo va dir un dia en un bar, la vaig apuntar i la vaig ficar en aquella pel·lícula. En començar a parlar d'aquest projecte, el Diego San José [coguionista] i jo teníem clar que havia de ser una comèdia sobre la figura de l'ex, i en quina mesura un ex et pot arruïnar la vida. A tot el planeta, no només en aquest país, dir la frase “hem de parlar” està considerat el preàmbul d'alguna cosa catastròfica, l'inici del cataclisme.
Creu que superar una relació és una assignatura pendent per a molta gent?
Sí. A més passa que, encara que tinguis 5 o 6 exs, sempre n'hi ha un que és com l'ex oficial. A vegades pot tenir més pes que la parella actual, com li passa a Michelle Jenner amb Hugo Silva en aquesta pel·lícula.
La gelosia de la parella actual amb l'ex està justificada...
Sí. Jo crec que la gelosia mai no està justificada, cal fugir-ne com de la pesta, perquè és el sentiment més ridícul i menys profitós per l'ésser humà que es pot tenir. Però si veus que la teva parella comença a parlar o a quedar molt amb el seu ex, preocupa't!
La gent ‘penjada' de l'exparella és una mina per als guionistes?
Absolutament. Com més pateixen els personatges en una comèdia, més divertit és, i pel que més es pateix en aquesta vida és per amor, que té aquesta cosa per una banda seriosa, però al mateix temps lleugera, que funciona molt bé en comèdia. No estem inventant res, la comèdia romàntica existeix des de fa moltíssims anys i seguirà existint, perquè explica coses amb les quals els éssers humans ens sentim identificats, i dóna peu a molts conflictes divertits. Per amor es fa molt el ridícul, i s'arriben a fer coses molt rares. Mirant enrere, m'adono que he fet estupideses que queden molt bé en una comèdia. Hi ha gent que anys després encara segueix pensant en l'exparella. Tots hem passat per la fase de “no podré viure sense ella”, o “sense ell”, però és una estupidesa, pots viure perfectament, és ridícul. Amb les situacions més dramàtiques, l'espectador riu més.
Creu que la gent està preparada per riure's de la crisi, de l'estafa de les preferents, el Fórum Filatélico o l'esclat de la bombolla immobiliària?
Espero que sí. No hi ha res més sa i intel·ligent que riure's de les nostres pròpies equivocacions. Jo crec que la comèdia ha de parlar del que passa a la societat en aquest moment. Com més ens acostem a la vida i la realitat, més interessant serà el cinema que fem. I per descomptat, cal riure's de tot, i sobretot dels errors que hem comès. I com més seriós és el tema, més bona és la comèdia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.